L’aportació de les energies renovables s’ha estancat a Catalunya, i fins i tot ha retrocedit el darrer any. Les fonts renovables només van produir el 18,5% de l’electricitat el 2015. Aquesta xifra, a més, ha disminuït més de dos punts percentuals en relació amb el 2014, i trenca així una tendència positiva que arrencava el 2011. Per contra, les tres centrals nuclears catalanes aporten un 53,5% de l’energia total, quan només els resten deu anys de vida útil. Aquestes dades evidencien que les alternatives renovables a l’energia nuclear no estan creixent com preveia el pla per a la renovació del model energètic de Catalunya, que està encara a l’espera del seu desplegament.
 
Així, des de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) reconeixen que s’ha de revertir la situació si Catalunya vol assolir les normatives de la Unió Europea, que preveuen reduir abans del 2050 un 85% dels gasos que s’emeten a l’atmosfera i rebaixar en dos graus la temperatura ambiental. “L’única solució és canviar el nostre model energètic. No només per una qüestió de voluntat, sinó per exigència. A Catalunya, que és un país petit, no és senzill. Si no hi ha prou territori, no podem construir més centrals eòliques. Als països del sud, una solució hauria de ser potenciar l’energia solar i fotovoltaica”, admet el cap de la Gestió Energètica de l’ICAEN, Juanjo Escobar.
 
Per això, diverses entitats ecologistes i el propi ICAEN estan a l’espera que el Parlament aprovi abans de l’estiu el desplegament del Pacte Nacional per a la transició energètica que es va consensuar ja el 2013 i que preveu un canvi energètic en sis eixos. El document contempla, entre d’altres, garantir el dret fonamental d’accés a l’energia i l’abastiment energètic de qualitat, maximitzar l’ús de les energies renovables, assolir el màxim nivell d’eficiència energètica o fomentar la innovació.
  A més, Juanjo Escobar argumenta aquesta lleugera disminució per les condicions meteorològiques de l’any passat. “És probable que durant el 2015 el cabal hidràulic, que és una de les fonts principals entre les energies renovables, fos més baix o que el vent no fos prou potent. Amb les energies renovables, hi ha un percentatge que sempre varia segons les condicions climàtiques”, afirma.
 
De fet, d’entre les renovables, només l’energia hidràulica i l’energia eòlica s’enduen la major part de la producció, amb un 10% i un 5%, respectivament, del total a Catalunya, En canvi, la resta, des de la fotovoltaica o la solar, passant per la biomassa o el biogàs, fins els residus sòlids urbans renovables, són pràcticament marginals i no arriben ni al 4% de la producció. Malgrat la possible incidència de les condicions climàtiques en el descens de l’aportació de les fonts renovables, cal també subratllar que, segons les dades de la Generalitat, els valors de producció d’aquesta mena d’energies no han augmentat substancialment els darrers anys.
 
Sí que és cert, però, que han anat en increment algunes de les fonts d’energia no renovables, com són els cicles combinats, que usen l’energia termodinàmica i el gas natural per produir electricitat. Aquest augment, explica des de l’Institut Català de l’Energia, es deu a un augment, després de la crisi, de l’activitat industrial i empresarial, que ha crescut per primer cop fins el 2,8% del 2015 al 2014.
 
A l’espera del desplegament del pla estratègic, l’ICAEN ha celebrat al llarg d’aquests dies la "Setmana de l’Energia", que pretén conscienciar la ciutadania de la necessitat d’un canvi de model energètic i ha aprofitat per estendre una reflexió crítica sobre l’estalvi energètic. Des del Departament d’Empresa recorden que a Catalunya la factura mitjana anual en energia a les llars es troba entre els 1.000 i els 1.200 euros. A aquesta despesa, cal sumar-hi també la despesa en combustible per als cotxes. 
 

Consulta el "Balanç del 2011 al 2015 de la producció energètica a Catalunya"