El juliol i l'agost del 2023 van ser especialment moguts. El resultat de les eleccions espanyoles va atorgar a Carles Puigdemont la clau de la governabilitat a l'Estat, i els esdeveniments es van precipitar amb rapidesa. Pedro Sánchez va entendre que havia d'acostar-se a Junts -part del desgel va anar a compte del PNB, sempre atent a les tendències i als beneficis posteriors- per garantir-se la continuïtat a la Moncloa. Abans, però, calia posar en marxa la legislatura al Congrés dels Diputats, i els socialistes van haver de fer concessions per situar Francina Armengol com a presidenta de la cambra. El mateix dia de la votació, una carta de José Manuel Albares arribava a Brussel·les.
Què deia la missiva del ministre d'Afers Estrangers? Sol·licitava a Thérèse Blanchet, la secretària general del Consell de la Unió Europea (UE), que el català, el basc i el gallec fossin llengües oficials a les institucions comunitàries. Sense el document, que va sortir a primeríssima hora de la Moncloa, Armengol no hauria estat presidenta del Congrés i la investidura de Sánchez s'hauria enverinat. Aquell dimecres, però, tot va anar rodat. Junts va reunir l'executiva, va validar l'acord -que també incloïa una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17-A- i el PSOE es va garantir el control de la mesa. Puigdemont, satisfet, començava a declinar el "cobrar per avançat" com a epicentre del relat.
Pràcticament dos anys després, el català continua sense ser oficial a la UE, i això que es va arribar a especular amb la possibilitat que la reunió del 19 de setembre del 2023 del Consell de la UE podria servir per afermar el nou estatus de la llengua. No va ser així, com tampoc ho ha estat aquest dimarts, quan els dubtes -i les amenaces de veto- de fins a set estats han bloquejat qualsevol avenç. En tot aquest temps, Albares s'ha multiplicat per amorosir posicions. Junts -en especial Puigdemont- han elogiat el paper del ministre d'Afers Estrangers, però han trobat a faltar més contundència pública de Sánchez. La mateixa que a la cúpula del partit també haurien preferit en el cas de l'amnistia.
Les hores posteriors a la reunió fallida del Consell d'Afers Generals de la UE han tingut un punt paradoxal. Junts, que és qui havia pactat la mesura amb el PSOE, ha carregat amb duresa contra Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, per la posició negativa i les pressions exercides per evitar l'oficialitat del català. "Les lleis estan per complir-les o això només és per als catalans? Ho dic perquè hi ha una llei orgànica vigent, la de l'Estatut, que obliga els governs català i espanyol a emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la UE", ha ressaltat el líder a l'exili, que ha ironitzat amb la possibilitat que el PP cometi un delicte de "rebel·lió" o de "traïció".
En canvi, ERC ha optat per posar l'accent en la posició del PSOE. El cap de files dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, ha assenyalat que la sessió a Brussel·les posa en qüestió la influència de Sánchez. I, com és habitual, ha optat per la ironia a l'hora de referir-se a Junts: "Segurament ells ens dirien fracassats i traïdors". El cobrar per avançat exhibit per Puigdemont i la cúpula de la formació tenia a veure, precisament, amb la intenció de presentar-se com la contraposició de la tasca negociadora d'ERC a Madrid: a Junts, sostenien al partit, no permetrien incompliments. De moment, el català no és oficial a Europa i el líder a l'exili encara no s'ha beneficiat de l'amnistia validada al Congrés.
Acords per concretar
Els set vots de Junts són cabdals a Madrid -ho sap bé el PSOE, que té oberta una mesa de negociació a Suïssa amb reunions mensuals i molts missatges creuats entre Jordi Turull i Santos Cerdán-, i és un dels motius que expliquen per què Sánchez no pot abordar uns pressupostos generals de l'Estat. No li surten els números i, al mateix temps, a Puigdemont tampoc l'entusiasma haver d'arribar a acords amb els socialistes. De moment se centra en anar "peça per peça", tot i que no totes han encaixat fins al final: el traspàs de competències en immigració, llargament negociat i acordat al gener, encara s'ha de desplegar, com el finançament que apareix en l'acord d'investidura.
A mitjans d'agost s'arribarà a la meitat de la legislatura, amb Sánchez dèbil -per la pressió judicial i la minoria parlamentària, i també per l'oposició implacable del binomi format pel PP i Vox- però suficientment fort davant la manca d'alternativa existent al Congrés. La resposta de Junts a la negativa europea a oficialitzar el català indica que no en culpen Sánchez, i que per tant no hi trencaran per aquesta raó. Com remarca sovint un membre destacat de l'executiva, part de l'encadenament de Junts amb els socialistes ve per aquesta raó: "L'estiu del 2023 es van pactar dues coses que no només depenien del govern espanyol. Són el català a Europa i l'amnistia". Cobrar per avançat era i és complex.
