01
d'octubre
de
2023, 18:20
Actualitzat:
18:21h
Un nou estudi publicat al Journal of Geophysical Research: Atmospheres proporciona la primera explicació per a la formació i distribució de superbolts –superllamps en català- sobre la terra i el mar. La conclusió de la investigació és que aquests poden ser 1.000 vegades més forts que els llamps regulars quan la zona de càrrega d'una tempesta se situa prop de la superfície de la terra.
Encara que aquest fenomen representa només 1% dels llamps registrats, poden ser capaços de fer malbé infraestructures o, fins i tot, vaixells. "Els superllamps, encara que representen un percentatge molt petit de tots els llamps, són un fenomen magnífic", explica el físic de la Universitat Hebrea de Jerusalem i principal autor de l'estudi Avichay Efraim.
Una de les línies d'investigació era determinar perquè aquest poderós fenomen de la naturalesa era més propens a agrupar-se en zones com l'oceà Atlàntic nord-oriental, el Mediterrani o a l'Altiplà del Perú i Bolívia.
Els núvols de tempesta solen situar-se entre 12 i 18 quilòmetres d'altura i comprenen una àmplia gamma de temperatures. Amb tot, perquè es formi un llamp, un núvol ha de travessar la línia on la temperatura de l'aire arriba als 0 graus Celsius. Aleshores, per sobre de la línia de congelació, en els trams superiors del núvol, es produeix l'electrificació i es genera la zona de càrrega del llamp. En aquesta línia, Efraim es preguntava si els canvis en l'altitud de la línia de congelació i a l'altura de la zona de càrrega, podia influir en la capacitat de les tempestes per formar superbolts.
Estudis anteriors havien explorat si la força dels súuperllamps podria veure's determinada per l'aerosol del mar, les emissions de les rutes marítimes, la salinitat de l'oceà o la pols del desert, unes investigacions, però, que es limitaven a cossos d'aigua regionals que han donat resposta només a una part de la distribució d'aquest fenomen.
Van descobrir que els aerosols no tenen un efecte significatiu sobre la seva força, però, en canvi, una distància més petita entre la zona de càrrega i la superfície terrestres o aquàtica provoca llamps significativament més energitzats. D'aquesta manera, les tempestes més pròximes a la superfície terrestre permeten que es formin aquests fenòmens perquè, una distància més curta entre una superfície i la zona de càrrega del núvol significa menys resistència elèctrica i, per tant, un corrent més alt.
Aquest descobriment ajudarà els científics a determinar com el canvi climàtic pot provocar l'aparició de més superbolts en el futur.
Encara que aquest fenomen representa només 1% dels llamps registrats, poden ser capaços de fer malbé infraestructures o, fins i tot, vaixells. "Els superllamps, encara que representen un percentatge molt petit de tots els llamps, són un fenomen magnífic", explica el físic de la Universitat Hebrea de Jerusalem i principal autor de l'estudi Avichay Efraim.
Una de les línies d'investigació era determinar perquè aquest poderós fenomen de la naturalesa era més propens a agrupar-se en zones com l'oceà Atlàntic nord-oriental, el Mediterrani o a l'Altiplà del Perú i Bolívia.
Els núvols de tempesta solen situar-se entre 12 i 18 quilòmetres d'altura i comprenen una àmplia gamma de temperatures. Amb tot, perquè es formi un llamp, un núvol ha de travessar la línia on la temperatura de l'aire arriba als 0 graus Celsius. Aleshores, per sobre de la línia de congelació, en els trams superiors del núvol, es produeix l'electrificació i es genera la zona de càrrega del llamp. En aquesta línia, Efraim es preguntava si els canvis en l'altitud de la línia de congelació i a l'altura de la zona de càrrega, podia influir en la capacitat de les tempestes per formar superbolts.
Estudis anteriors havien explorat si la força dels súuperllamps podria veure's determinada per l'aerosol del mar, les emissions de les rutes marítimes, la salinitat de l'oceà o la pols del desert, unes investigacions, però, que es limitaven a cossos d'aigua regionals que han donat resposta només a una part de la distribució d'aquest fenomen.
El temps, la ubicació o l'energia, claus per saber què causa els superbolts
Els autors de la investigació expliquen que per determinar què causa que els superllamps s'agrupin en unes àrees concretes és necessari saber el temps, la ubicació i l'energia de determinats llamps, unes claus que van obtenir a través d'un conjunt de detectors d'ones de ràdio. Van utilitzar aquestes dades per extreure informació de les propietats dels entorns de les tempestes –incloses l'altura de la superfície terrestre i d'aigua, de la zona de càrrega, les temperatures de la base i al cim dels núvols, i les concentracions d'aerosols-. Seguidament, van buscar les correlacions entre cada un d'aquests factors i la força d'un superllamp, aconseguint la informació sobre què causa llamps més potents.Van descobrir que els aerosols no tenen un efecte significatiu sobre la seva força, però, en canvi, una distància més petita entre la zona de càrrega i la superfície terrestres o aquàtica provoca llamps significativament més energitzats. D'aquesta manera, les tempestes més pròximes a la superfície terrestre permeten que es formin aquests fenòmens perquè, una distància més curta entre una superfície i la zona de càrrega del núvol significa menys resistència elèctrica i, per tant, un corrent més alt.
Aquest descobriment ajudarà els científics a determinar com el canvi climàtic pot provocar l'aparició de més superbolts en el futur.