Pacificar trams de carrers, reformar zones escolars, obrir aules informàtiques en un entorn on hi regna l'escletxa digital o reforçar col·lectius de joves perquè puguin organitzar actes en condicions dignes. Tots aquests plantejaments són exemples de projectes veïnals que van formar part de la primera edició dels pressupostos participatius de Barcelona, engegats el 2020 com a prova pilot. Ara, el govern de Jaume Collboni repeteix la fórmula de l'executiu compartit entre comuns i socialistes, liderat llavors per Ada Colau. La idea és que els veïns de la ciutat puguin tornar a reclamar iniciatives concretes sense esperar a què sigui la part política qui marqui l'agenda. Els pròxims mesos a través del portal Decidim es podran fer tot de propostes que, abans de Setmana Santa, seran votades per tots els barcelonins que vulguin participar-hi. Si es compleixen els requisits, l'Ajuntament haurà d'executar els projectes que apareguin a la llista dels més votats.
En l'anterior edició es van seleccionar fins a 76 iniciatives populars i es va comptar amb un pressupost de 30 milions d'euros. Quatre anys més tard, la quantitat econòmica que es destinarà als nous pressupostos participatius (2024-2027) serà la mateixa. Malgrat que en aquest temps hi ha hagut inflació i això fa que l'esforç pressupostari municipal sigui comparativament més petit, el regidor del Pla de Barris, Lluís Rabell, s'ha mostrar partidari de canviar-ho en altres ocasions. La idea és que en futures edicions "segurament" els milions reservats "augmentin". ha matisat. I el consistori encara ha afegit un argument més. Asseguren que una xifra com aquesta també manté l'essència dels projectes que compten amb un pressupost baix i una execució ràpida, fet que garanteix que no siguin grans obres que s'estiren en el temps. "Per nosaltres és prioritari que es puguin executar durant el mandat. I això ens ho permeten els projectes abastables", ha expressat Marta Clari, gerent de l'Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat.
Les normes busquen que les propostes de canvi arribin a tots els districtes de manera més o menys equitativa, si bé hi ha zones que per la composició social tenen un pressupost més generós. Així, alguns dels districtes on més es concentra la pobresa, com Ciutat Vella, Nou Barris o Sants-Montjuïc, compten amb una partida de 3,6 milions d'euros cadascun. A l'altra banda de la forquilla de reserves pressupostàries hi ha Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi o Gràcia, que tenen una previsió d'uns 2 milions d'euros en cada cas.
La intenció és que les actuacions que es proposin vagin a cobrir algun dels "tres calaixos" que planteja l'administració, ha puntualitzat el director d'Innovació Democràtica municipal, Arnau Monterde. El primer té en compte transformar l'espai públic. Això inclou des de pacificar un entorn escolar a fer noves zones verdes. El segon busca millorar equipaments municipals i contempla idees com fer una punt més accessible per a persones amb cadira de rodes o canviar el mobiliari o els equips informàtics d'un espai de l'Ajuntament. I el tercer té a veure amb la proposta per comprar solars buits, rehabilitar edificis o adquirir locals.
Per evitar algun malentès de l'edició anterior, que alguns projectes van ser proposats i molt votats però no tenien uns promotors veïnals al darrer molt clars amb qui treballar la iniciativa, el govern municipal vol que hi hagin uns impulsors fàcils d'identificar per a cada proposta. A partir d'aquí, els serveis municipals oferiran acompanyament als veïns que proposin els canvis "per acabar d’ajustar el projecte i el pressupost", ha explicat Monterde.
Projectes guanyadors no executats
Sobre les 76 mesures que van sortir de l'anterior projecte de pressupostos participatius, el consistori assegura que se n'han executat o que estan a punt d'acabar 72. El cert, però, és que la xifra és menor. El darrer recompte del febrer del 2024 fixava fins a 9 iniciatives que havien quedat sense dur-se a terme. La clau del nou argument municipal és que comptabilitzen plans que s'han replantejat, que han quedat sense data o que ni tan sols tenen la certesa política que es materialitzaran en el futur. Un d'aquests exemples és el carril bici de la plaça Catalunya, projecte guanyador de l'anterior convocatòria que el govern actual de Jaume Collboni ha assegurat que no s'executarà, almenys fins que acabi la reforma de la Rambla. A partir de llavors, el regidor socialista Lluís Rabell s'ha limitat a apuntar que el projecte en el futur pot ser "reconsiderat" o "repescat". Per evitar que hi hagi conflictes a l'hora de poder executar les candidatures guanyadores, el representant del govern del PSC ha insistit que aquesta edició es mirarà amb més detall que els projectes no entrin en contradicció amb altres obres o plans previstos a la ciutat els pròxims anys.