Els plans s'anirien concretant tot seguit, si bé encara queden serrells per tancar. El local el tenen gairebé apamat, assegura Morera. Tot apunta que estarà ubicat a les Corts. La idea és entrar-hi abans de finals d'any i posar-lo a punt ràpidament per començar-hi el ball de plats i copes aviat. El restaurant es dirà igual que la fundació que s'ha presentat en societat aquest matí al Semproniana: "Pedra petita".
L'escenari de la presentació no tenia res de casual. La xef Ada Parellada forma part del patronat de la fundació. També el director d'Arrels Fundació Ferran Busquets, el periodista i doctor en filosofia Jordi Graupera, la sociòloga i exregidora de Ciutadans Júlia Barea, l'advocat David Figueras i l'empresari del sector immobiliari Marc Roca. La presidència recau en Nacho Ballesta, cofundador de l'agència de publicitat Foodtellers especialitzada en alimentació "honesta i responsable". De fet, la promesa del nou restaurant que incorporarà persones sense llar és no ser un establiment "social" com a reclam, sinó convèncer clients amb el producte de proximitat i el fons sostenible.
Això no vol dir aparcar la radicalitat que remou la proposta. El director de l'ens Ernest Morera -qui va ser l'ànima del projecte del Gimnàs Social Sant Pau durant més d'una dècada- fa surar la urgència social que travessa el sensellarisme. "Fa dos dies la Creu Roja alertava que els serveis associats a persones sense llar han augmentat un 22% l'últim any", ha dit en el discurs de presentació de la Fundació Pedra Petita. També al gimnàs social es va encarregar de bregar els recursos per oferir dutxes, mudes i menjar per a les persones sense sostre en plena pandèmia.
Els passos pendents
Va ser llavors quan el contacte amb Arrels, l'entitat especialitzada en sensellarisme, es va intensificar. "A l'Ernest ja ens coneixem de fa temps. És dels que sempre intenta remoure. Sap el que és fotre-se-la de lloros i el que és sortir-se'n", comenta Ferran Busquets. La fundació que dirigeix -que va xifrar en 1.231 les persones que dormien al ras a Barcelona, l'any passat- s'encarregarà en gran part d'escollir les persones que s'incorporaran als projectes engegats des de Pedra Petita. El primer serà un restaurant a la capital catalana, però després es vol obrir un establiment d'hamburgueses veganes a l'Hospitalet de Llobregat, amb la vocació de fer-ne una cadena si les coses van bé. "El tercer sector coneix els usuaris pel seu nom i ha de trobar l'encaix per anar de la mà del sector privat", alhora que "les empreses han d'acompanyar" els projectes socials, defensa Morera.A la sala on s'esmorzaven entrepans de bull blanc fets per la mateixa Ada Parellada es combinava la presència de representants de gegants econòmics com Aigües de Barcelona (Agbar) i alguna entitat bancària. També hi havia regidors dels diferents grups de l'Ajuntament de Barcelona i el director del consorci público-privat Turisme de Barcelona, Eduard Torres. Aquest últim és una de les figures clau del projecte. Acompanya els impulsors a la cerca d'una viabilitat econòmica que marcarà en gran part l'ambició i creixement dels projectes que sorgeixin.
De moment, es dona per fet que el restaurant obrirà els pròxims mesos. El formarà una plantilla de professionals de la restauració juntament amb persones sense llar que fa poc que s'han trobat en situació de carrer. A banda de la feina, també s'inclourà com a part del projecte la cobertura de l'habitatge. En aquest context, els acords amb entitats com Hàbitat3 o Mambré, que treballen amb pisos amb finalitats socials de manera habitual, teixiran aquestes alternatives. Sostre i treball. De dormir al carrer a Barcelona a ser l'ànima d'un restaurant, aquest és el camí que s'obre per a diverses persones quan el projecte engegui la maquinària. Més endavant, s'hi projecta autonomia. "La signatura de convenis amb el sector de l'hostaleria permetrà que cada any els treballadors que van arribar en situació de vulnerabilitat puguin continuar treballant en altres restaurants. I així poder donar feina a noves persones en situació de carrer", aclareix l'impulsor de la iniciativa.
Al voltant del 40% dels treballadors que formin aquests projectes sabran el que és haver hagut de viure al carrer. La intenció, però, és que tot sigui viable econòmicament per no dependre de subvencions. Els pròxims mesos s'acabarà de lligar l'èxit d'un projecte insòlit. "Hem buscat experències semblants pel món", ha confessat Morera. Només han trobar una proposta similar: un negoci a Edimburg anomenat Social Bite. Ara, des de Barcelona, volen fer créixer aquesta anomalia.
