La Catalunya anxovada: una de cada deu llars disposa de menys de 15 m² per persona

Consulta els barris amb els pisos més atapeïts de Catalunya. Les zones més precaritzades de l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Girona quintupliquen la mitjana nacional d'habitatges petits

Més del 20% dels pisos del Raval de Barcelona fan menys de 15 metres quadrats per persona que hi viu
Més del 20% dels pisos del Raval de Barcelona fan menys de 15 metres quadrats per persona que hi viu | Hugo Fernández Alcaraz
14 de setembre de 2024, 20:00
Actualitzat: 20:06h

La crisi de l'habitatge té moltes cares. L'infladíssim preu del lloguer i l'escassetat de l'oferta, malgrat els 400.000 pisos buits que hi ha a Catalunya, sovint n'amaguen una altra: la sobresaturació dels pisos petits. En tot el país, una de cada deu llars disposa menys de 15 metres quadrats per persona. Un espai vital molt petit present en la meitat de les cases de les barriades més precaritzades de l'Hospitalet de Llobregat, Girona i Barcelona. Així ho indiquen dades del cens d'habitatges de l'INE, en col·laboració amb l'Idescat.

Precisament, l'Hospitalet de Llobregat és el municipi català amb la proporció més gran de pisos on l'espai personal és molt baix. En una població on el 98% dels habitatges formen part de blocs de pisos de tres o més unitats, el 24% compten amb menys de 15 m² per habitant. En aquest últim cas, poden ser pisos de 30 m² on viuen dues persones, de 45 m² amb tres ocupants o de 60 compartit entre quatre. Fins i tot, una tercera part d'aquests no superen els 10 m² per cap.

Però els pisos són especialment petits als barris més pobres de la ciutat, la segona més poblada de Catalunya. En un conjunt de carrers de les Planes, els habitants d'un de cada tres pisos tenen un espai personal de menys de 10 m² i el barri veí de la Florida acull el quilòmetre quadrat més poblat d'Europa: prop de 53.000 persones viuen entre un centenar d'illes urbanes.

En aquest mapa es pot consultar la mida mitjana de les llars, per cada persona que hi viu, per cada secció censal, de 615 municipis de Catalunya —l'estadística exclou els municipis més petits. Fa referència als habitatges familiars principals, obviant segones residències i pisos buits.

Entre els barris més densos de Catalunya també s'hi troba el gironí de la Font de la Pólvora, construït a partir dels darrers anys del franquisme i víctima constant de talls elèctrics d'Endesa. Gairebé sis de cada deu pisos que l'integren disposen de menys de 15 metres quadrats per persona, i un de cada quatre en fa menys de 10. El Salto va explicar el 2018 que molts serveis bàsics, com els autobusos o el correu, no hi arriben. 

Entre els pisos més atapeïts també s'hi troben els de la Barceloneta, originalment un barri de pescadors de la capital catalana, així com Sant Roc i la Salut, a Badalona. Al mapa també hi apareixen en roig fosc algunes zones de Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Montornès del Vallès i Figueres.

Com és d'esperar, els habitatges més petits són els que es troben en blocs de pisos. El 5,5% dels pisos en edificis de tres unitats o més fan menys de 45 metres quadrats i el 19%, menys de 60. Una xifra cinc vegades més alta que entre les cases unifamiliars.

Arxivat a