15
de gener
de
2019, 20:35
Actualitzat:
16
de gener,
17:53h
Els jutjats de Barcelona ja han establert un criteri conjunt en relació als desnonaments amb data oberta. La setmana passada la junta de magistrats de primera instància va acordar autoritzar els desnonaments per sorpresa, tot i que la llei d'enjudiciament civil estableix que els llançaments s'han de comunicar amb dia i hora concretes. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) encara no ha fet pública l'acta de la reunió en què es va prendre l'acord.
Els desnonaments amb data oberta són aquells en què la persona denunciada rep una ordre judicial en la qual se li comunica que serà expulsada de casa en un termini de temps que normalment és de quinze dies. Això fa que la comitiva judicial es pugui presentar en qualsevol moment, normalment acompanyada de les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra.
La sala de govern del TSJC justifica la decisió presa la setmana passada tot i que els desnonaments oberts no estan regulats per llei. "Representen una solució quan un desnonament amb data tancada no ha estat efectiu", argumenta el membre de la sala de govern i titular del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona, Roberto García Ceniceros, en declaracions a NacióDigital.
El magistrat explica que el criteri marcat pel TSJC autoritza els desnonaments per sorpresa si així ho demana el propietari de l'immoble i en cas que hi hagi hagut suspensions prèvies dels desnonaments. L'alt tribunal argumenta que la llei d'enjudiciament civil no impedeix explícitament operar d'aquesta manera i, en la seva argumentació, García Ceniceros reconeix que les accions de la PAH i altres col·lectius han estat un dels detonants de la mesura.
García Ceniceros reconeix que les ordres de desnonaments oberts han crescut a Barcelona, tal com va avançaraquest diari, i ja representen més d'un per setmana. "Se n'han ordenat més perquè és una mesura més eficaç per fer complir resolucions judicials", diu el jutge del TSJC. El magistrat defensa aquesta opció com una alternativa a acceptar suspensions de manera indefinida i generar "batalles" amb la policia, tot i que els antiavalots dels Mossos també acompanyen la comitiva judicial en els desnonaments per sorpresa.
"La llei ha deixat de ser 100% útil"
Els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge van començar a denunciar els desnonaments amb data oberta el 2017. Aquell any n'hi va haver només vuit a Barcelona, però la xifra s'ha multiplicat en un any fins a arribar als 58.
L'explicació que fa el TSJC és que cada cop més jutges van optar per aquesta mesura de manera individual. En aquest escenari, la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, va "ressenyar" autoritzar des de la judicatura els desnonaments per sorpresa, segons García Ceniceros.
La setmana passada, en una reunió de la junta dels jutges de primera instància es va aprovar definitivament que els magistrats puguin emetre ordres de llançament sense data i hora específiques sempre que el desnonament s'hagi hagut de suspendre prèviament. A banda, sempre hauran d'argumentar la motivació d'una ordre d'aquest tipus.
"La llei ha deixat de ser 100% útil", diu el titular del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona. García Ceniceros argumenta que s'està respectant la llei perquè la persona que ha de ser desnonada no es troba en una situació d'indefensió. "Prèviament ja ha tingut dret a defensa i a presentar recursos judicials", afirma. "Si després d'això s'ordena un desnonament obert, vol dir que no ha complert una resolució judicial", afegeix.
Els col·lectius d'habitatge es revolten
Les explicacions del TSJC no convencen els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge. Aquest dimarts, més de 200 entitats, associacions, plataformes i partits han presentat públicament la campanya Prou Desnonaments Oberts, a través de la qual han enviat queixes a la jutge degana de Barcelona en relació als desnonaments oberts.
Aquesta és la primera de les mesures que, segons els seus membres, impulsa la plataforma. "Avui donem el tret de sortida però anirem fins a les últimes conseqüències", avisava una de les portaveus del col·lectiu, Llum Oliver. Prou Desnonaments Oberts argumenta que els llançaments per sorpresa suposen un abús sobre una situació que ja és injusta de base i una "vulneració dels drets fonamentals".
Per la plataforma, els desnonaments amb data oberta són un "atac a la solidaritat dels veïns" i interpreten que el TSJC els autoritza per evitar que col·lectius com la PAH, l'Obra Social o els Grups d'Habitatge de cada barri puguin evitar l'expulsió d'un veí posant-se davant la porta de casa seva.
Per la portaveu de la PAH de Barcelona i membre de Prou Desnonaments Oberts, Lucía Delgado, la decisió del TSJC és especialment greu tenint en compte la quantitat de desnonaments registrats a capital catalana. L'any 2017, Barcelona va patir una mitjana de deu desnonaments diaris.
A més, la plataforma recorda que moltes de les persones desnonades no tenen garantida una alternativa habitacional en el moment de ser expulsades de casa seva. En aquest sentit, l'Ajuntament ha admès que el temps d'espera per accedir a un pis a través de la Mesa d'Emergència Social pot arribar a un any i, actualment, hi ha 500 famílies que estan en llista d'espera.
Els desnonaments amb data oberta són aquells en què la persona denunciada rep una ordre judicial en la qual se li comunica que serà expulsada de casa en un termini de temps que normalment és de quinze dies. Això fa que la comitiva judicial es pugui presentar en qualsevol moment, normalment acompanyada de les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra.
La sala de govern del TSJC justifica la decisió presa la setmana passada tot i que els desnonaments oberts no estan regulats per llei. "Representen una solució quan un desnonament amb data tancada no ha estat efectiu", argumenta el membre de la sala de govern i titular del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona, Roberto García Ceniceros, en declaracions a NacióDigital.
El magistrat explica que el criteri marcat pel TSJC autoritza els desnonaments per sorpresa si així ho demana el propietari de l'immoble i en cas que hi hagi hagut suspensions prèvies dels desnonaments. L'alt tribunal argumenta que la llei d'enjudiciament civil no impedeix explícitament operar d'aquesta manera i, en la seva argumentació, García Ceniceros reconeix que les accions de la PAH i altres col·lectius han estat un dels detonants de la mesura.
García Ceniceros reconeix que les ordres de desnonaments oberts han crescut a Barcelona, tal com va avançaraquest diari, i ja representen més d'un per setmana. "Se n'han ordenat més perquè és una mesura més eficaç per fer complir resolucions judicials", diu el jutge del TSJC. El magistrat defensa aquesta opció com una alternativa a acceptar suspensions de manera indefinida i generar "batalles" amb la policia, tot i que els antiavalots dels Mossos també acompanyen la comitiva judicial en els desnonaments per sorpresa.
"La llei ha deixat de ser 100% útil"
Els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge van començar a denunciar els desnonaments amb data oberta el 2017. Aquell any n'hi va haver només vuit a Barcelona, però la xifra s'ha multiplicat en un any fins a arribar als 58.
L'explicació que fa el TSJC és que cada cop més jutges van optar per aquesta mesura de manera individual. En aquest escenari, la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, va "ressenyar" autoritzar des de la judicatura els desnonaments per sorpresa, segons García Ceniceros.
La setmana passada, en una reunió de la junta dels jutges de primera instància es va aprovar definitivament que els magistrats puguin emetre ordres de llançament sense data i hora específiques sempre que el desnonament s'hagi hagut de suspendre prèviament. A banda, sempre hauran d'argumentar la motivació d'una ordre d'aquest tipus.
"La llei ha deixat de ser 100% útil", diu el titular del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona. García Ceniceros argumenta que s'està respectant la llei perquè la persona que ha de ser desnonada no es troba en una situació d'indefensió. "Prèviament ja ha tingut dret a defensa i a presentar recursos judicials", afirma. "Si després d'això s'ordena un desnonament obert, vol dir que no ha complert una resolució judicial", afegeix.
Els col·lectius d'habitatge es revolten
Les explicacions del TSJC no convencen els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge. Aquest dimarts, més de 200 entitats, associacions, plataformes i partits han presentat públicament la campanya Prou Desnonaments Oberts, a través de la qual han enviat queixes a la jutge degana de Barcelona en relació als desnonaments oberts.
Aquesta és la primera de les mesures que, segons els seus membres, impulsa la plataforma. "Avui donem el tret de sortida però anirem fins a les últimes conseqüències", avisava una de les portaveus del col·lectiu, Llum Oliver. Prou Desnonaments Oberts argumenta que els llançaments per sorpresa suposen un abús sobre una situació que ja és injusta de base i una "vulneració dels drets fonamentals".
Per la plataforma, els desnonaments amb data oberta són un "atac a la solidaritat dels veïns" i interpreten que el TSJC els autoritza per evitar que col·lectius com la PAH, l'Obra Social o els Grups d'Habitatge de cada barri puguin evitar l'expulsió d'un veí posant-se davant la porta de casa seva.
Per la portaveu de la PAH de Barcelona i membre de Prou Desnonaments Oberts, Lucía Delgado, la decisió del TSJC és especialment greu tenint en compte la quantitat de desnonaments registrats a capital catalana. L'any 2017, Barcelona va patir una mitjana de deu desnonaments diaris.
A més, la plataforma recorda que moltes de les persones desnonades no tenen garantida una alternativa habitacional en el moment de ser expulsades de casa seva. En aquest sentit, l'Ajuntament ha admès que el temps d'espera per accedir a un pis a través de la Mesa d'Emergència Social pot arribar a un any i, actualment, hi ha 500 famílies que estan en llista d'espera.