Els Mossos d'Esquadra han alertat d'un augment dels vols de drons a Barcelona durant l'estiu, coincidint amb el pic turístic i l'increment d'activitats a l'aire lliure. La policia ha afirmat que molts aparells s'enlairen sense autorització i posen en risc la seguretat ciutadana i infraestructures sensibles. La Unitat de Drons (UDRON), creada fa quatre anys, usa tecnologia avançada per detectar pilots infractors. 

El 2024 es van registrar 70 denúncies per vols il·legals, gairebé el doble que l'any anterior, i fins al 30 de juliol de 2025 ja se n'han interposat 54. Paral·lelament, els Mossos es preparen per fer front a "nous riscos" associats a l'ús d'aquestes aeronaus per cometre delictes, una pràctica que comença a estendre’s arreu d'Europa.

La imatge d’un dron sobrevolant la Sagrada Família, el port de Barcelona o la platja de la Barceloneta s’ha convertit en habitual durant els mesos d’estiu. El problema, segons els Mossos, és que gran part d’aquests vols es fan de forma il·legal o negligent, especialment per part de turistes que desconeixen les limitacions a l’espai urbà. "En espais densament poblats, amb molta afluència de gent i infraestructures sensibles, qualsevol vol no autoritzat pot suposar un risc", ha advertit Josep Sánchez, cap de la Unitat Tècnica de Seguretat Aèria, que inclou la UDRON, en una entrevista a l’ACN.

Repunt de denúncies: 70 l’any passat i 52 aquest 2025

Sánchez ha relatat que l’any 2024 es van detectar 49.549 enlairaments a la capital catalana, mentre que en el que portem de 2025 ja se n’han comptabilitzat 23.238. D'aquests "la immensa majoria" són irregulars. Amb tot, ha explicat que identificar els pilots i denunciar-los en cas d'infraccions és complicat, ja que sovint no es coneix la posició exacta d'aquests o quan la policia es desplaça fins al punt ja han marxat. 

Amb tot, ha dit que la xifra de denúncies també ha augmentat en els darrers anys. El 2024, els Mossos en van registrar 70, gairebé el doble que el 2023, quan se'n van anotar 38. Enguany, i només fins al 30 de juliol, ja se n'han acumulat 54, i és probable que se superi el nombre de l’any anterior.

Tot i que els principals escenaris d’aquests vols són zones emblemàtiques i força turístiques, també s’han detectat operacions aèries no autoritzades a prop d’infraestructures clau com l’aeroport del Prat.

Per fer-hi front, la policia catalana ha desplegat el sistema Kupel, una xarxa de dispositius tecnològics que permet detectar, seguir i localitzar els aparells no autoritzats. A hores d’ara, aquesta tecnologia disposa de 45 antenes, tant fixes com mòbils (maletes i sensors portàtils), repartides arreu del territori, però l’objectiu per donar una cobertura total seria duplicar aquesta xifra. A la ciutat de Barcelona n’hi ha 20 i a l’aeroport una quinzena. "S’està parlant amb entitats privades i municipis des del Departament d’Interior per augmentar el volum d’antenes", ha afirmat Sánchez.

Sancions d’entre 60 i 600 euros

Així, ha recordat que fer volar un dron a Barcelona no és una activitat lliure de normativa. Qualsevol aparell amb càmera ha d’estar registrat a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), i si pesa més de 250 grams cal tenir formació i certificació.

D'acord amb Sánchez hi ha dos tipus de sancions en funció de si el que s’ha vulnerat és la normativa aèria que dicta l'AESA o si s’ha comès una infracció de seguretat ciutadana d’acord amb el que estableix la Llei Orgànica de Protecció a la Seguretat Ciutadana.

El primer bloc, per exemple, fa referència a fer volar un aparell a una alçada prohibida o no comunicar el vol al Departament d'Interior o al Ministeri d'Interior amb cinc dies d'antelació en cas de tractar-se d'una zona urbana. Aquestes són les sancions més comunes que interposen els Mossos i suposen multes d’uns 60 euros.

Pel que fa a la segona tipologia, inclouen accions com ara sobrevolar infraestructures o instal·lacions que presten serveis bàsics; fer activitats recreatives o professionals, desobeint la prohibició o la suspensió dictada per l'autoritat corresponent per motius de seguretat pública, o no col·laborar amb les forces i els cossos de seguretat en la investigació de delictes, entre d'altres. Aquestes són les més greus i poden suposar penalitzacions que poden rondar els 600 euros. 

Ús de drons per delinquir

Tot i que, de moment, l’ús delictiu de drons a Catalunya és encara residual, Sánchez ha avisat que s’han detectat "nous riscos associats a aquesta tecnologia". Així, ha admès que és "molt probable" que en un termini curt de temps els grups delictius "se serveixin d’aquests aparells per treballar", tal com ja passa en alguns punts d’Europa. Tot i que els Mossos treballen per poder fer front a aquest escenari imminent, el cap de la unitat reconeix que localitzar i interceptar aquestes aeronaus pot arribar a ser impossible: “Si un grup delinqüencial vol fer alguna cosa mal feta amb algun dron probablement serà un aparell de construcció casolana i en aquest cas no el podrem detectar”, ha lamentat.