Catalunya, un dels territoris de l'Estat amb menys creients

No obstant això, el 57,3% dels catalans diuen creure en Déu vers un 41% que no hi creu, ho detalla un estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Publicat el 07 d’abril de 2022 a les 14:40
Catalunya i Navarra són les dues comunitats autònomes amb menys creients de tot l'Estat, amb un 41% d'agnòstics i ateus en ambdós casos, ho explica un estudi elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia publicat aquest dijous. Si diuen que normalment en contextos de crisi, les persones acostumem a aferrar-nos a la fe, els espanyols han demostrat tot el contrari. Des del començament de la pandèmia, els fidels encara són majoria, però perden adeptes a un ritme "accelerat". Segons dades recopilades a partir dels baròmetres del CIS, el 2021 el 61,2% del conjunt de l'Estat es declarava creient, un 37,1% deia que no ho era i la resta -1,6- preferia no contestar

Espanya continua sent majoritàriament creient, però els ateus i agnòstics es consoliden com a majoria entre els menors de 34 anys. Els no religiosos representen el 56,2% dels joves entre 25 i 34 anys i el 63,5% entre els 18 i els 24. Els autors de l'estudi parlen d'un "canvi de tendència" i atribueixen els resultats a una "qüestió generacional", ja que a mesura que augmenta l’edat, s’incrementa el percentatge de població religiosa. Entre els majors de 65 anys, els no-creients representen només un 21,2%. El percentatge més elevat de fidels el trobem a Ceuta, amb un 96,7%; Melilla, amb un 85% i Extremadura, amb un 81,8%. 

Aquest descens en el nombre de creients a Espanya també es reflecteix en el nombre de persones que marquen la 'X' a la casella de l'Església catòlica a la declaració de la renda. Segons les últimes dades del Ministeri d'Hisenda, del 2018, el nombre de persones que van triar aquesta opció va disminuir fins a l'11,3% respecte als darrers anys que tenim per a comparar. Malgrat això, també el 2018 es va rebre la xifra de donacions més gran que s’havia registrat fins al moment: 261 milions d’euros

L'estudi també recull que 9 de cada 10 enllaços que van tenir lloc a Espanya durant el 2020 van ser pel civil. I pel que fa a l'educaciól'assignatura de religió a primària i l'ESO baixa a més de 160.000 inscrits -però encara és l'opció majoritària pels alumnes-, mentre que el nombre de docents en la matèria s'ha incrementat en un 37,5% segons l'estudi i dades de la memòria de l'Església catòlica a Espanya.