Operación Triunfo 2018 ha estat un niu de polèmiques aquest any, una de les més sonades va venir de la mà de Maria Villar, una noia bisexual a qui li va tocar cantar amb Miki Núñez Quédate en Madrid de Mecano. Ella va comentar la seva incomoditat per haver de cantar la paraula “mariconez” i ell s’hi va sumar demanant canviar la paraula per “estupidez” ja que els semblava menys ofensiva.
I la polèmica es va desencadenar. Va ser llavors quan molts opinadors i rostres públics, fins i tot la mateixa Ana Torroja, van parlar de censura, van criticar la jove cantant i els que defensaven el canvi anomenant-nos “ofendiditos” o “políticament correctes” com si tenir consciència política o no voler ofendre un col·lectiu vulnerable fos quelcom dolent.
La paraula “maricón”, així com tots els seus derivats, són insults homòfobs i masclistes. Les paraules creen significats i en aquest cas, la intenció és mofar-se de la masculinitat de la persona insultada, referint-se a ella en femení i vincular la feminitat a quelcom cursi i negatiu.
Aquest 2018, podríeu haver après que seguir utilitzant paraules pejoratives que perpetuen l'heteropatriarcat i l'heteronormativitat és un error. No es tracta de censurar, sinó d’avançar i d’obrir el debat. Es tracta de revisar la manera com utilitzem el llenguatge que ha perpetuat una cultura masclista i lgtibfòbica en la que ens neguem a seguir participant, perquè no ens representa.
Maria (esquerra) i Miki van oposar-se a cantar "mariconez" Foto: OT
2. La societat ha canviat i els polítics ho han fet amb ella
Alexandria Ocasio-Cortez ha passat de servir copes en un bar a ser la congressista més jove dels Estats Units. Ha esdevingut un fenomen global i ha aconseguit transmetre les idees de ser propera, directa i del que hauria de significar la “nova política”. Va aconseguir connectar gràcies a una campanya ideada per dos millennials, com ella, amb vídeos virals i pòsters que l’anunciaven com si fos una nova estrella de Netflix.
I la campanya d'Ocasio ha funcionat perquè ella és veritat i de veritat. Parla amb els seus votants fent directes a l’Instagram mentre cuina un dissabte a la nit o menja gelat directament del pot a cullerades.
L’exportaveu dels comuns, Elisenda Alamany, sigui per iniciativa pròpia o veient aquest nou fenomen polític, s’ha sumat a aquesta manera de fer i comunicar. Gairebé cada dia ens deixa vídeos a l’Instagram on ens ensenya com és el parlament per dins, explica què s’hi fa i com s’organitza i respon les preguntes que la gent li fa. És propera, és directa i és de veritat.
La política no ha de ser més senyors amb corbata parlant de coses serioses amb posat seriós. No podria determinar quina és la via per la qual ha d’anar, però està clar que amb noves vies de comunicació i amb els votants connectats a xarxes, la relació ha de ser diferent, molt diferent.
3. Artistes que s’auto-entrevisten: els mitjans de comunicació s’han d’adaptar a nous canals
Jaime Altozano és un músic, productor musical i conegut youtuber que es dedica a fer divulgació musical a través de les xarxes. Altozano va publicar aquest 9 de novembre un vídeo desgranant gairebé cançó per cançó el que podríem considerar el disc de l’any, El Mal Querer, de l’artista catalana Rosalía. El vídeo en qüestió dura gairebé 40 minuts i acumula més de 2 milions de visites.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=NgHXFTgaVT0[/youtube]
Altozano analitza el disc en l'àmbit musical fixant-se amb tots els elements de manera magistral. La notícia però va ser que aquest vídeo va arribar a Rosalía i que ella, va decidir respondre al youtuber a través de les stories d'Instragram.
Per si no ho sabeu, aquestes stories s’esborren a les 24 hores, així que abans que elles les guardes en destacades (les podeu tornar a veure totes al seu perfil d'Instagram) totes vinga a córrer per poder escoltar i veure el que Rosalía havia de dir del vídeo d'Altozano i del seu CD.
L'Instagram de Rosalía
Així doncs, la cantant del moment va decidir saltar-se entrevistadors, mitjans de comunicació i mass media per respondre a un youtuber a través del seu Instagram. Gràcies a internet, nosaltres com a espectadors vam poder participar en aquest intercanvi d’idees sobre un procés de creació artística entre dues persones que ni tan sols es coneixen.
Si l’artista respon a Altozano i explica el que no havia mostrat fins al moment, potser serà que cap periodista li ha preguntat el què ella volia explicar. El fet evident és que la societat ha canviat i la comunicació amb i que els mitjans hauran de renovar-se i adaptar-se o serà la seva fi.
Aquestes són tres coses que podríeu haver après dels millennials aquest 2018 si haguéssiu estat disposats a aprendre i a escoltar-nos. Espero que aquest 2019 ens porti moltes més oportunitats per reflexionar plegades en aquesta secció de la nostra manera d’entendre el món on vivim.
Per un 2019 on se’ns faci menys bola la vida, amigues.
