11
d'octubre
de
2023, 20:17
Actualitzat:
12
d'octubre,
11:20h
Passaven els cotxes a banda i banda, però el gruix del vial l'ocupava una gran plataforma amb verd, pèrgoles i bancs. Era la part ja coberta de la ronda de Dalt, a l'entorn del Mercat de la Vall d'Hebron, l'escenari escollit pel govern municipal per anunciar les obres de la segona fase d'aquest cobriment històricament promès i incomplert. El parlament del regidor a càrrec de l'anunci havia acabat i un veí irrompia, que és la manera protocolària en què intervenen els veïns que arrosseguen la indignació dels anys, per demanar el micròfon de l'acte institucional. "Si se'ns hagués donat veu, podríem haver vist una altra cosa", resumia la veu de Lluís Cairell, president de l'Associació de Veïns de la Taxonera. Es referia a què els ritmes per cobrir la ronda de Dalt van massa lents i que les zones on s'ha prioritzat intervenir potser no eren les que tocaven. I feia una menció concreta: "Per exemple, el passeig del 208 de la Vall d'Hebron, que el fum i els cotxes els passen per la finestra, pobra gent, aquests sí que pateixen".
El comentari podria semblar que fa referència a una casa simbòlica, o a un edifici apartat. Una anècdota. El cert, però, és que era el recordatori d'una situació que afecta un conjunt de set edificis de nou plantes, la pitjor cara de l'impacte que suposa conviure amb una autopista urbana. Unes finques que, a més, es van alçar molt abans que hi hagués cap ronda al davant de casa seva. Abans que els Jocs Olímpics ho canviessin tot. "Jo vaig néixer aquí. Hi porto 38 anys. Hi vaig créixer i això era una esplanada amb vistes a Collserola", recorda Cristina Pérez.
També Federico Denis, que obre la porta de casa i demostra el soroll que arriba només obrir la finestra, viu amb una veïna històrica de l'edifici. La seva parella va créixer amb la seva família en aquest mateix pis, un vuitè, fins que els pares van marxar a un edifici que queda just darrere, allunyat dels balcons que donen a la ronda de Dalt. És una pràctica habitual. "Jo conec dos veïns que van marxar perquè no podien aguantar més. I se'n van anar al bloc del darrere. Tot canvia de cop. Veus el mar i no et menges el soroll insuportable", apunta Dori Domínguez.
La mateixa veïna, abans d'anar a fer la compra, aprofita per denunciar el que li suposa tenir el pas dels cotxes a pocs metres del seu habitatge. "La gent no se'n fa una idea. És insuportable. A l'estiu, si obres la finestra et tornes boig pel soroll. I si tanques la finestra, t'ofegues de calor. O sigui, obrir-la és un infern, no obrir-la, també", resumeix la dona gran, abans d'apuntar que des que va arribar -fa dues dècades- sent a dir que hi ha un pla per cobrir la ronda que els passa davant de casa.
Els que van néixer sense aquesta macrovia al davant i ara se l'han trobat, com Cristina Pérez o la parella de Federico Denis, asseguren que amb els anys alguns s'hi han pogut adaptar. Però assumint-ne els costos. En tots dos casos, han adaptat l'aïllament de la casa i han col·locat un doble vidre per intentar allunyar el brunzit dels cotxes i les sirenes d'ambulàncies que arriben a l'hospital que tenen a tocar. Ara bé, s'ho han hagut de pagar ells. "Hi ha molts veïns de tota la vida, però, que no tenen la casa preparada. A més, tampoc no és la solució definitiva", diu Pérez. En el seu cas, la fórmula li ha funcionat per anar-se'n a dormir i poder descansar de nit, el moment en què també hi ha menys trànsit. "El que ho passa més malament és el meu marit, que treballa de matinada i dorm de dia. A ell li costa més, això és cert", resol la veïna.
Una altra de les particularitats que dibuixa una escletxa -i que separa entre els veïns agreujats i els molt agreujats- és la capacitat de poder-se permetre la instal·lació d'un aire condicionat. "Qui el pot tenir, almenys pot estar fresc a l'estiu. Qui no, no té cap alternativa que no sigui obrir la finestra", explica Rubén Caravantes, també habitant d'aquestes finques. Els trucs passen per aprofitar la nit i els diumenges, els moments de menys intensitat del pas de vehicles, hi coincideix la Vanessa, una jove que acaba de traslladar-s'hi amb la seva parella. "Venim de Segur de Calafell, vivíem al costat del tren i ens pensàvem que no n'hi hauria per tant perquè hi estàvem acostumat. Però és impressionant", comenta.
Ara bé, no té a veure només amb la contaminació acústica, el problema que assenyalen. "Si deixes la finestra oberta un dia, ja pots passar amb el dit sobre qualsevol moble i t'adonaràs de com et queda tot el pis brut de partícules", retrata Caravantes. Als cotxes que passen per la ronda se'ls uneix el flux d'autobusos que tenen parada al lateral inferior que els queda just davant del conjunt de blocs. "Els dels primers pisos són els que s'enduen la pitjor part", coincideixen diversos veïns.
També els acompanya una altra incertesa. La configuració urbanística de la ronda, al pas pels seus habitatges, complica el cobriment. L'opció de soterrar-la, amb una parada de metro just a sota, ho fa enrevessat. Tanmateix, està previst fer-ho, algun dia. Els veïns esbufeguen quan se'ls pregunta per quina previsió fan. El portaveu de l'associació de veïns de la Taxonera, en contacte amb la resta de grups de la zona, insisteix en la necessitat d'accelerar els ritmes després d'haver-ne patit les conseqüències durant dècades. "Quan se'ns va dir que es feia, pels Jocs del 92, també se'ns deia que tot seguit es cobriria. Tot aquest temps hem estat oblidats. I gent d'aquestes cases s'han endut la pitjor part. Hi eren abans de la ronda. Tenien tranquil·litat. I els ho van treure", exposa Lluís Cairell.
El comentari podria semblar que fa referència a una casa simbòlica, o a un edifici apartat. Una anècdota. El cert, però, és que era el recordatori d'una situació que afecta un conjunt de set edificis de nou plantes, la pitjor cara de l'impacte que suposa conviure amb una autopista urbana. Unes finques que, a més, es van alçar molt abans que hi hagués cap ronda al davant de casa seva. Abans que els Jocs Olímpics ho canviessin tot. "Jo vaig néixer aquí. Hi porto 38 anys. Hi vaig créixer i això era una esplanada amb vistes a Collserola", recorda Cristina Pérez.
Marxar de casa pel soroll
També Federico Denis, que obre la porta de casa i demostra el soroll que arriba només obrir la finestra, viu amb una veïna històrica de l'edifici. La seva parella va créixer amb la seva família en aquest mateix pis, un vuitè, fins que els pares van marxar a un edifici que queda just darrere, allunyat dels balcons que donen a la ronda de Dalt. És una pràctica habitual. "Jo conec dos veïns que van marxar perquè no podien aguantar més. I se'n van anar al bloc del darrere. Tot canvia de cop. Veus el mar i no et menges el soroll insuportable", apunta Dori Domínguez.La mateixa veïna, abans d'anar a fer la compra, aprofita per denunciar el que li suposa tenir el pas dels cotxes a pocs metres del seu habitatge. "La gent no se'n fa una idea. És insuportable. A l'estiu, si obres la finestra et tornes boig pel soroll. I si tanques la finestra, t'ofegues de calor. O sigui, obrir-la és un infern, no obrir-la, també", resumeix la dona gran, abans d'apuntar que des que va arribar -fa dues dècades- sent a dir que hi ha un pla per cobrir la ronda que els passa davant de casa.
Els que van néixer sense aquesta macrovia al davant i ara se l'han trobat, com Cristina Pérez o la parella de Federico Denis, asseguren que amb els anys alguns s'hi han pogut adaptar. Però assumint-ne els costos. En tots dos casos, han adaptat l'aïllament de la casa i han col·locat un doble vidre per intentar allunyar el brunzit dels cotxes i les sirenes d'ambulàncies que arriben a l'hospital que tenen a tocar. Ara bé, s'ho han hagut de pagar ells. "Hi ha molts veïns de tota la vida, però, que no tenen la casa preparada. A més, tampoc no és la solució definitiva", diu Pérez. En el seu cas, la fórmula li ha funcionat per anar-se'n a dormir i poder descansar de nit, el moment en què també hi ha menys trànsit. "El que ho passa més malament és el meu marit, que treballa de matinada i dorm de dia. A ell li costa més, això és cert", resol la veïna.
La casa bruta pel trànsit, l'altra cara de la ronda
Una altra de les particularitats que dibuixa una escletxa -i que separa entre els veïns agreujats i els molt agreujats- és la capacitat de poder-se permetre la instal·lació d'un aire condicionat. "Qui el pot tenir, almenys pot estar fresc a l'estiu. Qui no, no té cap alternativa que no sigui obrir la finestra", explica Rubén Caravantes, també habitant d'aquestes finques. Els trucs passen per aprofitar la nit i els diumenges, els moments de menys intensitat del pas de vehicles, hi coincideix la Vanessa, una jove que acaba de traslladar-s'hi amb la seva parella. "Venim de Segur de Calafell, vivíem al costat del tren i ens pensàvem que no n'hi hauria per tant perquè hi estàvem acostumat. Però és impressionant", comenta.Ara bé, no té a veure només amb la contaminació acústica, el problema que assenyalen. "Si deixes la finestra oberta un dia, ja pots passar amb el dit sobre qualsevol moble i t'adonaràs de com et queda tot el pis brut de partícules", retrata Caravantes. Als cotxes que passen per la ronda se'ls uneix el flux d'autobusos que tenen parada al lateral inferior que els queda just davant del conjunt de blocs. "Els dels primers pisos són els que s'enduen la pitjor part", coincideixen diversos veïns.
Un calendari incert
També els acompanya una altra incertesa. La configuració urbanística de la ronda, al pas pels seus habitatges, complica el cobriment. L'opció de soterrar-la, amb una parada de metro just a sota, ho fa enrevessat. Tanmateix, està previst fer-ho, algun dia. Els veïns esbufeguen quan se'ls pregunta per quina previsió fan. El portaveu de l'associació de veïns de la Taxonera, en contacte amb la resta de grups de la zona, insisteix en la necessitat d'accelerar els ritmes després d'haver-ne patit les conseqüències durant dècades. "Quan se'ns va dir que es feia, pels Jocs del 92, també se'ns deia que tot seguit es cobriria. Tot aquest temps hem estat oblidats. I gent d'aquestes cases s'han endut la pitjor part. Hi eren abans de la ronda. Tenien tranquil·litat. I els ho van treure", exposa Lluís Cairell.
Sobre el paper, això hauria de canviar. Fa tres setmanes, a l'Ajuntament de Barcelona es va inaugurar un "pacte de ciutat" amb tots els partits a excepció de Vox per fer acabar amb aquest deute històric i acabar, ara sí, les fases de cobriment de la ronda de Dalt previstes. Als veïns del passeig de Vall d'Hebron que es troben els cotxes a pocs metres els tocaria la fase 4, la darrera. De moment, el veí que ha reclamat el micròfon aquest matí lamenta que en els dos últims mandats s'hagin urbanitzat únicament "181 metres". Els nous plans anunciats per l'Ajuntament de Barcelona inclouen cobrir 340 metres abans de l'estiu del 2027, tot i que després caldrà urbanitzar i establir el nou disseny de la fase dos. El tercer i quart tram encara no tenen calendari.