La geometria variable a l'Ajuntament de Barcelona ja és un fet. El govern d'Ada Colau, que formen BComú i el PSC, ha recorregut a aquesta fórmula per salvar la seva minoria, després d'haver superat la qüestió de confiança a la qual es va haver de sotmetre per aprovar els pressupostos. Colau ha aconseguit aprovar en el ple d'aquest divendres dos dels grans projectes de mandat amb socis diferents: el d'allotjaments turístics (PEUAT), que ha prosperat amb el suport d'ERC i l'abstenció de la CUP, i el Pla pel Dret a l'Habitatge 2016-25, que ha tirat endavant amb el vistiplau de CiU i C's.

La votació del PEUAT s'ha fet nominalment a instàncies de C's per "les possibles conseqüències que pugui tenir des del punt de vista jurídic" l'aprovació del pla, ha expressat la líder de la formació, Carina Mejías, amb el qual es referia a si es produeixen possibles responsabilitats patrimonials. Aquest pla ha rebut 20 vots a favor (govern i ERC), tres abstencions (la CUP) i 17 en contra (de CiU, C's i PP). Haurien d'haver estat 18 contraris, però ha hagut d'absentar-se la convergent Mercè Homs per atendre compromisos personals.

El turisme ja ha escalat com la segona preocupació dels barcelonins, després de l'atur, i el pla dels allotjaments ha de servir per posar límits al creixement dels últims anys, especialment al centre. S'impediran els nous a la zona 1 de decreixement del centre, és a dir, que no s'hi poden crear de nous ni ampliar les places, i no es poden suplir les que deixin de funcionar. Al seu voltant, la zona 2, no es podrà créixer però sí suplir les places existents.

Posar fre al creixement d'allotjaments

La zona 1 inclou tots els barris del districte de Ciutat Vella i els de l'Antiga Esquerra i Dreta de l'Eixample, part de Sant Antoni, el Poble Sec, Hostafrancs, la Vila de Gràcia, el Poblenou i la Vila Olímpica. A les zones 3 i 4 sí que es podrà créixer en establiments d'allotjament turístic. També gairebé es triplicaran els inspectors dedicats a lluitar contra els pisos turístics il·legals i es revisaran tres projectes hotelers (Rec Comtal, Drassanes i l'alberg de la Vila Olímpica), mesures amb les quals Colau ha acabat de seduir ERC.
 
La tinent d'alcalde Janet Sanz ha defensat que, amb aquest pla, la ciutat disposa per primer cop d'una regulació dels allotjaments que "no tindrà marxa enrere". Ha afirmat que no es podrà revertir que els veïns es vegin expulsats dels barris pels efectes del turisme, però sí evitar "que això segueixi passant". Des dels companys de govern de BComú, el regidor d'Arquitectura, Daniel Mòdol, ha reconegut que "segurament no és el PEUAT del PSC" ni de cap partit, ja que és un document "de consens i renúncies", però calia regular.

La CUP censura el "xantatge" del govern

Des de la CUP, María José Lecha ha explicat que la seva abstenció "és el resultat d'un xantatge" del govern, "de PEUAT o barbàrie", perquè sense pla s'hagués obert una barra lliure hotelera perquè s'hagués esgotat el març una de les moratòries vigents. La fórmula l'ha equiparat amb el sistema negociador que, segons ella, aplica la Generalitat, com ara que s'han d'aprovar els pressupostos: "O pressupost o pressupost". Lecha creu que el pla "centrifuga el problema, en lloc de resoldre'l", i ha apel·lat als veïns a plantar cara a la massificació turística. "Declarem la guerra al creixement turístic a Barcelona, en particular als projectes hotelers que amenacen barris sencers", ha avisat.
 
El republicà Jordi Coronas ha defensat que la ciutat "no pot basar tota la seva economia productiva en el monocultiu del turisme", i creu que han aconseguit millorar el pla inicial de Colau. Dels grups en contra, Koldo Blanco (C's) creu que hauria de ser més flexible i permetre l'excepcionalitat per interès públic i, com Alberto Fernández Díaz (PP), que la moratòria ja ha tingut efectes negatius, com que allotjar-se ja és un 12% més car que fa un any.

Jordi Martí (CiU) sosté que "perjudica el present de la ciutat i pot hipotecar greument el futur", i, com C's, vaticina que hi haurà demandes de "molta gent damnificada". El convergent calcula que podrien suposar "200 milions d'euros o més" per a l'Ajuntament. Davant de les advertències de l'oposició, Sanz ha assegurat que "el PEUAT està suficientment blindat jurídicament", i ha afirmat que el pla inicia un camí per governar el turisme, però hi haurà més passos per aconseguir-ho.
 
El portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha reivindicat que el pla és "la continuació" del seu, i se senten "en bona part" representats. Ha retret a la republicana Montserrat Benedí que consideri que és dels que han manat sempre. Forn li ha recordat que ERC van votar sempre a favor dels plans que van impulsar els anteriors alcaldes: el també convergent Xavier Trias, i els socialistes Jordi Hereu i Joan Clos. Benedí ha insistit en el fet que ha estat aprovat "amb gent de l'Ibex 35". Malgrat considerar-lo insuficient, Blanco ha justificat el suport de C's amb què, "en essència, conté el que ha de ser un pla estratègic de ciutat".

Colau ha considerat que el ple ha estat "històric" perquè s'han tancat "acords històrics" com el d'habitatge, i ha reivindicat davant Trias algunes de les tasques de govern, com la bústia ètica, que "permetrà acabar amb la corrupció" i té "més retorn social que fer contractes a cantants a Barcelona Regional sense que la trepitgin mai", qüestió per la qual l'ex-tinent d'alcalde de CiU Antoni Vives haurà de declarar al jutjat.

ERC reitera que no governarà amb Colau

Malgrat el pacte sobre el PEUAT, el líder d'ERC, Alfred Bosch, ha reiterat que els republicans no governaran amb Colau. "En aquest govern no hi entrarem. La nostra prioritat és estar al costat dels veïns", ha assegurat Bosch, després de revelar que fa uns dies l'alcaldessa els va tornar a oferir sumar-se al govern. Ho ha dit després de mantenir una picabaralla sobre l'arribada del metro a la Marina el 2018 amb el regidor d'Arquitectura, el socialista Daniel Mòdol, la intervenció del qual Bosch creu que "no convida" a entrar a l'executiu.
 
El ple ha ratificat amb el suport de tots excepte el PP, que s'ha abstingut, l'acord segons el qual l'Ajuntament comprarà a la Generalitat solars i edificis, com el Borsí del Gòtic, per valor d'uns 40 milions d'euros per finançar les dues primeres estacions de la línia 10 a la Marina. Mòdol ha discrepat de la fórmula per finançar-ho, ha defensat que "el sistema no és anar-li pagant la festa a la Generalitat" i ha acusat Bosch de "frívol" pels seus "brindis al sol": fa uns mesos el republicà havia dit que amb 25 milions ja n'hi hauria prou per acabar el tram del metro a la Zona Franca, segons Mòdol.

Bosch ha replicat que, si hi ha brindis al sol, l'expliqui el 2018 "quan comencin a circular vagons" als barris de la Marina. Ha afirmat que s'ha aprofitat una oportunitat perquè aquesta zona tingui metro, i ha emplaçat a Mòdol: "Doncs reflexioni quin paper hi fa en aquest govern". En el ple també s'ha ratificat el conveni per tancar la presó Model i el centre obert de Trinitat, i que ha prosperat amb el suport de tots els partits excepte C's i PP, que s'han abstingut. El Departament de Justícia vol clausurar la Model aquest mateix 2017.

Colau rebutja les pistoles taser per a la policia

Fernández Díaz veu a Colau "dòcil" amb la Generalitat per aquests últims acords, i l'alcaldessa s'ha preguntat si en el PP "tenen el costum de ser dòcils amb la corrupció" o davant les elèctriques per "l'escandalosa pujada de la llum". A partir d'una pregunta de C's, Colau ha afirmat que subscriu part del manifest de la manifestació de policies del 17 de gener, com que no se'ls ha d'instrumentalitzar, però no comprar pistoles elèctriques taser per als agents perquè, segons ella, on s'han utilitzat han provocat "nombroses morts i ferits greus".
 
També s'ha aprovat en el ple una proposició d'ERC per "declarar Barcelona ciutat de tanteig i retracte", és a dir, fer que l'Ajuntament tingui preferència a l'hora d'adquirir solars i edificis sencers que es posin a la venda abans que el propietari els ofereixi a tercers. A més, ha prosperat una altra de CiU perquè el govern municipal presenti en dos mesos un pla per evitar l'increment d'incidències i queixes veïnals a l'espai públic; una de C's per garantir que el futur del Port Olímpic es definirà amb els operadors i treballadors, i amb consens veïnal, i una del PSC perquè es respecti l'autonomia de Barcelona en la futura Llei catalana de Comerç.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ea1G13F3eRw[/youtube]