L'Índex de Preus de Consum (IPC) va assolir el març un creixement interanual del 9,5% a Catalunya, un rècord històric. La dada s'ha donat a conèixer aquest dimecres i, en bona mesura, ja es preveia alta, en especial per l'increment del preu de l'energia i els carburants, que les últimes setmanes han assolit nivells extraordinaris. Ara bé, és aquest l'únic motiu? Per què s'ha disparat tant l'IPC? Com a primera aproximació, el següent gràfic mostra l'increment del cost dels 12 grans grups amb què es calcula aquest indicador, per a Catalunya i per a cadascuna de les quatre demarcacions del país.
 

A grans trets, es confirma que el principal augment es deu al cost de l'habitatge, l'aigua, l'electricitat i el gas (un 28,8% més interanual) i el transport (+18,9%), clarament per davant dels aliments i begudes no alcohòliques (+6,4%) i el vestit i calçat (+6%), amb petites diferències per regions. És destacable, però, que en l'últim mes l'augment del vestit i calçat és notable, de 4,3 punts, només per darrere dels dos grans grups que empenyen cap amunt la inflació.

De fet, els grups que incorporen el preu de l'energia i el combustible són els únics que se situen per damunt de l'augment global, fet que evidencia fins a quin punt condicionen la xifra mitjana. De fet, el cost de les comunicacions fins i tot cau mig punt. En tot cas, l'evolució dels preus de cada grup de productes a Catalunya és força similar al que ha tingut lloc al conjunt de l'Estat, on l'increment ha estat lleugerament superior, del 9,8%. De fet, malgrat l'augment molt notable patit al país, el cost de l'habitatge i l'energia ha estat 4,3 punts inferior al de la mitjana espanyola i, per contra, el preu del vestit i calçat hi ha crescut tres punts més.

Ara bé, més enllà dels 12 grans grups que sovint s'analitzen, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ofereix també dades per a 41 subgrups que permeten afinar més l'anàlisi. I posant aquí la lupa, es confirma un cop més que són l'energia i el combustible els causants de la històrica xifra de la inflació. El subgrup d'electricitat, gas i combustibles és ara un contundent 72,3% més car que fa un any, mentre que el cost de l'ús del vehicle (benzina) ha pujat un 25,6%. També és clar l'avenç en la factura de l'hostaleria (+15,2%) després d'una època de dificultats, d'altres serveis financers (+10,6%) i de mobles i accessoris de la llar (+7,2%), tal com permet analitzar el següent gràfic, que mostra els subgrups en què es divideix cada gran grup.
 

Com s'observa també, els productes que han baixat de preu són els equips de telefonia (-3,2%) i els serveis de telefonia (-0,3%), els paquets turístics (-1%), els equips audiovisuals, fotogràfics i d'informació (-0,8%) i el transport col·lectiu (-0,4%), com quasi no han augmentat tampoc els serveis hospitalaris (+0,1%), els serveis recreatius, esportius i culturals (+0,4%) o el lloguer d'habitatges (+0,8%).

Pel que fa a l'últim mes, a banda de l'energia i els combustibles, es torna a observar que el vestit s'ha encarit molt a Catalunya, fins a un 5,2%. Durant el darrer any, de fet, aquest subgrup ha pujat el preu al país 3,9 punts més del que ho ha fet al conjunt de l'Estat, així com també l'aigua ha augmentat 2,2 punts més pels catalans, mentre que, per contra, l'electricitat, el gas i altres combustibles per a la llar s'han disparat 7,7 punts més de mitjana a l'Estat del que ho han fet a Catalunya, i l'hostaleria ho ha fet en 2,5 punts més.

[noticia]232490[/noticia]
L'INE ofereix altres nivells de desagregació de la inflació espanyola, però les dades per a comunitats autònomes no permeten afinar massa més la lupa. Sí que detalla, però, concrecions per a determinades agrupacions més per desgranar les més àmplies i heterogènies com en relació els aliments. D'aquesta manera, es pot comprovar que, més enllà de la calefacció, la llum i l'aigua (augment interanual del 61,7%) i del transport personal (+19,4%), ha tingut lloc un increment molt notable en olis i greixos, de fins al 31,8%.

Per darrere, el preu també s'ha disparat pel que fa a vestits de nens i nadons (+12,4%), la carn d'oví (+12,3%), la llet (+11,4%), els cereals (+10,3%), el cafè, el cacau i les infusions (+9,9%), el peix fresc (+9,8%), la carn de boví (+7,7%) i el calçat de nen (+7,3%). L'evolució del preu dels aliments, per tant, ha estat desigual i per raons molt diverses, fins al punt que les fruites en conserva i els fruits secs han caigut un 1,6% i d'altres productes quasi no han variat l'etiqueta, com la carn de porcí (+0,7%) o les patates (+0,8%).
 

En relació a l'últim mes, i de nou més enllà de l'energia i els combustibles, s'haurien encarit molt els complements i reparacions de vestits (+8,3%), els vestits de nens i nadons (+6,3%), els vestits d'home (+5,3%) més que els de dona (+4,6%), el peix fresc (+3,9%) i els olis i greixos (+3,7%). Això darrer s'ha notat als supermercats, on sobretot l'oli de gira-sol s'ha hagut limitar a certs establiments després que les importacions d'Ucraïna es frenessin.

Curiosament, en aquesta categoria d'altres productes són els vestits de nens i nadons aquells que han pujat més el preu a Catalunya respecte a l'evolució mitjana de l'Estat. El cost ha augmentat per als catalans 10,4 punts més del que ho ha fet a tot l'Estat, tot i que també ha pujat més el del vestit de dona (2,8 punts més) i d'home (+2,7), la carn d'oví (+2,2), el calçat d'home (+1,8) i el de nen (+1,5). Per contra, a Catalunya s'han encarit 5,1 punts menys els ous, 4,6 punts menys les patates, 3,3 punts les fruites en conserva i fruits secs i 2 punts les llegums i hortalisses.

[h3]El mètode de càlcul de l'IPC[/h3]
Ara bé, com es calcula mensualment l'IPC? Els primers índexs de preus de l'Estat daten del 1936, però l'actual model va néixer el 1976 i s'ha anat actualitzant periòdicament. Es tracta d'extreure els preus d'una mostra àmplia de desenes de productes seleccionats i, un cop determinats, es ponderen en funció de la despesa que fan les famílies, per mirar d'emular el cost d'un cistell de la compra representatiu dels ciutadans. Els hàbits de consum, però, canvien i per això els productes calibrats i el seu pes a la cistella varien, així com la manera de determinar-ne el preu per afinar-lo més.

[noticia]232036[/noticia]
L'última actualització es va fer el 2021 i va triar 955 articles per incloure al cistell, dels quals se'n troba el cost de 462 per la via tradicional (visitant botigues distribuïdes arreu de l'Estat, trucant-hi o per correu electrònic) i la resta, de forma automatitzada des de les bases de dades d'empreses o amb informació recollida d'internet. Entre els canvis, van deixar de considerar-se els CD i DVD, entre d'altres, però s'hi van incorporar les mascaretes higièniques o les subscripcions a mitjans digitals.

Pel que fa a la fixació del pes de cada grup i subgrup de productes per determinar la inflació global mitjana, l'eina fonamental és l'enquesta de pressupostos familiars, la qual permet saber cada any en què es gasten els recursos les famílies. Per aquest 2022, bona part de la cistella està ocupada per aliments i begudes no alcohòliques (22,6%), l'habitatge i l'energia (14,2%), el transport (13%) i la restauració hostaleria (13%), molt per damunt que l'ensenyament (1,6%), l'alcohol i tabac (3,1%) o les comunicacions (3,6%). Tot i això, el càlcul es fa per províncies i en el següent gràfic es pot observar el pes de cada grup i subgrup de productes en cadascuna de les demarcacions catalanes.