El febrer de l'any 2020 l'Ajuntament de Barcelona -llavors liderat per Ada Colau, i amb Jaume Collboni com a soci minoritari de govern- presentava els primers pressupostos participatius de la història de la ciutat. La iniciativa -que també té tirada a altres ciutats- té un funcionament intuïtiu: els veïns presenten propostes de transformació del seu barri, el consistori comprova que tinguin sentit, al final la població vota i l'Ajuntament n'executa les més populars. Amb aquest mecanisme, els barcelonins guanyaven un nou espai de decisió sense dependre de les prioritats de l'equip de govern del moment. Ara, després d'aquell primer desplegament, s'ha presentat la segona edició de la mesura i s'ha reivindicat "l'èxit" de la primera tongada. Però l'anunci no ha entusiasmat la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB). Això té una explicació: l'aposta econòmica discreta de l'executiu municipal.
De fet, les rebaixes venen de llarg. En el seu moment, també van implicar els comuns. Tornant al febrer de 2020, un mes i mig abans que esclatés la pandèmia, la presentació dels pressupostos participatius va ser engrescadora per al veïnat: la xifra anunciada per cobrir les propostes ciutadanes eren 75 milions d'euros a gastar en un sol mandat. De fet, hi havia districtes -com Nou Barris o Sants-Montjuïc- que arribarien a tenir un pressupost reservat que arribava fins als 9 milions d'euros. Un any més tard d'aquell anunci, i després d'haver d'ajustar el consistori a la imprevisibilitat del coronavirus, l'equip de govern BComú-PSC va canviar els plans i va dir que l'emergència social de la covid-19 havia obligat a reorientar partides i prioritats. Finalment, hi hauria 30 milions d'euros a repartir als 10 districtes de la ciutat. Ara, quatre anys després, l'executiu de Collboni ha decidit repetir la mateixa xifra per a un pla que s'allarga durant tot el mandat.
Així, els 75 milions s'han esfumat. Primer, per la pandèmia. I ara també sense coronavirus. El projecte -que tenia un segell inicial més dels comuns- podria haver comptat amb un pressupost de 150 milions d'euros en dos mandats, si s'hagués mantingut la xifra presentada inicialment. Amb el pas del temps, però, s'ha acabat aclarint que, si no hi ha cap canvi, la quantitat es quedarà en 60 milions en vuit anys.
El consistori no s'ha referit en cap moment al pla dels 75 milions d'euros. Preguntat per aquest diari, però, sí que s'ha posicionat al voltant del motiu d'escollir repetir la xifra dels 30 milions d'euros, fet que suposa un menor esforç pressupostari que la primera edició per la inflació dels darrers anys i l'augment dels costos de les obres. "30 milions no és una xifra menyspreable", ha defensat inicialment el regidor del Pla de Barris, Lluís Rabell. "Ja veurem si en les edicions posteriors, segurament, aquesta xifra augmentarà", ha afegit. També ha reivindicat que la primera experiència ha ajugat a dimensionar la mesura municipal.
La gerent de l'Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat, Marta Clari, hi aprofundiria, tot assegurant que hi ha una motivació "tècnica" en l'elecció de la xifra pressupostària. "Si els pressupostos són molt grans de cadascun dels projectes, el termini per executar-los s'allarga molt. I per nosaltres és prioritari que els projectes es puguin executar durant el mandat. Perquè els temps de l'administració són uns i els de la ciutadania en són uns altres", ha apuntat Clari, en referència a una procés participatiu que va comptar amb més de 800 propostes validades, de les quals se'n van escollir finalment 76 per dur-les a terme.
Davant aquesta decisió, des del conjunt d'entitats veïnals de Barcelona consideren que "es podria ser més agosarat en aquest mandat" pel que fa a la reserva pressupostària. Ara bé, Toni Coll, membre de la FAVB, recorda que aquest mecanisme no és l'única via de participació. "Cal aprofundir-hi de manera transversal en consells de barri, processos participatius específics o debat dels Programes d'Actuació dels Districtes (PAD) que no hem fet aquest mandat, per exemple", ha puntualitzat Coll.