L’Hospital de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica (IDIBELL) han liderat un estudi sobre la cleptomania que descriu per primer cop la malaltia com un trastorn amb elements compulsius. Fins ara, els experts havien afrontat la cleptomania com una conducta impulsiva en què el pacient roba objectes sense pensar en les conseqüències, únicament pel plaer d’aquell instant d’emoció intensa, i les teràpies s’havien centrat en l’autocontrol d’aquests impulsos. Amb l’estudi, però, s’ha constatat que la cleptomania també està condicionada per la compulsivitat, de manera que molts pacients necessiten robar coses perquè, si no ho fan, senten malestar.

D'aquesta manera, l'estudi publicat aquest dijous a la revista Scientific Reports, de l’editorial Nature, celebra que els tractaments es podran personalitzar amb tècniques per frenar aquesta ansietat. I és que aproximadament un 2,6% de la població està diagnosticada de cleptomania, un percentatge que els experts avisen que no reflecteix la realitat per l’estigma associat al trastorn. Això fa que molts pacients no assumeixin la seva condició o bé que evitin buscar ajuda. Ho ressalta una de les dues autores de l'estudi, la doctora Lucero Munguía, que recorda que afecta persones que “no roben per benefici propi, sinó pel plaer que senten quan actuen”.

Els experts diferencien tres grans grups de diagnosticats: els que arriben a la consulta per pressió de la família “amb una forta sensació de vergonya i poca motivació al canvi", els que hi van forçats o assessorats per un advocat perquè han tingut un problema legal derivat d’un robatori, i els que reben tractament per altres trastorns del comportament -com TCA o TOC- i acaben mostrant indicis associats a la cleptomania.

En tots els casos, les teràpies s’han centrat en un enfocament impulsiu, “caracteritzat per fer coses sense pensar en les conseqüències”. “És l'impuls incontrolable d’agafar aquell objecte que no és meu perquè em fa sentir bé”, recalca Munguía, que indica que les teràpies des d’aquesta òptica es basen a aconseguir l’abstinència d’aquest impuls, recuperar l’autocontrol i millorar les estratègies de regulació emocional. Ara, fruit d’analitzar 150 pacients de diferents perfils durant els darrers cinc anys, des de Bellvitge han constatat que hi ha persones a qui la teràpia per tractar la impulsivitat els ha estat insuficient. I és que han vist que en la compulsivitat també té molt pes en la cleptomania.