El 20 de gener de 1893, al cor de la ciutat de València, al barri del Carme, naixia Carles Salvador i Gimeno, al carrer de Dalt, 48. El dia 13 del mateix mes havia vingut al món el tenor Emili Vendrell, el 28 ho feu el poeta J.V. Foix i, al llarg de l’any, nasqueren també el músic Frederic Mompou, el pintor Joan Miró i els poetes Carles Riba, Ventura Gassol i Joaquim Folguera. Aquell va ser també l’any de la mort de Constantí Llombart, escriptor i activista valencianista. Carles Salvador fou el quart dels cinc fills del matrimoni integrat per Ramon Salvador, fuster, i Maria Gimeno, d’una família de pagesos. Als 18 anys tenia ja el títol de mestre i, el 1912, n’exercia a Aielo de Malferit (Vall d’Albaida) fins que, tres anys després, guanyà la plaça a l’escola de Benassal (Alt Maestrat), població on es casà amb Sofia Monfrerrer i on va estar-se fins al 1934 quan fou traslladat a Benimaclet, poble annexionat al municipi de València el 1878, i en el qual morí el 7 de juliol de 1955, l’any en què naixia la lingüista Carme Junyent.

Conegut, sobretot, pel seu treball incansable a favor de la llengua, va ser un dels signants de les Normes de Castelló (1932) i, mitjançant gramàtiques, manuals i cursos, es dedicà en cos i ànima a la divulgació de la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra i a la defensa de la unitat de la llengua catalana des de la varietat dels seus accents. El 1921 promogué l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana i, el 1932, convidat per la Generalitat, va prendre part en l’Escola d’Estiu celebrada a Barcelona juntament amb Enric Soler i Godes, i, més endavant, col·laborà en la tasca del Diccionari Català-Valencià-Balear. La seva obra més destacada és la Gramàtica Valenciana (1951) d’una utilitat que ha arribat fins als nostres dies. A la postguerra s’aixoplugà, com tants d’altres vençuts, a l’entitat Lo Rat Penat on, ja el 1949, començà a organitzar-hi cursos de llengua. Si bé va conrear la prosa i el teatre, l’aportació literària fonamental de Carles Salvador es produeix en el terreny de la poesia, on contribuí amb posicions d’avantguarda per superar la tradició local jocfloralesca, amb obres com Plàstic, Vermell en to major, Rosa dels vents i El bes als llavis, sota la influència de Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit.

Demòcrata liberal d’inspiració cristiana, anà evolucionant cap a posicions progressistes i republicanes que el dugueren a militar primer a la Joventut Valencianista i, els anys 30, a l’Agrupació Valencianista Republicana. Fou ell l’encarregat de llegir la declaració de la delegació valenciana, defensant la democràcia i les llibertats, en el II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes (1937), si bé preferia presentar-se com un "polític de l’idioma". Col·laborà amb articles periodístics a la premsa de Castelló de la Plana, València, Barcelona i Palma, i es comprometé intensament en publicacions tan destacades com Taula de les Lletres Valencianes i La República de les Lletres.

Decebut per la fesomia que anava adquirint la República proclamada el 1931, confessava que la República que sentia a la sang, “no és la dels cacics, ni la burgesa, ni la unitària”.  Defensor de la unitat lingüística, cultural i nacional dels Països Catalans, des del seu País Valencià, escrivia: "L’ideal nacionalista valencià no es detura a l’haure la llibertat de València, sinó que té per norma el constituir-se amb Catalunya, Rosselló i Mallorques, és a dir, l’antic solar de nostra única llengua, una unió política i espiritual ferma, puix les nissagues ètniques són unes".

Tingut com un referent sòlid de compromís cívic, lingüístic i nacional per diverses generacions de valencians, el 1975 el Secretariat de l’Idioma a València fundà en memòria seva els Cursos Carles Salvador. L'any 2002 va crear-se la Fundació Carles Salvador, amb la finalitat de divulgar l’obra de l’escriptor i gramàtic, la qual és integrada pels seus hereus, l'Ajuntament de Benassal i l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a saber-ne més: Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva, Vicent Simbor, Diputació Provincial de València, 1983.