26
de febrer
de
2019, 14:45
Actualitzat:
14:45h
La primera ministra britànica, Theresa May, s'ha obert a una possible pròrroga de temps abans de fer efectiu el Brexit. Ho ha expressat només l'endemà de la decisió del líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, de reclamar un segon referèndum sobre el Brexit -en cas que no hi hagi un pla acceptable de sortida- suposa un gir important en l'enrevessat procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El nou moviment de peces obre la porta a revertir la via de sortida, però planteja també altres interrogants mentre l'autoritat de la líder conservadora s'esquerda una mica més. Què està passant a Londres?
1. La data que ho ha condicionat tot
El govern conservador britànic es troba entre l'espasa i la paret. Més ben dit, entre el Parlament i el 29 de març, data en què ha de fer-se efectiva, en principi, la sortida de la UE. Amb el temps en contra, la primera ministra, Theresa May, intenta forçar que la cambra aprovi el seu pla de sortida abans del 29 de març, que va rebutjar de manera àmplia.
May està intentant, a la desesperada, fer pressió als diputats: o un pla que no us agrada o una sortida sense pla. Ja ha anunciat que el 12 de març pot haver la votació del seu pla amb algun retoc que està intentant negociar amb Brussel·les. L'ala dura dels conservadors vol un Brexit dur i no li preocupa que no hi hagi acord. L'ala més moderada defensa un ajornament de la sortida.
2. May cedeix davant els moderats del seu partit
Finalment, a la líder conservadora no li ha quedat més remei que agenollar-se davant el sector moderat del Partit Conservador, que en darrers dies l'estava pressionant -o amenaçant- en cas que es mantingués ferma a concretar el seu qüestionat pla de sortida. En obrir la porta a un ajornament de la sortida, May potser guanya temps, però no serà gaire, i alhora es desmenteix a ella mateixa, ja que fins fa pocs dies rebutjava de totes totes qualsevol canvi en el calendari.
3. La primera ministra queda (encara) més afeblida davant de Brussel·les
La seva posició favorable a un ajornament de la sortida -previsiblement fins al mes de juny- ja va ser saludada com una opció acceptable per Donald Tusk, el president del Consell Europeu. Però per a May és una humiliació que li treu la carta darrera que tenia per intentar obtenir algun triomf en les negociacions: o un pla millorat pel Regne Unit que finalment Westminster pugui votar, o marxar de la UE el 29 de març.
4. La difícil posició de Corbyn sobre la UE
Membre de l'ala més esquerrana del partit, que és euroescèptica, Corbyn sempre ha vist la UE com un mercat capitalista i poca cosa més. La seva posició escèptica és coneguda, però també que ha lluitat per mantenir la unitat del partit. Per això va defensar el Remain en el referèndum. La seva convicció profunda és combatre perquè la sortida no sigui costosa pels treballadors britànics.
Però hi ha una raó molt política, que li ha reconegut el mateix Tony Blair, exponent de l'ala més dretana del Labour, i també de la més europeista: hi ha un grup de diputats laboristes de districtes que van votar pel Brexit que tenen pànic a que el partit canviï d'opinió. Corbyn també ha de pensar en ells.
5. Per què Corbyn canvia de posició?
Jeremy Corbyn és un líder qüestionat. Sempre ho ha estat. Els darrers dies, set diputats laboristes han abandonat el partit descontents amb les ambigüitats del líder en el tema europeu. Si Corbyn no efectuava cap gir en la seva posició, corria el risc que la seva autoritat acabés sent desconeguda per la branca més europeista dels seus. En la memòria laborista està ben viva l'escissió patida per la dreta a inicis dels vuitanta, quan un lideratge d'esquerra radical va fracturar el partit.
Un segon referèndum, però quin? També en això Corbyn ha estat molt ambigu sempre. Ha obert aquesta porta, però en cap cas s'ha expressat el que voldria l'opinió europeista: una consulta que inclogués l'opció de romandre a la UE. Es podria tractar d'una consulta que plantegés als britànics si accepten un determinat pla de sortida, un cop la ciutadania ja comença a a tastar el preu del Brexit. Amb la pròrroga apuntada, però, hi haurà més temps per fer-se preguntes.
1. La data que ho ha condicionat tot
El govern conservador britànic es troba entre l'espasa i la paret. Més ben dit, entre el Parlament i el 29 de març, data en què ha de fer-se efectiva, en principi, la sortida de la UE. Amb el temps en contra, la primera ministra, Theresa May, intenta forçar que la cambra aprovi el seu pla de sortida abans del 29 de març, que va rebutjar de manera àmplia.
L'ala dura dels conservadors vol un Brexit dur i no li preocupa que no hi hagi acord; l'ala més moderada defensa un ajornament de la sortida
May està intentant, a la desesperada, fer pressió als diputats: o un pla que no us agrada o una sortida sense pla. Ja ha anunciat que el 12 de març pot haver la votació del seu pla amb algun retoc que està intentant negociar amb Brussel·les. L'ala dura dels conservadors vol un Brexit dur i no li preocupa que no hi hagi acord. L'ala més moderada defensa un ajornament de la sortida.
2. May cedeix davant els moderats del seu partit
Finalment, a la líder conservadora no li ha quedat més remei que agenollar-se davant el sector moderat del Partit Conservador, que en darrers dies l'estava pressionant -o amenaçant- en cas que es mantingués ferma a concretar el seu qüestionat pla de sortida. En obrir la porta a un ajornament de la sortida, May potser guanya temps, però no serà gaire, i alhora es desmenteix a ella mateixa, ja que fins fa pocs dies rebutjava de totes totes qualsevol canvi en el calendari.
3. La primera ministra queda (encara) més afeblida davant de Brussel·les
La seva posició favorable a un ajornament de la sortida -previsiblement fins al mes de juny- ja va ser saludada com una opció acceptable per Donald Tusk, el president del Consell Europeu. Però per a May és una humiliació que li treu la carta darrera que tenia per intentar obtenir algun triomf en les negociacions: o un pla millorat pel Regne Unit que finalment Westminster pugui votar, o marxar de la UE el 29 de març.
Membre de l'ala més esquerrana del partit, que és euroescèptica, Corbyn sempre ha vist la UE com un mercat capitalista i poca cosa més
4. La difícil posició de Corbyn sobre la UE
Membre de l'ala més esquerrana del partit, que és euroescèptica, Corbyn sempre ha vist la UE com un mercat capitalista i poca cosa més. La seva posició escèptica és coneguda, però també que ha lluitat per mantenir la unitat del partit. Per això va defensar el Remain en el referèndum. La seva convicció profunda és combatre perquè la sortida no sigui costosa pels treballadors britànics.
Però hi ha una raó molt política, que li ha reconegut el mateix Tony Blair, exponent de l'ala més dretana del Labour, i també de la més europeista: hi ha un grup de diputats laboristes de districtes que van votar pel Brexit que tenen pànic a que el partit canviï d'opinió. Corbyn també ha de pensar en ells.
5. Per què Corbyn canvia de posició?
Jeremy Corbyn és un líder qüestionat. Sempre ho ha estat. Els darrers dies, set diputats laboristes han abandonat el partit descontents amb les ambigüitats del líder en el tema europeu. Si Corbyn no efectuava cap gir en la seva posició, corria el risc que la seva autoritat acabés sent desconeguda per la branca més europeista dels seus. En la memòria laborista està ben viva l'escissió patida per la dreta a inicis dels vuitanta, quan un lideratge d'esquerra radical va fracturar el partit.
Si Corbyn no efectuava cap gir en la seva posició, corria el risc que la seva autoritat acabés sent desconeguda per la branca més europeista dels seus
Un segon referèndum, però quin? També en això Corbyn ha estat molt ambigu sempre. Ha obert aquesta porta, però en cap cas s'ha expressat el que voldria l'opinió europeista: una consulta que inclogués l'opció de romandre a la UE. Es podria tractar d'una consulta que plantegés als britànics si accepten un determinat pla de sortida, un cop la ciutadania ja comença a a tastar el preu del Brexit. Amb la pròrroga apuntada, però, hi haurà més temps per fer-se preguntes.