Congressos, concerts i grans esdeveniments esportius. D'aquest trident en surt una etiqueta que, a poc a poc, ha anat agafant força a Catalunya: "els nous turismes". La idea descriu, a grans trets, les arribades de visitants a través de fórmules que no s'havien explotat del tot abans dels 2000 i que els darrers anys s'han evidenciat profitoses per al sector. El calaix dels nous turismes inclou una actuació de Bruce Springsteen o dels Pet Shop Boys aquest cap de setmana al Cruïlla, però també l'activitat derivada de la fira audiovisual ISE. Ara, en ple debat sobre el futur turístic del país, diverses veus especialitzades valoren a Nació el pes i l'impacte d'aquesta escletxa vacacional que ha anat arrelant al país.
Les pistes d'aquesta expansió no s'acaben. L'informe de les perspectives de l'activitat turística al Destí Barcelona era, segons l'Observatori del Turisme de Barcelona -una entitat formada per la Cambra de Comerç de Barcelona, el Consorci Turisme de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona-, clar en el títol que l'encapçalava: "Els festivals de música, protagonistes de l'activitat cultural del destí al juliol". Per explicar-ho, s'hi fan constar noms que van més enllà de la capital catalana o del Cruïlla, com el festival Vida, a Vilanova i la Geltrú, o el dels Jardins Terramar, a Sitges. L'afirmació que corona l'informe encara té més pes si es té en compte que els dos mesos anteriors, maig i juny, han estat l'escenari temporal dels dos principals festivals de l'any pel que fa a l'atracció de visitants internacionals: el Primavera Sound i el Sònar. L'oferta no s'interromp. Aquest és el ganxo.
De fet, un dels sectors que més directament pot analitzar el comportament dels visitants que trepitgen Barcelona és el dels comerços de les zones turístiques. La principal associació d'aquests comerciants, Barcelona Oberta, no té cap dubte a l'hora d'assenyalar la força d'aquesta tendència. "El gran canvi que hi ha hagut en la realitat comercial del sector els darrers anys és la gent que ve amb un motiu específic, que alhora és una via per sortir del turisme de sol i platja massiu que t'omple la Rambla i s'ho gasta tot en cervesa", resumeix el director de l'entitat, Gabriel Jané. L'empresari celebra que "una agenda intensa" a la ciutat serveixi per "desestacionalitzar". Ho diu sobretot pensant en els congressos, tot recordant que el Mobile World Congress (al febrer) o l'ISE (al gener) han servit de flotadors del sector en la temporada baixa. Porten clients que gasten més, que van a hotels i restaurants més cars i que no han de fer equilibris amb la despesa del dia.
La força dels congressos i esdeveniments esportius
Això no sembla que hagi de canviar. El mateix Jordi Valls, tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, s'hi referia recentment. En la mateixa compareixença que servia per anunciar que es volia incrementar al màxim el recàrrec municipal per pernoctació als turistes, també es concretava que part dels milions d'euros que es recaptessin de més anirien destinats a "la millora" de la Fira de Barcelona. "L'àmbit fira és una activitat turística que aporta molt de valor i fa de catalitzador del canvi de model econòmic", deia el membre del govern de Jaume Collboni aquest juny.
L'any passat Fira de Barcelona va batre el rècord de facturació -es van superar els 250 milions d'euros- i aquest any la previsió és sobrepassar aquestes xifres, anunciava l'ens en un comunicat. També rep 3 milions de visitants anuals, si bé no fa constar quants són d'ells són estrangers. Sigui com sigui, l'antropòleg urbà i professor a diverses universitats, José Mansilla, assegura que això lliga amb "el somni humit de Porcioles", que era "la conversió de Barcelona en una ciutat de fires i congressos" com a puntal d'aquella idea de la capital cosmopolita. Des de llavors, aquell plantejament ha quedat "a l'ADN de la classe política catalana" i ara relliga amb "les polítiques sobretot del PSC i Trias" els darrers anys, resol.
La coincidència d'esdeveniments com la Copa Amèrica -la previsió promet 2,5 milions de turistes- o el Gran Premi de la Fórmula 1 a Montmeló -una cita que el sector serveis reivindica com a crucial tot i els anys de pèrdues del circuit assumides per l'administració- ha tornat a fer visible el vincle entre grans actes esportius i turisme. La Generalitat també s'hi ha esforçat a reivindicar -o liderar- l'acollida d'aquestes trobades. També el sector del ciclisme -Barcelona va acollir l'any passat l'arrencada de La Vuelta recentment i el 2026 ho farà amb el Tour de França- viu un moment dolç. I l'auge de les curses de runners que van de ciutat en ciutat és la cirereta del pastís.
Fa uns mesos, l'Observatori del Turisme de Barcelona emetia un informe que detallava que l'any 2022 els visitants que tenien un motiu esportiu ja eren el 16,2% respecte al total de persones que arribaven a la regió metropolitana per oci. La dada inclou els participants i els espectadors. I evidenciava que el 70% venen de l'estranger. A més, de mitjana, es queden gairebé una setmana (6,1 dies). El mateix organisme presentava també un retrat dels congressistes que l'any 2023 havien trepitjat la ciutat repetia. Molts repetien destinació -de mitjana, havien visitat el municipi on tenia lloc la fira cinc vegades anteriorment- i alhora feien una despesa més alta que la de la resta de visitants, fins a 170 euros al dia. Una evidència és l'estada nocturna. El 80% dels assistents a fires i congressos dormia en hotel i la majoria d'aquests empresaris (63%) triava establiments de quatre estrelles.
"Encara ens estem recuperant de la pandèmia, i esdeveniments com aquests deixen uns ingressos importants. És un visitant que no fan despesa només en l'entrada de l'acte concret que els crida a Catalunya, sinó que visiten restauració, allotjament, oci nocturn... Això cal fer-ho compatible amb la vida dels ciutadans, és clar", estableix Joaquím Boadas, secretari general de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm). Ho diu en referència tant als grans concerts i els festivals com amb els congressos. L'entitat en la qual està integrat assegura que anualment el negoci dels esdeveniments musicals genera uns 600 milions d'euros en els diversos formats que ofereix. El boom del sector encara dona fruits, defensa.
La conversió dels festivals i la mirada a les administracions
Fa temps que es recorda el pes creixent del turista internacional en cites com el Primavera Sound -59% d'estrangers a l'última edició- o el Sònar -un 30% de públic d'altres països-. No és casualitat. Tant els festivals com les administracions ho han promogut durant anys, tant amb la selecció dels artistes com amb campanyes promocionals adreçades a l'exterior. Un dels experts que més ha seguit aquesta progressió és el periodista musical Nando Cruz, autor del llibre Macrofestivales. A l'obra, publicada l'any passat, dedica un capítol a la relació amb el turisme i adverteix que el fet que s'etiquetés l'Estat espanyol com "el primer destí mundial del turisme de festivals" explicava que les empreses del sector i els fons inversors estrangers s'havien preocupat d'entrar al negoci dels esdeveniments que acumulen desenes d'artistes en pocs dies. I com, alhora, això havia estat un camí de tornada. "Aquesta política cultural sobrevinguda, la del festival com a reclam turístic, és el que ha causat que tantíssims festivals ja neixin amb aquest perfil", deixa dit el periodista.
En la mateixa línia, Cruz afegeix que -si bé hi ha excepcions que han intentat esmorteir els efectes del fenomen- en molts casos les administracions públiques han apostat per aquest model. "Els festivals de música són l'enèsima encarnació de les estratègies de captació de turistes. Només així s'entén que un model d'oci musical que durant dècades va ser considerat conflictiu i molest per les administracions, amb el canvi de segles passés a ser l'objecte del desig dels ajuntaments de tots els colors", rebla l'expert en programació musical.
També lamenta que això hagi portat a "un procés de sanferminització dels festivals, l'origen del qual cal responsabilitzar les institucions que premien especialment el seu potencial turístic amb subvencions". Això, de retruc, ha esborrat del mapa la programació de molts artistes mitjans i petits en els cartells. Al llibre es menciona que hi ha comunitats autònomes que encara apleguen xifres més grans, però que només l'Ajuntament de Barcelona entre 2016 i 2018 va abocar 1,1 milions d'euros des de l'àrea de promoció econòmica al Sònar per ser un "esdeveniment estratègic". Part de la despesa d'aquests visitants després repercuteix la restauració i els hotels. Els dos gremis han estat contactats per aquest diari, però han preferit no fer declaracions.
Les constatacions de Nando Cruz lliguen amb els pensaments de l'antropòleg urbà José Mansilla, que considera que "els nous turismes" es tracten sobretot de "tenir contínuament nous elements atractius que facin que la gent mai no es cansi de venir a Barcelona i Catalunya". La seva recepta passaria per "deixar de promocionar" la capital catalana a l'exterior "com si fos la vuitena meravella". La via escollida per Gabriel Jané, el president dels eixos comercials del centre turístic, té punts de similitud i punts de llunyania. En aquest cas, l'empresari defensa que "l'espai que queda en el futur és deixar de promocionar la ciutat com a gran destí turístic de lleure". Ara bé, reclama continuar apostant per "activitats més vinculades als negocis i la cultura, sobretot en èpoques que no són de vacances generalitzades". De moment, cap administració li ha portat la contrària.