El soroll interessa cada vegada més a les grans ciutats. Pot ser pel pas de molts vehicles per una mateixa via. O per l'acumulació de grups de gent que estiren la nit a terrasses o discoteques. O per la força incipient de macrofestivals que aglutinen desenes de milers de visitants. O fins i tot per l'activitat d'unes pistes esportives en un interior d'illa, envoltades d'habitatges. També, però, per la diferència respecte a la realitat pausada que va materialitzar-se durant la pandèmia. Cada vegada més veïns mouen fitxa, s'organitzen col·lectivament i demanen silenciar les molèsties que troben al voltant de casa.
Però tot el soroll és igual de nociu? Totes les queixes són igual de legítimes? Quina és la prioritat a abordar en una ciutat com Barcelona? Una desena de fonts exposen a Nació les arestes d'un debat que totes les parts reconeixen com a difícil de solucionar, però que deixa algunes conclusions comunes: que es va tard a l'hora de dissenyar polítiques acústiques, que s'han de fer canvis urbanístics per esmorteir els conflictes vigents i que sovint s'ha de mirar darrere del soroll per identificar la causa de fons.
Aquesta mateixa setmana, les associacions veïnals de l'entorn del Fòrum s'exclamaven després que el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, anunciés que s'havia arribat a un "consens" per adequar els concerts en aquesta zona del front marítim a partir de 2026. El consistori encara no ha presentat els detalls i el portaveu de l'entitat Stop Concerts, Enric Navarro, diu que "en cap moment" l'executiu municipal ha contactat cap dels col·lectius veïnals de la zona. La seva proposta, insisteix, és que s'acabin els horaris de festivals com el Primavera Sound, el Cruïlla o Telecogresca, que allarguen fins a les sis de la matinada. "Estaríem disposats a parlar de permetre la música fins a les 23 de la nit, tenint en compte que a Barcelona l'hora de fer silenci comença a les 22", diu Navarro.
Més veïns organitzats contra l'oci nocturn
Mentre l'Ajuntament evita aclarir encara el seu pla sobre el Fòrum, més enllà de les paraules de Marcé, la indicació del portaveu de la plataforma Stop Concerts toquen la clau del debat sobre el soroll a la ciutat. Els darrers anys, l'efecte del trànsit sobre les ciutats ha estat especialment assenyalat, més enllà de la contaminació atmosfèrica, també per l'impacte que genera aquest soroll sobre la salut dels veïns que el viuen més directament. S'ha vist especialment a punts com el carrer Aragó o la Ronda de Dalt. Ara bé, fa uns mesos va néixer la Xarxa Veïnal contra el Soroll (Xavecs) i el seu president, Jordi Badia, apunta cap a un primer matís: "El trànsit és una font de preocupació important i cal reduir els actuals nivells d'emissions, sí, però d'alguna manera com a veí és més fàcil assumir-lo. És un soroll que acaba sent més lineal. Altres factors com el so de les terrasses i de l'oci nocturn són més difícils d'encaixar perquè tenen més pics sonors imprevisibles. Un crit, una cançó, tot això sobta. I és constant".
Badia, que viu al carrer Granados de la capital catalana, sap com s'han desenvolupat les darreres mesures contra el soroll a les terrasses de les anomenades zones acústiques tensionades. En aquests punts, el consistori ordena retirar les cadires i taules de la via pública a les 23h entre setmana i a les 00h els divendres i dissabtes. El portaveu de la Xavecs, però, protesta perquè la gent surt igualment a fumar i xerrar, mentre el local de portes endins segueix obert. Els restauradors s'haurien de fer càrrec d'evitar que els clients emetin molèsties al veïnat, però els locals que se'n preocupen són gairebé inexistents, apunta el representant de l'entitat contra el soroll a Barcelona. Això fa que molts veïns "o hagin marxat o dormin amb ansiolítics". Hi aprofundeix encara amb més duresa Lluís Gallardo, advocat i membre de l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA). "Té sentit que un restaurant, que és per servir menjar, pugui estar obert a dins fins les dues de la matinada?", arribar a plantejar, abans de mencionar que l'estat espanyol és líder europeu en consum de medicaments per dormir.
Altres punts de vista assenyalen com a "complex" marcar posicions molt dures sobre la existència de sorolls a la ciutat. Si bé hi ha unes normes que marquen claraments els decibels que es poden permetre, més enllà d'això Francesc Daumal, arquitecte, expert en acústica i catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), veu el soroll com un símbol de vida comunitària. "La gent no va als restaurants a menjar. Va a a xerrar amb els amics, va a socialitzar. Igual que els joves ho busquen a les discoteques. Ara bé, són aquests restaurants els que han d'assumir la màxim absorció del soroll que acullen", apunta.
Entre la irritació i l'assenyalament
Malgrat això, Daumal també demana separar les problemàtiques per soroll entre les que afecten la salut i les que irriten. "La gent que treu pancartes contra el soroll, sovint ho fan perquè estan irritats. A vegades, per situacions com que els veïns que no poden anar a un club a jugar a tenis acaben fent esport al costat de casa perquè és el que tenen. Els humans som així. El que ens molesta volem silenciar-ho", planteja l'expert. En aquest àmbit, s'inclourien mesures com les que va fer l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, només tornar al poder municipal, el juny del 2023.
Llavors, va anunciar un decret que sancionava amb fins a 600 euros qui posés música alta amb un altaveu bluetooth a les platges badalonines. Aquestes polítiques, més que amb la salut, tenen a veure amb la molèstia, i el focus són les classes populars que recorren a aquestes fórmules perquè no tenen una piscina privada on poder posar música, assenyalen diverses fonts. "En el cas d'Albiol, la mesura és molt clara. Va contra un tipus de gent molt concreta: pobre i migrant", apunta l'antropòleg urbà José Mansilla.
El rerefons del soroll: pistes socials i polítiques
Els principals problemes acústics, però, sovint tenen a veure amb el trànsit i l'oci nocturn. Així ho feia constar l'informe Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona, de l'Agència de la Salut Pública de Barcelona (ASPB), presentat el 2021. Llavors, s'estimava que el 57% de la població iguala o supera els nivells de soroll que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera negatius pel pas de vehicles a prop de casa. "Els principals problemes de soroll a la ciutat tenen a veure amb fonts d'un gran motor econòmic al darrere: ja sigui turístic, automobilístic o de grans esdeveniment", estableix Jordi Badia, de la Xavecs.
També el doctor en filosofia, comissari i investigador especialitzat en anàlisi del so Arnau Horta creu que cal mirar darrere dels sorolls per explicar el conflicte. "Els defensors dels concerts al Santiago Bernabéu deien: no es poden insonoritzar totes les cases del voltant? Però, si t'ho mires de lluny, és tan senzill com no fer concerts massius al centre de la ciutat. Quina és la font sonora d'aquell soroll? No és la Taylor Swift. És el senyor Florentino Pérez, que ho programa com una idea per carregar-se de diners. El soroll ens parla com a fenomen que explica l'ordre social i polític de les coses", reflexiona Horta. Això a la capital catalana cristal·litzaria amb el sector dels bars i restaurants. "Jo em pregunto per què l'hostaleria és un sector absolutament intocable a Barcelona?", afegeix l'expert en so, que també lamenta que les ciutats s'han dissenyat majoritàriament a partir de la vista i no al voltant de l'oïda. "Després s'han d'anar resolent situacions que tècnicament es podien haver previst", remarca.
Alhora, assenyala que alguns sons indubtablement molestos -com els d'un cotxe sorollós o una moto Harley-Davidson- s'expliquen en gran part per una pulsió masculinitzada de voler fer soroll. I planteja que, per resoldre-ho, cal una voluntat educativa àmplia i d'arrel.
El punt d'inflexió, la pandèmia
Entre els més assenyalats, sovint, emergeix el sector de l'oci nocturn. "Potser els sorolls més greus són aquells que es produeixen a la nit, si tens un bar musical o una discoteca sota casa. Són els que necessiten una solució immediata", diu Lluís Gallardo, de l'ACCCA. Des de l'altra banda, però, els propietaris dels locals asseguren que els darrers anys han fet molts esforços i que, de fet, cada vegada hi ha més respecte cap al descans veïnal. "No és que ara s'estigui fent més soroll, se'n fa molt menys. El que ha canviat les normes del joc és la pandèmia. La sensibilització dels veïns en quant al so ha fet un increment exponencial a partir d'això", expressa Lluís Torrents, president de l'Associació de Sales i Concerts de Catalunya (ASACC). Sobre el punt d'inflexió que ha estat el coronavirus, caracteritzat per aquelles postals sonores en què emergien els ocells i el silenci en mig de la ciutat, hi coincideixen gairebé totes les fonts consultades.
Ara bé, els que uns veuen com una oportunitat per canviar el rumb de les ciutats, altres ho emmarquen en una anomalia que cal deixar enrere. Els empresaris de l'oci nocturn esgrimeixen el dret a exercir l'activitat que els permeten les seves llicències alhora que reivindiquen el dret a l'oci del jovent i la resta de la població. La resposta dels defensors del silenci de nit busca la carta magna espanyola. Apunten que la Constitució recull el dret a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili com a drets fonamentals, però que el dret a l'oci no apareix en aquests supòsits. "Nosaltres tenim les sales insonoritzades. Si no, no podríem treballar. I hem fet passos que fa deu anys no existien. Ara moltes discoteques tenen convenis o paguen de la seva butxaca per tenir agents cívics o personal que eviten que la gent es quedi al carrer molestant els veïns. Això fa una dècada no existia", exposa Torrents.
Discoteques a centres comercials i universitats?
Si malgrat aquests canvis, la conflictivitat no baixa, sinó que creix, la pregunta sobre què es pot fer per reduir la tensió sobre el soroll és encara més urgent. Pel que fa al trànsit, l'Ajuntament té un pla que preveu seguir pacificant i reduint la presència del cotxe a les vies urbanes. Però a l'oci nocturn, tot s'enrevessa. D'entrada, el president de l'ASACC i codirector de la sala Razmatazz reconeix un canvi social que comporta més pressió acústica. "La gent ja no es concentra tant en els caps de setmana sinó que la festa s'estira durant la setmana. És un hàndicap per als veïns, però té a veure amb què Barcelona ara té molts més estrangers, estudiants Erasmus, expats, que demanen festa cada nit".
En les possibles solucions, les dues parts assenyalen que existeix la possibilitat de buscar noves ubicacions per a discoteques i bars musicals. Lluís Torrents rebutja treure-les de la ciutat, però proposa utilitzar centres comercials o universitats com a zones on no hi ha veïns al voltant i on es reubicar algunes sales de nit. L'exemple de la Sala Bikini, a L'Illa, es podria replicar a "Glòries, al GranVia 2 o a la Meridiana", planteja l'empresari. L'antropòleg urbà José Mansilla inclou una altra proposta al debat polític. "S'ha d'avançar en l'oci autogestionat, i defensar les activitats de les colles festives dels barris i altres iniciatives. Ni cap el soroll, ni deixar-lo en mans d'un oci mercantilitzat i empreses de l'oci nocturn", estableix el també professor universitari.
Terrats i patis d'interiors d'illa
Altres fronts que s'obren s'han obert els darrers anys són les festes als terrats d'edificis amb pisos turístics o les queixes creixents per activitat esportiva o educativa a interiors d'illa. "Estan entrant a la xarxa moltes consultes vinculades a patis", informa Badia, de la Xarxa Veïnal contra el Soroll. "Als patis interiors i col·legis ara sembla que s'ha posat de moda fer-los servir constantment per a entrenaments i competicions sense que hi pugui haver cap hora sense ús. Sembla que si no, s'està perdent el temps", afegeix Gallardo, de l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. El cas més evident a Barcelona d'aquesta realitat és el de la pista que utilitzen els Salesians de Rocafort i el gimnàs DIR Rocafort, on s'han registrats decibels que superen els registres permesos i que ha portat l'Ajuntament a precintar la pista. Això ha deixat la canalla sense part del pati escolar. Ara, el consistori s'intenta afanyar a trobar una solució a un conflicte que fa uns anys no existia, malgrat les pistes ja hi fossin. És el paradigma del nou xoc pel soroll a la ciutat.