Cementiris de Barcelona, empesa a recuperar els ossos d'un mort «desnonat» del nínxol

La Sindicatura de Greuges destaca la seva intervenció davant "el mal funcionament" de l'empresa que gestiona els espais de culte als difunts a la capital catalana, que va llençar un difunt a l'ossera comuna

  • Imatge d'arxiu del cementiri de Montjuïc, a Barcelona -
Publicat el 16 de febrer de 2023 a les 18:49
La queixa d'una família a la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha acabat destapant "un mal funcionament" de l'empresa Cementiris de Barcelona. Així ho ha considerat el síndic, David Bondia, que ha exposat el cas d'una reclamació ciutadana que exposava que una família havia deixat de tenir ubicades les restes d'un difunt al nínxol de tota la vida. Sense que en tinguessin cap avís -perquè no tenien les dades de contacte actualitzades al cementiri- els responsables de l'espai havien retirat els ossos de l'espai de sepultura i els havien abocat directament a una fossa comuna. Finalment, a partir de la intervenció de la sindicatura, que va donar la raó a la família, la companyia s'ha compromès ha intentat recuperar les restes. Així, l'empresa ha arribat a proposar contractar una antropòloga forense amb la intenció de trobar els ossos perduts

L'origen de tot plegat té a veure amb un malentès, ha exposat Bondia, en el resum anual de les intervencions de la sindicatura. Ha explicat que hi ha gent que, en pagar la utilització d'un nínxol, "es pensa que el té en propietat i no abona les taxes que ha de pagar anualment". Segons el síndic, davant d'això, els cementiris no reclamen aquestes quantitats anuals, sinó que, passats 20 anys, si no s'ha sufragat el deute, "el que es fa és desnonar el nínxol". Això implica que, d'un dia per l'altre, una família es pot trobar que no tenen les restes del difunt on es pensaven i que, de fet, potser mai més les recuperen perquè han acabat barrejades a l'ossera general.

Això comporta un "dany moral" i un "sentiment de culpa brutal" per als familiars, insisteix David Bondia. En la seva experiència, el desconeixement de l'existència de les taxes anuals pot ser decisiu i les conseqüències que se'n deriven poden ser difícil de reparar. Per aquest motiu, el defensor del poble barceloní va promoure una trobada entre Cementiris de Barcelona i la família perquè es reparés el greuge ocasionat. Va ser a partir de llavors que es va acabar proposant, per part de la companyia, la contractació de l'antropòloga especialitzada. 

El cas que s'ha donat a Barcelona, si bé no s'aporten gaires detalls per protegir la intimitat de la família, ha acabat implicant una proposta afegida de la sindicatura. En aquest sentit, per evitar aquestes situacions dràstiques, Bondia ha plantejat que "si hi ha un nínxol ben conservat" -perquè s'hi donen visites freqüents, com era el cas de la família afectada- "s'hi hauria de posar una enganxina". En aquest adhesiu s'hi podria fer constar que existeix un deute o advertir que la família s'ha de posar en contacte amb l'empresa, i així evitar mals majors. 

Ara, el cas del nínxol desnonat podria resoldre's amb la contractació d'un servei forense d'urgència. De moment, però, la sindicatura no en té constància. Malgrat això, l'objectiu principal és que es prenguin mesures per evitar que es repeteixi, apunta el defensor del poble.