El Dr. Flo Foto: J.M.O.

Doctor Flo, Jorge Flores o Jordi Flores. Tant se val. És un tot terreny cultural, un artista polièdric nascut a Terrassa. Ara presenta a Barcelona i també a Terrassa el seu darrer llibre, Menssaje subliminal-Historia de amor i de sexo en SMS, de l'editorial Seleer. També presideix l'Associació de Cultura Contemporània de Terrassa.

Flo treballa sempre en dues línies, la comercial i la creativa. Per què les dues fórmules?
La més comercial és la que em permet menjar i disposar de recursos econòmics. En aquest vessant s'inclouria la tasca de Disc-Jockey, que amb poca inversió, o nul·la gairebé, té una gran rendibilitat econòmica. I serien també les feines de mestre de cerimònies que faig habitualment.

I què busca en l'altre vessant?
En el creatiu no vaig a buscar diners, sinó a construir, a proposar, a divertir-me, a fer coses noves. El rendiment econòmic és un aspecte superflu, i no dic una mentida. És el cas de la col·laboració amb La Fura dels Baus i l'espectacle Res, el de dimensions més petites del grup.

Se suposa que el llibre, de 98 pàgines, s'inclou en el tarannà creatiu. D'on neix?
El 3 de desembre de 1992 es van complir 20 anys del primer SMS enviat, amb un missatge tan senzill com "Merry Christmas". Un "Bon Nadal" enviat des d'un gran
ordinador a un telèfon mòbil. M'apassionen les xarxes socials, la tecnologia. Tot plegat, i tot amanit em va fer pensar en un llibre lligant-lo a la commemoració.

I què són aquestes històries de sexe?
El llibre és la història d'amor entre dues noies, a través dels missatges que s'envien via SMS. El sexe sempre atrau.

Són fets reals?
Està basat en fets reals, en missatges de veritat que he vist o m'han explicat els amics i coneguts.

Els SMS i els missatges enviats a través del mòbil estan farcits de faltes d'ortografia. Com ho soluciona en el llibre?
Les mantinc. Perquè és la forma d'escriure de la gent. Precisament un dels objectius, o una de les pretensions, és mostrar que malament s'escriu avui en dia.

S'han perdut les formes i les ganes d'escriure bé?
Crec que això és una gran pèrdua per a la societat. En el llibre, però, determinades escenes que relato, que són de producció pròpia, no tenen faltes. Les dues parts queden molt diferenciades. Reivindico una escriptura correcta. Es pot fer. Costa molt poc i tothom hi guanyaria.

Cap a on anem?
Aquesta manera d'escriure suposo que acabarà sent reconeguda en algun moment, i algunes coses seran acceptades pels filòlegs. Anem cap a la pèrdua de l'objecte
material. És llibre és epistolar, de microcartes. Abans, les cartes d'amor eren llargues, i s'omplien papers i papers. Ara cada cop consumim informació cultural més curta. Tot és curt, ràpid, sensacionalista...