Un equip de lingüistes liderat pel doctor Soren Wichmann, de la Universitat de Kiel (Alemanya), ha demostrat que la temperatura ambient mitjana en un indret influeix en el volum de certs sons de la parla. "En general, els idiomes de les regions més càlides són més sorollosos que els de les regions més fredes", afirma.

Tot plegat ho detalla en una investigació publicada a PNAS Nexus. "La idea bàsica darrere l'estudi és que estem envoltats d'aire quan parlem i escoltem", diu. Les paraules parlades es transmeten per l'aire en forma d'ones sonores i, per tant, les propietats físiques de l'aire influeixen en la facilitat amb què es produeix i escolta la parla.

D'una banda, afirma l'estudi, la sequedat de l'aire fred suposa un desafiament per a la producció de sons sonors, que requereixen la vibració de les cordes vocals. D'altra banda, l'aire calent tendeix a limitar els sons sords absorbint-ne l'energia d'alta freqüència. Aquests factors podrien afavorir un major volum de certs sons de la parla en climes més càlids, cosa que en termes científics es coneix com a sonoritat.

El Doctor Wichmann i els seus col·legues van descobrir que les llengües que es troben al voltant de l'equador tenen una sonoritat mitjana alta, mentre que les llengües d'Oceania i Àfrica tenen l'índex corresponent més alt. Per contra, el rècord mundial de baixa sonoritat pertany a les llengües salish de la costa nord-oest d'Amèrica del Nord.

No obstant això, hi ha algunes excepcions a aquesta tendència. Per exemple, algunes llengües d'Amèrica Central i del sud-est asiàtic continental tenen una sonoritat mitjana força baixa, encara que es parlen en regions molt càlides. Les excepcions suggereixen que els efectes de la temperatura sobre la sonoritat es desenvolupen lentament i només modelen els sons d'una llengua al llarg de segles o fins i tot mil·lennis, diu Wichmann.

[plantillavirals]