Sempre ha estat una dona de pensament lliure, que durant la seva etapa en el primer pla de la política va estar ubicada en les posicions més progressistes de Convergència Democràtica. Realista i optimista a la vegada, Carme-Laura Gil atén NacióDigital per telèfon i convida la comunitat educativa a repensar l'escola.
- La Fundació Bofill acaba de presentar un informe sobre segregació escolar en què alerta del risc d'increment de la inequitat a les aules. Creu que la segregació es pot incrementar?
- Hauríem d'aclarir què es vol dir amb el terme segregació escolar. Segregació voldria dir que queda apartada de l'escola una part de l'alumnat, i això no és veritat. Ningú està segregat a l'escola. Altra cosa és que la situació general que ha generat aquesta pandèmia ha incrementat les diferències econòmiques, que influeixen en tots els camps de la vida i també en l'escola. En tot cas, podria haver-hi més diferenciació perquè les diferències econòmiques actuen també sobre l'escola. Però vivim una situació excepcional que se superarà.
- La Fundació Bofill parla de col·lectius vulnerables que estan mal repartits per les escoles.
- Sí, però no estan repartits. L'urbanisme crea segregació social. Hi ha barris més benestants que d'altres. Això pot influir-hi, però no és que estiguin mal repartits. En llocs on hi ha més densitat demogràfica hi ha més diferenciació social, motivada en gran part per l'urbanisme. Aquest és un tema molt antic. El més important per a la convivència i la cohesió social és que no hi haguessin barris pobres. Però la millor escola pot estar en el barri més desfavorit. El que s'ha d'anar és a l'arrel del problema.
[noticia]202965[/noticia]
- No li dono importància al que es pugui haver perdut pel que fa al currículum acadèmic. Només és temps. El que és important és el gran esforç que han fet els mestres en aquests mesos per seguir impartint docència, però també emotivitat escolar, un esforç que ha estat altíssim. Els mestres s'han reinventat. No crec que s'hagin perdut molts coneixements. La part dolorosa del que no s'ha fet és tot el que afecta a la sociabilitat. Que la relació dels alumnes amb els seus mestres i companys s'hagi fet a través d'una pantalla, que suposa una emoció virtual. Aquesta és la veritable pèrdua.
[blockquote]"No em preocupa que no es faci tot el programa sinó que els nois es retrobin amb els companys i mestres, aquesta ha estat és la gran pèrdua"[/blockquote]
- L'educació no pot ser virtual?
- Com una eina més, sí. Però hi ha una part fonamental que és la socialització, i això es produeix de persona a persona. Això sí que és important que es pugui recuperar. L'escola és el gran espai de la socialització i després del que hem passat, és fonamental que els nois es retrobin amb els companys i els mestres.
- Una de les crítiques que s'han fet a la política educativa de Catalunya ha estat la insuficiència de recursos. Com és que la inversió escolar sempre ha estat per sota de la mitjana europea i fins i tot de l'espanyola?
- Hi ha hagut un gran handicap. Per què no hi ha recursos suficients per a l'escola, com tampoc per a la sanitat? Doncs perquè tenim unes limitacions perquè no som un estat independent, perquè els nostres recursos no són nostres, perquè tenim un dèficit estructural. Però tant l'ensenyament com la sanitat han estat sempre prioritaris pels governs de Catalunya.
- Quin ha estat el major èxit de la política educativa que ha fet Catalunya des de la recuperació de les institucions pròpies?
- Des de les primeres transferències en ensenyament, el que s'ha fet és molt rellevant. Ara ningú sap el punt de partida en què estàvem el 1980. Als anys 90 hi havia cent instituts, fa vint anys ja eren 500. Hem tingut la sort de tenir un professorat excel·lent. I una cosa molt important: no s'és prou conscient de l'enorme esforç d'integració i convivència que ha fet l'escola catalana.
- I el que no ha rutllat? Què és el que no s'ha fet prou bé?
- Hi ha una cosa que encara no hem fet assolit prou i és aconseguir que la societat li doni a l'educació la importància que té. Sovint, l'administració ha abocat tots els seus esforços en l'inici del curs i la gent ha vist aquesta part més tècnica i de gestió, i no tant el vessant pedagògic que aporta l'escola catalana.
[blockquote]"El model educatiu espanyol, que és uniformitzador, ha impedit el desenvolupament de l'escola catalana"[/blockquote]
- Què troba a faltar en els continguts educatius?
- Crec que, en general, els coneixements estan massa parcel·lats. Pensem que la llei d'educació, encara que sigui catalana, està basada en el marc legislatiu espanyol, en la llei general educativa espanyola, que és centralitzadora, uniformitzadora, seleccionadora, i no respon als nostres valors com a societat. Per exemple, l'ensenyament bàsic. Per què hi ha d'haver un seguit de matèries que tots han de superar? És un sistema que homogeneïtza i no permet treure totes les capacitats dels alumnes. Obligatori hauria de ser aprendre unes eines de coneixement que seran les que t'ajudaran a créixer en tots els àmbits a la vida. I si no les tens als 16 anys, les tindràs als 18.
- El model educatiu espanyol ha impedit el desenvolupament de l'escola catalana?
- Això segur. Ha fixat una manera determinada d'avaluar els coneixements. Qui no aprova, no té títol. Quan el que s'ha de fer és donar a cada alumne les eines que necessiti.
- Com valora la resposta del Departament d'Educació a la crisi del coronavirus?
- El moment és excepcional i prendre decisions en aquestes situacions és complicat. Potser diria que s'haguessin pogut buscar espais, si és que se'n necessiten de nous, una mica abans. De cara al nou curs, sí que caldria fer tots plegats un esforç per reinventar aspectes de l'escola. Un cop que hagi passat el terrabastall, per exemple, hauria d'arribar el moment per reinventar aspectes de l'escola, que el món del treball, l'empresa i l'escola es posessin d'acord en el tema dels horaris. És necessari que tinguem sempre grups de 30 alumnes? És necessari mantenir l'actual classificació de disciplines? No podríem combinar la part presencial, que és bàsica, amb una part que no ho sigui? Crec que ha arribat el moment de repensar el model d'escola. No hem de tenir por de fer provatures, com plantejar grups més petits i d'altres més amplis. No tinguem por d'innovar.
[blockquote]"L'independentisme continua dempeus, és el moviment polític més viu que hi ha a Catalunya"[/blockquote]
- Deixi que aprofiti per posar un instant la mirada en el moment polític. El procés sobiranista tornarà a agafar volada?
- L'independentisme no és una malaltia i no ha desaparegut. Continua vivíssim i dempeus. Diria que és el moviment polític més viu que hi ha a Catalunya, si no l'únic. A més, crec que amb aquesta crisi, la gent ha dipositat la seva confiança en el seu Govern, més que en el govern d'allà. Aquí les coses s'han fet amb gran transferència i ho hem superat entre tots.
- Hi ha alguna lliçó que l'independentisme ha d'aprendre de la pandèmia?
- Una lliçó és la de la unitat. Però aquesta és una lliçó no només per ara sinó per a tota la vida.
[noticiadiari]2/202551[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202721[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202714[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202295[/noticiadiari]
