05
de març
de
2019, 14:20
Actualitzat:
14:26h
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimarts la reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) aprovada al consell de ministres. En l'apartat referent a les mesures de reforma del procediment de desnonaments, el govern espanyol ha introduït un matís en el redactat per frenar els desnonaments amb data oberta, aquells en què els jutges no comuniquen el moment concret en què la persona serà expulsada de casa seva, sinó que estableixen un període de temps ampli. A la pràctica, això comporta que la comitiva judicial es pugui presentar en qualsevol moment i per sorpresa.
El matís introduït a la llei especifica que en tots els casos de desnonament, la resolució judicial haurà de fixar "dia i hora exactes" per dur a terme el llançament. La reforma s'emmarca en el reial decret de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer acordat l'1 de març però la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ja va avisar que la mesura també volia oferir més garanties a les persones afectades per desnonaments.
La modificació legal arriba després d'un acord entre PSOE i Podem i també després de les reivindicacions dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge d'arreu de l'estat.
L'actuació dels jutges
Fins ara, la LEC ja recollia que les ordres de desnonament havien de fixar un dia i una hora però els jutges no sempre ho han respectat.
De fet, els magistrats de primera instància de Barcelona han autoritzat formalment els desnonaments per sorpresa, tot i reconèixer que no estan regulats per llei. Els jutges van acordar en una reunió de la seva junta al gener donar llum verda als desnonaments amb data oberta argumentant que era l'única manera de fer complir les resolucions judicials.
Barcelona és la ciutat de l'estat que més desnonaments oberts ha patit durant el 2018, amb un total de 58. Els jutges argumenten que les accions de la PAH i altres col·lectius en defensa del dret a l'habitatge dificulten l'execució dels llançaments i que, per tant, "la llei ha deixat de ser 100% útil".
La via del Tribunal Constitucional
Sobre el paper, la reforma de la LEC impedeix continuar ordenant desnonaments oberts però caldrà veure si els jutges continuen esgrimint el necessari compliment de les resolucions judicials com a argument per justificar-los.
La nova legislació no és l'únic obstacle que es poden trobar si volen seguir pel mateix camí. Una afectada per un desnonament per sorpresa a Barcelona, Raquel Aparicio, ha iniciat els tràmits per presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), impulsada per la PAH, l'Observatori DESC i la Comissió de Defensa de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Consideren que s'han vulnerat els seus drets fonamentals i avisen que si el TC els dona la raó, els jutges hauran d'emetre totes les ordres de desnonament fixant un dia i hora concrets pel llançament.
El matís introduït a la llei especifica que en tots els casos de desnonament, la resolució judicial haurà de fixar "dia i hora exactes" per dur a terme el llançament. La reforma s'emmarca en el reial decret de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer acordat l'1 de març però la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ja va avisar que la mesura també volia oferir més garanties a les persones afectades per desnonaments.
La modificació legal arriba després d'un acord entre PSOE i Podem i també després de les reivindicacions dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge d'arreu de l'estat.
L'actuació dels jutges
Fins ara, la LEC ja recollia que les ordres de desnonament havien de fixar un dia i una hora però els jutges no sempre ho han respectat.
De fet, els magistrats de primera instància de Barcelona han autoritzat formalment els desnonaments per sorpresa, tot i reconèixer que no estan regulats per llei. Els jutges van acordar en una reunió de la seva junta al gener donar llum verda als desnonaments amb data oberta argumentant que era l'única manera de fer complir les resolucions judicials.
Barcelona és la ciutat de l'estat que més desnonaments oberts ha patit durant el 2018, amb un total de 58. Els jutges argumenten que les accions de la PAH i altres col·lectius en defensa del dret a l'habitatge dificulten l'execució dels llançaments i que, per tant, "la llei ha deixat de ser 100% útil".
La via del Tribunal Constitucional
Sobre el paper, la reforma de la LEC impedeix continuar ordenant desnonaments oberts però caldrà veure si els jutges continuen esgrimint el necessari compliment de les resolucions judicials com a argument per justificar-los.
La nova legislació no és l'únic obstacle que es poden trobar si volen seguir pel mateix camí. Una afectada per un desnonament per sorpresa a Barcelona, Raquel Aparicio, ha iniciat els tràmits per presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), impulsada per la PAH, l'Observatori DESC i la Comissió de Defensa de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Consideren que s'han vulnerat els seus drets fonamentals i avisen que si el TC els dona la raó, els jutges hauran d'emetre totes les ordres de desnonament fixant un dia i hora concrets pel llançament.