17
de març
del
2022
Actualitzat
el
18
de març
a les
11:59h
Mentre les bombes russes cauen sobre les ciutats ucraïneses i les converses entre Moscou i Kíivavancen entre dificultats, un centenar d'empreses i institucions catalanes han defensat aquest dijous la mediació per a la resolució de conflictes. Ho han fet amb una Declaració a la Llotja de Mar on defensen la mediació per evitar la judicialització de tota mena de crisis econòmiques i socials. L'acte s'ha fet sota l'aixopluc del Consolat de Mar, entitat viculada a la Cambra de Comerç de Barcelona. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha presidit l'acte, junt al secretari general de Justícia, Joaquim Claveguera, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, i el cònsol major, l'advocat Jordi Domingo.
Sense fer una referència explícita a la guerra d'Ucraïna i al pols pel control dels recursos energètics, centrant-se en l'àmbit empresarial, la Declaració reivindica la tradició de Catalunya en el camp de la resolució alternativa dels conflictes i proclama "la necessitat de desjudicalitzar" els problemes de tipus econòmic i social. Una afirmació que no es pot desvincular del conflicte polític Catalunya-Estat i de l'actual crisi internacional. En la declaració, s'expressa que "la mediació permet de resoldre els conflictes entre les parts a través de la recerca d'una solució de consens per a tots els implicats, el que suposa "un canvi de paradigma en la concepció de la justícia, atès que, a diferència d'altres sistemes, en la mediació totes dues parts guanyen".
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha enviat "una abraçada al poble ucraïnès" i ha explicat la tasca feta per l'entitat per fer costat al teixit econòmic durant la pandèmia, en què ha col·laborat amb 11.000 empreses. Entre aquestes activitats, ha esmentat les tasques de mediació, en què "no hi ha un guanyador i un perdedor".
La periodista Rita Marzoa ha intervingut per dissertar sobre el valor de la paraula i el diàleg, i ha recordat unes paraules del científic Eudald Carbonell en què afirmava que el món encara no ha assolit una civilització plena, com els esdeveniments d'aquests dies ho corroboren. Ha definit la mediació com una aposta ètica, un espai segur i on s'escolta l'altre. La mediació, ha dit, busca la pau enfront la victòria.
Jordi Domingo, cònsol major i màxim responsable del Consolat de Mar, ha intervingut per lamentar les "dissortades guerres", que haurien de tenir el fort contrapoder de la mediació, i ha elogiat el paper jugat per les cambres de comerç per superar les tensions internacionals. Ha esmentat Austràlia com un país referent en el terreny de la mediació i ha advocat per un compromís de tota la societat civil per fer robust el procés de resolució de conflictes, un camí que encara s'ha de recórrer.
Domingo ha reblat el prestigi del Consolat de Mar, "una marca històrica que ningú pot contrarestar", però que ara reclama d'un esforç del sector privat i del públic per donar cos a la institució, "un compromís social, un canvi en la mentalitat i la implicació de la societat civil". El cònsol major ha presentat la institució com un instrument que pot "des del segell del passat propulsar-nos cap al futur".
Laura Borràs ha tancat l'acte subratllant que el Consolat de Mar és una de les principals aportacions catalanes al món. La presidenta del Parlament s'ha referit a la "judicialització" política que s'està vivint, amb un poder judicial que intervé en el terreny dels altres poders. Borràs ha assenyalat que l'acte coincideix amb el conflicte d'Ucraïna, tot dient que "la guerra sempre és un fracàs", apel·lant a la mediació per resoldre pacíficament el conflicte.
Borràs ha recordat el moviment de Pau i Treva, a l'edat mitjana, com a origen de la tradició parlamentària catalana i que "la força mai s'hauria d'imposar a la negociació", com ha defensat sempre el Consolat de Mar. Sovint, però, no n'hi ha prou amb un mediador si no hi ha la voluntat entre les parts d'arribar a un acord. Ha definit el tarannà del poble català com a pacífic i negociador i ha citat mossèn Cinto Verdaguer quan deia "ja és la pau ma esposa; ma guerra és lo treball".
Entre els signants, les principals organitzacions patronals com Foment del Treball, Pimec i Cecot, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, les universitats UB, UIC, UVic, UPC, UAB, UPF, UOC i UdG, CaixaBank i empreses de pes com Laboratoris Esteve, Saba, Interprofit, institucions com el Port de Barcelona i l'ANC. Certament, no és fàcil aplegar en una mateixa declaració entitats tan allunyades com Foment i l'ANC.
El Consolat de Mar té 750 anys. Va ser precursor del dret marítim internacional i del que avui és l'arbitratge i la mediació. Durant segles, el Llibre del Consolat de Mar va ser l'únic codi de comerç vigent. Ara, actua com a centre de resolució de conflictes de la Cambra.
Es dona el cas que el responsable del Consolat de Mar, l'advocat Jordi Domingo, coneix bé la realitat russa. Va ser dels primers juristes europeus que va obrir una oficina a Moscou després de l'ensorrament de la Unió Soviètica.
Sense fer una referència explícita a la guerra d'Ucraïna i al pols pel control dels recursos energètics, centrant-se en l'àmbit empresarial, la Declaració reivindica la tradició de Catalunya en el camp de la resolució alternativa dels conflictes i proclama "la necessitat de desjudicalitzar" els problemes de tipus econòmic i social. Una afirmació que no es pot desvincular del conflicte polític Catalunya-Estat i de l'actual crisi internacional. En la declaració, s'expressa que "la mediació permet de resoldre els conflictes entre les parts a través de la recerca d'una solució de consens per a tots els implicats, el que suposa "un canvi de paradigma en la concepció de la justícia, atès que, a diferència d'altres sistemes, en la mediació totes dues parts guanyen".
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha enviat "una abraçada al poble ucraïnès" i ha explicat la tasca feta per l'entitat per fer costat al teixit econòmic durant la pandèmia, en què ha col·laborat amb 11.000 empreses. Entre aquestes activitats, ha esmentat les tasques de mediació, en què "no hi ha un guanyador i un perdedor".
La periodista Rita Marzoa ha intervingut per dissertar sobre el valor de la paraula i el diàleg, i ha recordat unes paraules del científic Eudald Carbonell en què afirmava que el món encara no ha assolit una civilització plena, com els esdeveniments d'aquests dies ho corroboren. Ha definit la mediació com una aposta ètica, un espai segur i on s'escolta l'altre. La mediació, ha dit, busca la pau enfront la victòria.
Jordi Domingo, cònsol major i màxim responsable del Consolat de Mar, ha intervingut per lamentar les "dissortades guerres", que haurien de tenir el fort contrapoder de la mediació, i ha elogiat el paper jugat per les cambres de comerç per superar les tensions internacionals. Ha esmentat Austràlia com un país referent en el terreny de la mediació i ha advocat per un compromís de tota la societat civil per fer robust el procés de resolució de conflictes, un camí que encara s'ha de recórrer.
Domingo ha reblat el prestigi del Consolat de Mar, "una marca històrica que ningú pot contrarestar", però que ara reclama d'un esforç del sector privat i del públic per donar cos a la institució, "un compromís social, un canvi en la mentalitat i la implicació de la societat civil". El cònsol major ha presentat la institució com un instrument que pot "des del segell del passat propulsar-nos cap al futur".
Laura Borràs ha tancat l'acte subratllant que el Consolat de Mar és una de les principals aportacions catalanes al món. La presidenta del Parlament s'ha referit a la "judicialització" política que s'està vivint, amb un poder judicial que intervé en el terreny dels altres poders. Borràs ha assenyalat que l'acte coincideix amb el conflicte d'Ucraïna, tot dient que "la guerra sempre és un fracàs", apel·lant a la mediació per resoldre pacíficament el conflicte.
Borràs ha recordat el moviment de Pau i Treva, a l'edat mitjana, com a origen de la tradició parlamentària catalana i que "la força mai s'hauria d'imposar a la negociació", com ha defensat sempre el Consolat de Mar. Sovint, però, no n'hi ha prou amb un mediador si no hi ha la voluntat entre les parts d'arribar a un acord. Ha definit el tarannà del poble català com a pacífic i negociador i ha citat mossèn Cinto Verdaguer quan deia "ja és la pau ma esposa; ma guerra és lo treball".
Entre els signants, les principals organitzacions patronals com Foment del Treball, Pimec i Cecot, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, les universitats UB, UIC, UVic, UPC, UAB, UPF, UOC i UdG, CaixaBank i empreses de pes com Laboratoris Esteve, Saba, Interprofit, institucions com el Port de Barcelona i l'ANC. Certament, no és fàcil aplegar en una mateixa declaració entitats tan allunyades com Foment i l'ANC.
El Consolat de Mar té 750 anys. Va ser precursor del dret marítim internacional i del que avui és l'arbitratge i la mediació. Durant segles, el Llibre del Consolat de Mar va ser l'únic codi de comerç vigent. Ara, actua com a centre de resolució de conflictes de la Cambra.
Es dona el cas que el responsable del Consolat de Mar, l'advocat Jordi Domingo, coneix bé la realitat russa. Va ser dels primers juristes europeus que va obrir una oficina a Moscou després de l'ensorrament de la Unió Soviètica.