1. Despertador
Avui dia, cada matí ens llevem quan l'alarma que tenim programada al mòbil ens sona amb puntualitat a l'hora que prèviament li hem indicat que ens avisi. Al segle XVIII, però, existia la professió del despertador. A l'hora pactada, anava davant de la casa de la persona que havia contractat el servei i picava a les finestres amb vares o pedres. Durant la Revolució Industrial, el rol del despertador era fonamental pels obrers en països com el Regne Unit i Irlanda, que els anovenaven Knocker up.Els obrers tenien poques maneres d'assegurar-se que es despertaven, i els despertadors els permetien seguir les noves dinàmiques horàries industrials. Aquest ofici, però, va desaparèixer a partir del sorgiment de rellotges despertador particulars. Avui en dia, de fet, aquesta funció ja la pot exercir el mòbil.

Un despertador, a la localitat de Leeuwarden (Països Baixos) l'any 1947 Foto: Wikimedia Commons
2. Telefonista
L'ofici de telefonista estava molt estès a l'Espanya de finals del segle XIX i principis del XX. Va ser una feina eminentment femenina amb què les treballadores connectaven l'emissor i el receptor d'una trucada telefònica des d'una centraleta. A cada centre hi treballaven una o diverses operadores que rebien sol·licituds dels seus clients i feien les connexions oportunes.La popular sèrie de Netflix Las chicas del cable retrata la realitat d'aquestes treballadores, pioneres a l'època quant al treball femení. L'ocupació de telefonista va anar desapareixent progressivament a mesura que el servei telefònic va anar-se automatitzant per complet. L'última centraleta d'Espanya va ser la de Polopos, un poble de Granada.

Una telefonista en una centraleta Foto: Wikimedia Commons
3. Fanaler
Abans que l'electricitat estigués estesa a les ciutats, els fanals funcionaven amb gas. El fanaler era l'encarregat d'encendre'ls a l'hora convinguda així com de mantenir-los. Era habitual veure'ls amb un pal llarg amb una flama a la punta amb què encenia el llum després d'obrir l'aixeta del pas del gas. A mesura que els llums elèctrics van anar-se fent hegemònics, la professió va entrar en declivi fins avui dia, que ja és obsoleta a pràcticament totes les ciutats del món.4. Tallador de gel
Abans que existissin les neveres, el menjar es conservava igualment fent servir el fred. I per portar el fred a casa sense electricitat, la figura del tallador de gel era essencial. Aquests treballadors portaven serres que podien superar el metre de longitud a zones altes de muntanya durant l'hivern, on els llacs es congelaven amb gruixudes capes de gel a la superfície.Amb la serra, tallaven el gel, l'emmagatzemaven i el baixaven ràpidament a les ciutats amb trineus tirats per cavalls abans que es desfés. Era un ofici molt perillós, ja que les temperatures eren sovint extremadament baixes i les condicions a la muntanya hostils. Amb l'arribada de l'electricitat i de la nevera com a electrodomèstic fonamental a les llars durant el segle XX, l'ofici va anar tornant-se obsolet fins a la pràctica desaparició avui dia.

Talladors de gel treballant Foto: Esquina de Mauricio