Salvador Illa va tenir marge per preparar-se per l'escenari de no tenir pressupostos per al 2025. Les turbulències a ERC, derivades del procés congressual i de la davallada de suports electorals en l'últim cicle, van conduir de nou Oriol Junqueras a la presidència dels republicans, i una de les primeres decisions que va adoptar va ser la de no validar els primers comptes del president de la Generalitat. Ni tan sols van sortir del forn de la conselleria d'Economia, en mans d'Alícia Romero. En els contactes que es van encetar per socialitzar el posicionament, però, va quedar clar que hi hauria marge per anar validant els suplements de crèdit necessaris per estructurar la pròrroga pressupostària.
I és això el que ha anat passant els últims mesos. Sense tenir un acord a tres signat de forma explícita -Illa governa en solitari, i ERC insisteix que no pensa entrar en cap executiu socialista, tal com va indicar Junqueras en una entrevista a Nació el 20 de març-, el president està consolidant un tripartit amb epicentre al Parlament que serveix per tenir la màxima estabilitat possible. Com? A través de concessions en aquelles carpetes que els socis -els republicans i els Comuns que lidera Jéssica Albiach- consideren nuclears. En el cas d'ERC, el finançament, com s'ha vist en l'acord pel tercer suplement de crèdit. En el cas dels Comuns, habitatge -inversió pública, lloguer de temporada- i fiscalitat.
El grup que comanda Albiach sí que ha verbalitzat més predisposició de cara a negociar els pressupostos del 2026, però en el cas de Junqueras tot continua a l'expectativa. Fonts consultades per Nació indiquen que qualsevol nova entesa només arribarà "si es compleix" amb les anteriors, un missatge que va dirigit tant al Palau de la Generalitat com a la Moncloa. Perquè una part del finançament es pot gestionar des d'aquí -la creació de 200 places noves a l'Agència Tributàia de Catalunya va en aquesta línia-, però necessita el vist-i-plau del Ministeri d'Hisenda per convertir-se en realitat. La cúpula d'ERC té contacte amb María Jesús Montero, amb qui Junqueras va negociar la condonació del FLA.
Hi ha dirigents republicans que insisteixen, en privat, en la idea que no són "fotografistes", és a dir, que no aspiren a fer-se fotografies -categoria en la qual engloben Junts-, sinó que volen arribar a "bons acords". Sense aquestes enteses, ni el PSC ni el PSOE poden tenir garantida l'estabilitat. L'escenari a Madrid és especialment complex pel que fa a avenços pressupostaris -el partit de Carles Puigdemont està molt lluny de validar uns comptes de Pedro Sánchez, i també ho està Podem-, però a Catalunya la incidència tant dels republicans com dels Comuns és més alta. Els segons, de fet, van forçar ahir el tancament de l'oficina d'Acció a Tel-Aviv per l'escalada d'Israel a la franja de Gaza.
El grup d'Albiach, de fet, sosté que el PSC es veu obligat a ser "més permeable" a les demandes que provenen dels socis, i que en ocasions ja estan enervant els sectors de l'establishment que amb més entusiasme van saludar l'aterratge d'Illa a Palau. En les últimes jornades del Cercle d'Economia, per exemple, Jaume Guardiola va demanar al president que variés les aliances i mirés cap a Junts, tot i que qualsevol escenari a l'estil sociovergent no forma part de cap mapa immediat. L'augment de la taxa turística o la regulació del lloguer de temporada han fet que actors com Foment del Treball, fins ara alineats amb la Generalitat, acusessin el president d'atemptar contra la propietat privada.
Entrebancs en l'horitzó
L'existència, a la pràctica, d'un tripartit -no hi ha cap fotografia conjunta dels socis de l'executiu, tot i que Romero ha parlat de socis "fiables i estables"- ha servit per tirar endavant els tres suplements de crèdit i gaudeix de sintonia en les grans carpetes -en habitatge, ERC i el PSC s'entenen; en finançament, tant els socialistes com els Comuns hauran de resoldre tensions territorials a l'Estat-, però no té garantida l'absència de topades en el futur. Bàsicament perquè hi ha elements com l'ampliació de l'aeroport del Prat, que de la qual Illa és partidari, que no compten amb el suport de les altres dues formacions. Pere Aragonès, quan era president de la Generalitat, ja va desar el projecte al calaix.
Mentrestant, això sí, Illa podrà complir el primer aniversari a Palau havent pogut governar sense pressupostos i sense sobresalts derivats de la situació -teòrica- de minoria parlamentària. El president, sempre que pot, insisteix en la idea que complirà amb tots els acords signats. "No té alternativa", sostenen sovint a la cúpula d'ERC. Per continuar aquest camí necessitarà convèncer els socis habituals i, també, alinear el PSOE a l'hora de concretar el finançament. En el primer semestre hi ha d'haver avenços que, per ara, tenen forma d'anuncis. Entre això i el traspàs de Rodalies, Illa haurà de destinar els propers mesos a filar prim si vol tenir, com a mínim, pressupostos per l'any vinent.
