Els efectes de la covid persistent poden costar als països de l'OCDE l’equivalent al pressupost anual d’Espanya en salut. Així ho indica l'informe publicat aquest dimecres per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el qual calcula que la covid persistent pot reduir el producte interior brut (PIB) de les economies de l'OCDE i de la Unió Europea entre un 0,1% i un 0,2% anual durant la pròxima dècada. D'acord amb aquestes estimacions, aquesta pèrdua d'activitat econòmica equival a uns 135.000 milions de dòlars cada any, una xifra que s'iguala al pressupost anual en salut de països com Espanya o els Països Baixos.
L’OCDE avisa que les seqüeles de la covid-19 suposen una “càrrega estructural” per als sistemes de salut, així com “un fre estructural a la producció econòmica”, especialment per l’impacte en el mercat laboral i la productivitat. L'anàlisi de l'OCDE destaca que els costos indirectes, els quals deriven de la reducció de la participació en el mercat laboral, superen els costos mèdics directes.
L’estudi atribueix les futures -i possibles- “pèrdues econòmiques” a les baixes mèdiques derivades de la malaltia, la reducció de la productivitat dels treballadors afectats per la fatiga o la boira cognitiva i l’abandonament prematur del lloc de treball. En aquest sentit, els informes citats per l'organització suggereixen que la covid-19 persistent provoca interrupcions en l'ocupació en un de cada cinc treballadors afectats. A més, l'anàlisi de l'OCDE recorda que l'impacte econòmic de la covid persistent és equiparable a altres malalties cròniques, com ara l'esclerosi múltiple o els accidents cerebrovasculars.
Una malaltia força invisibilitzada
La covid persistent pot afectar gairebé tots els sistemes d'òrgans, inclosos els sistemes cardiovascular, nerviós, endocrí, immunitari, reproductor i gastrointestinal. Les manifestacions comunes inclouen disfunció cognitiva ("boira mental"), fatiga, manca d'autonomia, la qual es presenta sovint com a síndrome de taquicàrdia postural ortostàtica, i malestar després de fer esforç.
Durant el pic de la pandèmia el 2021, la covid persistent va afectar aproximadament 75 milions de persones als països de l'OCDE, el que representa un 5,3% de la seva població. En aquell moment, els costos sanitaris directes es van enfilar fins als 53.000 milions de dòlars. Tot i que s'espera que la prevalença s'estabilitzi entre el 0,6% i l'1% de la població entre els anys 2025 i 2035, l’OCDE augura un impacte “estructural” en les economies de l’OCDE amb un cost anual d'uns 135.000 milions de dòlars durant els pròxims deu anys. És a dir, el seu cost equivaldria al pressupost estatal de salut cada any durant la pròxima dècada.
Per mitigar el seu impacte, l'OCDE proposa reforçar la prevenció amb la vacunació contínua, ja que l'evidència indica que haver rebut la pauta completa abans de la infecció redueix el risc de desenvolupar covid persistent en un 27 % aproximadament. També insta tots els països a adoptar codis de diagnòstic estàndard per millorar la vigilància epidemiològica i crear rutes assistencials multidisciplinàries que connectin l'atenció primària amb especialistes en rehabilitació i suport social per donar una atenció centrada en el pacient.
