El Centre Cívic de Sants té un esperit únic. La seva essència t'atrapa només entrar-hi: a la planta baixa, al costat de la cafeteria, hi ha diverses taules de billar i alguns clients jugant a cartes; al primer pis, un grup de senyors juguen al ping-pong i, unes taules més enllà, uns altres gaudeixen d'una partida d'escacs. També a la primera planta hi ha les aules on, cada setmana, les participants al projecte Xerrem es reuneixen per aprendre català. 

Aquesta iniciativa impulsada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) arriba als 18 anys amb 1.700 xerraires repartits per Catalunya, i dona l'oportunitat d'aprendre català a tothom amb classes de conversa obertes, setmanals i gratuïtes. Les sessions interpel·len a molts col·lectius, des de persones nouvingudes fins a persones que ja fa molts anys que viuen a Catalunya, passant per qualsevol que tingui ganes de millorar l'idioma i aprendre coses noves: "Tenim 12 grups de diferents nivells", explica la Lluïsa, coordinadora del projecte al casal. 

"Heu vingut en un mal dia, ha fallat molta gent", diu l'Eva, voluntària d'un dels grups de Nivell 3 de Xerrem, a Nació. La guia explica que normalment són 10 xerraires, però que el fred i la grip s'han fet notar i n'hi ha cinc que estan de baixa, és per això que dues senyores d'un altre grup se sumen a la classe. Les xerraires, totes dones jubilades i d'edat avançada, entren a l'aula i, mentre es posen al dia, s'asseuen a una gran taula rectangular. "Mai és tard per aprendre coses noves", explica la Victòria, una de les participants que, tot i ser nascuda a Sants i tenir un entorn català, comenta que les restriccions franquistes no li van deixar aprendre l'idioma a l'escola.  

Aprenent entre rialles: les sessions de Xerrem

Mentre l'Eva passa llista, les xerraires treuen els apunts, la llibreta i un bolígraf. "És la classe amb un nivell de català més alt de tot el casal", explica la guia de la sessió, que comença repassant dues paraules que ja havien treballat: "enguany" i "endemà". L'Eva els demana que formulin dues frases amb cadascun dels mots, i planteja el següent exemple: "L'endemà del meu viatge, m'he de trobar amb el meu ex". La frase provoca un esclat de riures entre les xerraires: "Déu em lliuri!", exclama una d'elles. 

Les senyores exposen les seves frases i l'Eva corregeix alguns dels pocs errors que apareixen abans d'avançar temari i explicar la diferència entre els verbs "posar" i "ficar". "Et ficaré el dit al nas", deixa anar la voluntària com a exemple, i torna a desfermar els riures de les xerraires. "Aquest exercici és molt guai!", diu la María José amb un somriure, que va néixer a Lleó, però viu a Catalunya des de menuda.

"Les senyores tenen molta voluntat, les admiro", diu la Carme, que és la xerraire amb un nivell més alt de català. De fet, ella va néixer a Xerta, a les Terres de l'Ebre, i va viure a Valls i França abans d'arribar a Barcelona, explica que ha parlat català gairebé "tota la vida" i que s'ha apuntat per reforçar la llengua i aprendre coses noves: "A vegades sento que li estic prenent la plaça a algú...", diu la Carme compungida. L'Eva, però, l'anima a seguir i li assegura que al projecte "hi ha lloc per tothom". 

La complexitat del curs

Les sessions són un repte, fins i tot, per als catalanoparlants. Amb un ninot dibuixat a la pissarra, la Carme i la Victòria surten voluntàries per situar les parts del cos que estan repassant. No es tracta, però, de paraules fàcils com nas o boca, sinó de mots més complexos d'anatomia com temples, narius o ullals. "Atzucac, embornal, ampit, escocell...", repassa l'Eva, que explica a les xerraires algunes paraules per identificar coses que podem trobar al carrer, entre d'altres. El nivell del vocabulari que s'explica als cursos del Nivell 3 és el més alt del projecte Xerrem, que també té les sessions de Nivell 1 i 2 dirigides a aquelles persones que entenen el català i, o bé no el parlen, o ho fan amb complicacions. 

Abans d'acabar la sessió, totes les xerraires treuen una edició del llibre Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo i fan una lectura en veu alta conjunta per treballar la pronunciació i la parla en català. L'Eva, que dirigeix la sessió, els explica les paraules que han generat dubtes durant la lectura: "Ens agrada molt llegir aquest llibre, està molt ben escrit i té un llenguatge molt literari", comenta la Margarida. 

“No tinc perdó de Déu, ho reconec”

"No pensava que podria passar-m'ho tan bé millorant l'escriptura en català", comenta la Victòria, que emfatitza que, quan era jove, tenia prohibit parlar o escriure en català per culpa de la dictadura franquista. "No tinc perdó de Déu, ho reconec", se sincera la Paz, que explica que fa 54 anys que viu a Catalunya i que està casada amb un professor de català. La xerraire reconeix l'error i assegura que ara té temps per aprendre l'idioma i que ho fa per "entendre millor a la gent". Un cas semblant és el de la Teresa, que va néixer a Còrdova, però fa 65 anys que viu a Catalunya: "És culpa meva", assumeix. "Em fa vergonya parlar en català, crec que no en sé prou", explica la Teresa, mentre les companyes l'animen que continuï esforçant-se.