S'acosten les festes de Nadal i per a algunes persones seran les primeres amb l'absència d'un ésser estimat que ha mort durant l'any. De fet, es parla de la síndrome de la cadira buida, quan les emocions per la mort o l'absència d'un ésser estimat entren en conflicte amb l'ambient festiu típic de les celebracions nadalenques. Aleshores, com podem encarar el Nadal amb una cadira buida a casa? Què hem de fer perquè el seu record no ens porti patiment?
La psicòloga general sanitària i experta en dol Judit Trench Rincón, del Centre de Psicologia Carme Bosch, que ofereix tasques d'acompanyament a través de Mémora Manresa, aporta algunes claus i consells per afrontar aquestes dates tan assenyalades amb l'absència d'un ésser estimat a taula.
Comunicar-nos
Una de les principals claus per arribar millor a aquestes dates és el de la comunicació, tan interna com amb la resta de família i amics. Escoltar-nos i deixar-nos sentir qualsevol classe d’emocions. Cal tenir en compte que la mostra d'aquestes emocions mai no és ni positiva ni negativa, sinó que és la reacció que generem nosaltres en sentir aquesta emoció.
És important trobar espais pre-Nadal: poder compartir amb la família com estem, com ens sentim i amb què ens sentim preparats i a gust per a celebrar aquests dies. Per poder fer-ho, és important tenir un espai personal per poder decidir allò que volem fer.
Cal pensar que, malgrat que no coincidim totalment amb els altres membres de la família, cal que arribem al consens. Per exemple, jo vinc a dinar però no em quedo a fer la celebració dels regals, o ens reunim a casa d’un fill per no fer-ho on ho hem fet sempre, prioritzant el fet d'estar junts.
No posposar
És important evitar saltar-nos les dates rellevants, festes, moments assenyalats per nosaltres. Evitant-los l'únic que fem és posposar el "primer" Nadal. No serà aquest, però n'arribarà un altre. Per afrontar-lo, caldrà que reconstruïm el Nadal -o qualsevol data important- fent els canvis que considerem pertinents i podent-los acordar amb el nostre entorn. Àpats, decoracions, records, espais importants... com més consens tinguem amb tot, millor ens sentirem.
Recordar la persona
És important que puguem buscar la forma simbòlica de recordar a la persona que ens ha deixat, i que sigui agradable i tranquil per a tots. Fotografies, espelmes, un brindis per la persona, una poesia, música de fons o petits detalls a casa, per exemple a l’arbre, poden ajudar a mantenir viu el record i sentir pròxim a nosaltres la persona que ens ha deixat.
La vida continua
És essencial continuar mantenint rutines, activitats que ens proporcionen plaer, fer activitat física... i recordant-nos que somriure i gaudir també forma part del dol i que, durant uns moments, no tenir 100% present a la persona no és dolent. S'ha d'estar alerta amb les culpabilitzacions excessives.
El dol amb els petits de casa
Hem de tenir en compte a tot el nostre entorn, inclosos els petits i adolescents de casa. Ells també han de poder dir la seva, ser partícips del que organitzem i no voler mantenir la normalitat i fer les coses com sempre. La pèrdua d’una persona estimada modifica la nostra realitat i, per tant, la d’ells també.
Ser sincers i mostrar les nostres emocions, ajudarà molt als infants i adolescents a veure que el què senten és normal, i sentir-se còmodes expressant-les també. En aquest sentit, es poden oferir espais per si volen recordar a la persona que ens ha anat amb dibuixos, caixes dels records, músiques, decorant alguna zona nova a casa, per exemple.
Cal pensar que el primer Nadal, com tots, caldrà fer reconstruccions i modificacions del que pugui sorgir i cal estar oberts als canvis. De fet, segons les dades del I Observatori de Nadal a Espanya, el 33% de la població no li agrada Nadal. D'ells, el 27% assegura que li agrada poc i el 6% directament l'odia. Segons l'estudi, la nostàlgia és la primera causa que genera aversió, un sentiment que afecta el 60% de les dones i el 47% dels homes enquestats. El 35% de les dones parla, a més, de tristesa.
Per tot això, la professora col·laboradora del grau de Psicologia de la UOC Sílvia Sumell apunta que "és important entendre que les persones no podem canviar les nostres emocions d'un dia per l'altre. És a dir, si algú està trist no podrà passar a sentir-se feliç d'un dia per l'altre, per molt que sigui Nadal. Per aquest motiu, algunes persones viuran aquesta festa d'una manera diferent, sense "l’esperit nadalenc" que se'ns transmet des de petits".
