Els funcionaris de l’administració de justícia a Catalunya podran percebre per primera vegada un complement de productivitat vinculat al compliment d’objectius concrets. Entre aquests objectius hi destaquen el foment actiu de l’ús del català en la documentació judicial i la implicació directa en el desplegament de les noves oficines judicials previstes en la Llei d’Eficiència del Servei Públic de Justícia.
Aquesta mesura s’ha acordat aquest divendres entre el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat i els sindicats representatius del sector —STAJ, CSIF, CCOO i UGT— en el que totes les parts han qualificat com un acord “històric”. L’objectiu de fons és millorar l’eficiència de l’administració de justícia alhora que es promou un compromís més gran amb el català, una llengua que, segons les dades del mateix govern, presenta una presència molt reduïda dins del sistema judicial.
Un ús testimonial del català als jutjats
L’acord preveu que el nou complement es comenci a aplicar aquest mateix 2025, tot i que el cobrament efectiu no es produirà fins al 2026. Per accedir-hi, el personal funcionari haurà d’assolir determinats objectius establerts per la Secretaria per a l’Administració de Justícia, que aniran adaptats a cada lloc de treball. El sistema d’avaluació del rendiment combina dos criteris: un 30% de la puntuació correspondrà a la valoració de competències professionals i actitudinals com la iniciativa, la implicació o el rendiment general, mentre que el 70% restant es vincularà al grau d’acompliment dels objectius específics.
Pel que fa als objectius fixats per al 2025, s’hi inclouen qüestions com l’ús efectiu de les noves eines digitals, la posada en marxa de les oficines judicials previstes a la Llei Orgànica 1/2025, la millora del funcionament dels centres de treball i l’increment de l’activitat judicial amb indicadors concrets com ara el nombre de procediments finalitzats, tràmits processals registrats o informes elaborats amb plantilles en català. Per tenir dret al complement, serà necessari acreditar una millora en almenys dos d’aquests àmbits.
Un dels punts clau d’aquesta iniciativa és l’aposta per revertir la situació del català a la justícia, un àmbit on la llengua pròpia continua tenint una presència testimonial. Malgrat que alguns ciutadans s’hi adrecen en català, les respostes dels jutjats, segons el Govern, es fan gairebé sempre en castellà, fins i tot quan no és la llengua emprada inicialment per l’usuari. El nou sistema de productivitat pretén incentivar un canvi de cultura entre el personal funcionari, premiant la utilització efectiva del català en la tramitació dels procediments.
L’acord també estableix la creació d’una comissió de seguiment paritària, integrada per representants de l’administració i dels sindicats signants, que vetllarà per la correcta aplicació del model, la resolució de possibles conflictes i la proposta de millores futures. Aquesta comissió tindrà un paper actiu en l’adaptació del sistema a les necessitats reals dels professionals i garantirà que el model es desplegui amb garanties.
L’acte de signatura de l’acord ha tingut lloc a la seu del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, amb la presència de representants de les quatre organitzacions sindicals signants: Vicente Navarro (STAJ), Eduardo Presa i Manuel Gómez (CSIF), David Beneseit (CCOO) i Valerià Pérez (UGT). Ara, el document s’elevarà al Govern de la Generalitat per a la seva aprovació formal.
Amb aquest pas, Catalunya se suma a una nova manera d’entendre la funció pública dins l’àmbit judicial, combinant millores organitzatives, reconeixement professional i promoció de la llengua catalana.
