El nombre de capellans a Catalunya ha caigut un 16,3% en sis anys, segons dades de la Conferència Episcopal Tarraconense. L’any 2023 constaven 1.313 capellans, davant dels 1.569 del 2017.

Pel que fa al total de religiosos, l’any passat hi havia 3.773 mossens, monjos i monges, i altres persones relacionades amb l'Església, davant dels 5.764 registrats del 2017. En la mateixa línia, el nombre de catequistes ha baixat un 47%, de 7.758 a 4.097.

El rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Salvador Bacardit, admet a l’ACN la davallada del sentiment religiós, i per això creu que Europa ha de rebre religiosos d’altres continents. Alhora, però, creu que hi ha una revifada de l’espiritualitat en general.

Bacardit reconeix que a quasi tot Europa, i potser a Catalunya una mica més, s’ha “refredat la religiositat” i les tradicions catòliques s’han anat perdent, excepte algunes manifestacions més culturals, com el Nadal o la Setmana Santa. En canvi, però, creu que l’espiritualitat en general no ha disminuït, sinó que fins i tot ha augmentat, vinculada al benestar emocional, la psicologia, la vida interior i la salut mental.

Aquesta disminució de la religiositat s’ha traduït en una reducció de la presència pública del catolicisme, excepte en moments puntuals, com la visita del papa Benet XVI a Barcelona l’any 2010 o les jornades mundials de la joventut en diverses ciutats. Bacardit també vincula aquesta disminució de la visibilitat pública de la religió al caràcter “sobri” dels catalans, allunyat d’expressions religioses més festives com a Andalusia o Amèrica Llatina.

Un altre dels factors que creu que afavoreix el descens de vocacions religioses, i fins i tot dels casaments per l’Església, és que els joves d’ara són més “reticents a una opció per a tota la vida”. “Avui dia tot és més provisional, tot és molt més inestable i està molt més fragmentat”, opina. També creu que la davallada de la natalitat ha perjudicat tant la participació en cerimònies religioses.

Què ha de fer l'Església?

Per revertir aquesta situació, el rector del seminari creu que l’Església catòlica no ha de fer propaganda ni proselitisme, però sí “explicitar” el sentit que té per als cristians l’espiritualitat. “Ho hem de viure i parlar sense complexos, hem de dir que és un camí que té sentit”, remarca. “Avui encara és una opció vàlida, encara que l’ambient no acompanyi gaire, encara que sigui anar a contracorrent”, afirma.

En aquest sentit, diu que l’Església ha de plantejar el seu missatge “en positiu”. “Nosaltres diem que el que fa més feliç, el que dona més sentit a la vida és poder confiar sempre en una persona, malgrat que costi, que hi hagi moments de crisi; si un va avançant en aquest camí, és una proposta de realització humana, espiritual, que té sentit”, assegura.

Admet que a l’Església sovint li costa explicar-se bé i es refugia en la seva “zona de confort” per evitar les crítiques externes o intenta passar desapercebuda en una societat “adversa”, que sovint destaca més els aspectes negatius de la institució. “No es tracta de fer propaganda, però sí que hauríem de ser més valents i plantejar-ho en positiu”, conclou.

Una altra de les possibles solucions a la davallada de vocacions religioses, i fins i tot d’assistència a cerimònies religioses, és justament l’arribada de nouvinguts. Seminaristes o sacerdots de fora arriben a Catalunya per acabar de formar-se i ajudar en parròquies, i alguns s’hi queden definitivament. L’Església catalana recorre a sacerdots vinguts d’altres països o fills d’immigrants arribats aquí amb les seves famílies. Venen sobretot de l’Amèrica Llatina, però també de l’Àfrica subsahariana i l’Àsia. “Per a ells i per a nosaltres és una riquesa, ells han de fer un esforç d’adaptació a la cultura, a les llengües, però s’acaben adaptant molt bé”, assegura Bacardit.