L'Ajuntament de Barcelona fa dies que ha deixat clar que vol tocar totes les tecles possibles per allargar l'idil·li amb la cursa del mundial de Fórmula 1 que se celebra al circuit de Montmeló. Les ombres d'un possible canvi -després que Madrid hagi colat un nou traçat en el calendari de la competició internacional, i que el pacte amb el circuit català caduqui el 2026- han engegat la maquinària institucional. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que treballava per mantenir la competició al territori català, però va ser l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui va oferir-se explícitament a pagar més diners públics als organitzadors de la cursa.
Ara també s'ha plantejat un nou espectacle afegit per fer passar els cotxes de F1 pel passeig de Gràcia i, de pas, mostrar el compromís de la ciutat amb la cita automobilística. Però no sempre ha estat així, aquest vincle. I no tots els estaments de la ciutat han respost igual a les exigències monetàries de l'esdeveniment.
Una de les principals contraparts que té la celebració de la cursa de Fórmula 1 al circuit de Montmeló és que genera pèrdues econòmiques al circuit. Fa anys que passa i que no es reverteix, i això ha provocat que principalment la Generalitat però també l'Ajuntament hagi hagut d'injectar-hi milions d'euros en concepte de patrocini. Ara bé, això no sempre ha estat un compromís lineal.
De fet, quan Ada Colau (BComú) va arribar al consistori l'any 2015 va fer un advertiment, tot anunciant que no seria "una prioritat" destinar-hi diners públics i va comparar aquella inversió amb altres despeses de caire social. "4.500 nens es van quedar sense beca menjador l'any passat. L'import per cobrir-les és el mateix que costa la subvenció a la Fórmula 1", va exposar llavors qui seria alcaldessa els següents vuit anys. En aquell moment, va apuntar que l'aportació anual del govern municipal a la celebració de la cursa era de 4 milions d'euros.
Les paraules de Colau van anar seguides de canvis en el finançament. Es va pactar que la inversió municipal començaria una línia descendent. L'any 2016 es van dedicar dos milions d'euros al circuit, el 2017 es van pagar tres milions més, el 2018 van ser 2,5 milions d'euros i el 2019 va quedar-se en 1,5 milions d'euros. En total, el primer mandat dels comuns a l'alcaldia barcelonina va deixar uns 9 milions d'euros en subvencionar la cursa internacional organitzada per Liberty Media. Les ajudes oferides durant el segon mandat de Barcelona en Comú, ja amb el PSC com a soci estable, no han transcendit.
El rebuig empresarial
Però no és només una relació institucional la que ha voltat entre la pista de Montmeló i la capital catalana. En un cert moment, conscient del desajust econòmic que implica acollir la cursa del mundial de F1, el Govern va animar els responsables del circuit a què busquessin altres suports econòmics. Fins i tot es va plantejar que el circuit portés cognom comercial, així com s'ha fet amb el projecte Spotify Camp Nou. Tanmateix, l'aventura no va sortir bé. Estaments econòmics de la ciutat, com el Gremi d'Hotels de Barcelona, van rebutjar de ple la idea de finançar ells també la infraestructura. L'argument de la Generalitat era que el sector turístic era un dels principals beneficiats de la celebració de la cita internacional. Tanmateix, el president del gremi hoteler del moment -Manel Casals- va declarar al diari Ara que veia "incomprensible" que es demanessin aportacions privades al circuit català.
Fracassades aquestes propostes, les administracions públiques han mantingut un suport econòmic destacat al circuit els darrers anys. Recentment, l'alcalde Collboni s'ha mostrat predisposar a elevar aquesta despesa milionària per blindar l'esdeveniment esportiu i evitar que Madrid es quedi com a única cursa del mundial de Fórmula 1 al territori estatal. També Junts ha pressionat el mateix govern municipal perquè actuï davant el risc que la cursa internacional desaparegui de la pista de Montmeló.
Més enllà de les subvencions
Però no és només una qüestió de diners. També hi ha gestos en joc. És en aquest context que s'ha d'entendre la voluntat de desplegar un "gran esdeveniment" paral·lel que recorri el centre de Barcelona: concretament, el passeig de Gràcia. Es planteja la idea de fer circular els cotxes oficials de Fórmula 1 pel bell mig de la ciutat, desplegar una tribuna VIP i tenir també una infraestructura de boxes per posar els vehicles a punt.
Aquest pla compta amb la implicació tant de l'Ajuntament com de la Generalitat, però també indigna algunes forces polítiques com la CUP i els comuns. També hi ha veus crítiques des del món veïnal. De fet, l'entitat Eixample Respira ha emès un comunicat en què considera "un despropòsit que es plantegi una exhibició de Formula 1 al nucli urbà de la ciutat" en un context d'emergència climàtica. "Es tracta d’un esdeveniment que empitjora la qualitat de l’aire, incrementa el soroll i que fomenta la conducció ràpida", protesten des del col·lectiu veïnal, que també assenyalen que això envia un "missatge contradictori a la ciutadania".
Tanmateix, res sembla esquerdar la convicció dels governs barceloní i català per reforçar la relació amb la F1. El renom internacional i la dinamització econòmica per al sector privat que aporta la cita automobilística és més valuós que els costos que perceben, consideren des de l'Ajuntament i la Generalitat. Així, la capital catalana es prepara per fer la relació tan fort com pugui. Objectiu: esvair qualsevol temptació de renúncia de la Fórmula 1 a Montmeló.