La pandèmia de la Covid-19 va provocar 22,1 milions de morts arreu del món entre el 2020 i el 2021, una xifra molt superior als set milions de defuncions notificades oficialment pels països. Així ho recull el nou informe mundial d'estadístiques sanitàries publicat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que estima que l'impacte real del virus va ser gairebé tres vegades més gran del que reflectien les dades oficials.
L'informe apunta que la Covid no només va provocar morts directes pel virus, sinó també conseqüències indirectes derivades de la saturació dels sistemes sanitaris, les dificultats d'accés a l'atenció mèdica i els efectes socials i econòmics de la pandèmia. Per arribar a aquesta estimació, l'OMS ha utilitzat el concepte de "morts en excés", és a dir, la diferència entre el nombre de defuncions que es van produir durant la pandèmia i les que s'haurien registrat en circumstàncies normals.
Segons l'organisme, moltes morts vinculades al coronavirus no es van arribar a diagnosticar o registrar correctament, especialment en països amb menys recursos o amb sistemes estadístics limitats. A això s'hi afegeixen persones que van morir per altres malalties després de no poder accedir a tractaments, operacions o controls mèdics durant els mesos més crítics de la crisi sanitària. L'OMS ha calculat que, per cada mort, oficialment atribuïda a la Covid, n'hi va haver aproximadament dues més relacionades directament o indirectament amb la pandèmia.
El 2021, l'any més mortífer
L'informe assenyala el 2021 com el pitjor any de la pandèmia. Només aquell any es van registrar 10,4 milions de morts en excés a escala mundial. Els experts ho relacionen amb l'expansió de variants especialment agressives, com la Delta, i amb la gran pressió que van suportar hospitals i professionals sanitaris. En molts països, els sistemes de salut van quedar desbordats durant setmanes, amb unitats de cures intensives saturades i retards acumulats en l'atenció mèdica ordinària.
La pandèmia també va tenir un impacte directe sobre l'esperança de vida global. Entre el 2019 i el 2021, l'esperança de vida al món va baixar de 73 a 71 anys, una reculada que l'OMS considera excepcional. També es va reduir l'esperança saludable -els anys viscuts amb bona salut- que va passar de 63 a 61 anys. Tot i que alguns indicadors han començat a recuperar-se després de la pandèmia, l'organisme alerta que encara hi ha diferències importants segons regions i grups socials, i que alguns efectes continuen visibles especialment entre els homes i les poblacions més vulnerables.
"Es van perdre gairebé 10 anys de progrés"
Des de Ginebra, el director del Departament de Dades i Analítica de l'OMS, Alain Labrique, ha advertit que la pandèmia "va revertir gairebé una dècada d'avenços" en salut pública mundial. L'organisme defensa que les dades mostren la necessitat de reforçar els sistemes sanitaris, millorar els mecanismes de vigilància epidemiològica i preparar millor els països davant futures emergències globals. Segons l'OMS, la pandèmia també va evidenciar les desigualtats entre territoris pel que fa a l'accés de vacunes, recursos mèdics i capacitat de resposta davant crisis sanitàries.
Font:
World Health Organization. (2026). World health statistics 2026: monitoring health for the SDGs, sustainable development goals. Geneva: WHO. Disponible a: WHO publication page [Consulta: 14 maig 2026].
