L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha emplaçat aquest dijous la Generalitat a revisar els protocols quan es produeix un desnonament. L'alcaldessa ha explicat que fa tres mesos ja havia demanat una reunió al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), José María Barrientos, per abordar aquesta revisió, ja que hi ha un protocol de fa anys firmat entre les administracions que considera "clarament insuficient". Ho ha anunciat després del seu enfrontament d'aquest dimecres amb el Govern i els Mossos d'Esquadra després del desnonament d'una mare amb els seus tres fills.

Encara no n'ha parlat amb el Govern, però ho té pendent i també reunir-se amb ells. "Estic convençuda totes les administracions estem interessades en evitar el desnonament de criatures per la força", ha subratllat. Segons l'alcaldessa, quan es produeix un, sol acudir la comitiva judicial i una parella de Mossos d'Esquadra, i no quatre furgonetes d'antiavalots com aquest dimecres. "El que va passar ahir és una cosa excepcional que no s'hauria de tornar a repetir", ha defensat, i ha considerat els fets d'aquest dimecres "un toc d'alerta". La família estava pendent d'una solució alternativa, però la mesa d'emergències es reuneix un cop a finals de cada mes.

Per Colau, "està clar que alguna cosa va fallar" aquest dimecres, i considera que, si els antiavalots van actuar, és perquè la Generalitat estava al corrent d'aquest dispositiu. Ha considerat el Govern espanyol del PP "el clarament responsable" del desnonament per la impugnació de la llei catalana 24/2015 d'emergència habitacional, ja que, si aquesta llei estigués vigent, el propietari hauria d'haver reallotjat la família perquè és un gran tenidor. Davant d'aquesta "anomalia", l'alcaldessa ha reptat les administracions, especialment el Govern, a fer "el màxim possible" per evitar els desnonaments.

El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha fet balanç dels sis primers mesos d'actuació de la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER), creada per l'Ajuntament a principis d'any per prevenir els desnonaments. De gener a juliol s'han atès un 38,6% més de famílies en procés de desnonament que durant tot el 2015. Els primers sis mesos de l'any han sigut 1.515, fet que suposa 4.241 persones (el 35% menors d'edat), quan en tot l'any passat van ser 1.092 famílies. Cap cas abordat per l'UCER ha comportat que els atesos hagin acabat al carrer.

Un 2% dels desnonaments queden fora del control municipal

Segons Montaner, l'UCER calcula que un 2% (uns 30 casos) del total de desnonaments que s'han produït de gener a juny haurien escapat del seu control. Dels tractats el 2016, un total de 581 (el 38%) s'han resolt amb solucions diverses definitives o temporals: a través de la mesa d'emergències, amb l'obtenció de lloguers socials, a través de la mediació i l'obtenció d'ajuts al pagament del lloguer. Altres 884 (el 59%) han quedat ajornats, cosa que significa que les famílies van continuar vivint al pis gràcies a la negociació, generalment amb grans tenidors d'habitatge.

La concentració de casos en districtes com Nou Barris ha disminuït en relació als anys anteriors, i hi ha altres districtes amb un nombre similar de desnonaments: Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Sant Andreu. Colau també ha explicat que han obert 132 expedients per tenir pisos buits a grans tenidors, i en tenen 118 en preparació i que estan pendents d'inspecció, per la qual cosa sumen 250. A més, l'Ajuntament ha comprat 550 habitatges els darrers mesos per destinar-los a habitatge social, dels quals 212 han estat cedits amb ocupants. L'Ajuntament també ha obert un portal únic sobre habitatge.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=08lgZpNQi4I[/youtube]