07
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
08
de novembre
a les
21:34h
El 19 d’abril de 1989, Trisha Meili, una dona blanca, corria pel nord de Central Park, a Nova York, quan va ser atacada de manera ferotge, colpejada al cap i violada. Va quedar en estat de coma. Però el mateix dia, la policia va detenir quatre negres (Yusef Salaam, Antron McGray, Kevin Richardson i Korey Wise) i un hispà (Raymond Santana) que havien comès desperfectes en el parc, i els va acusar de la violació. Després dels primers interrogatoris, els cinc es van confessar culpables.
Nova York afrontava en aquells anys uns índexs elevats de criminalitat. Aquell atac va desfermar una onada d’indignació a tota la ciutat. Sectors conservadors van exigir a través dels mitjans les màximes penes contra els detinguts. Donald Trump va decidir que no podia perdre aquesta oportunitat i es va afanyar a una campanya per demanar la reinstauració de la pena de mort a Nova York. Ho va fer a través d’anuncis pagats en els principals diaris sota el títol “Retorneu-nos la pena de mort. Retorneu-nos la policia”.
Sortosament, Trisha Meili es va recuperar, però no recordava res dels fets. "Els cinc de Central Park", com se’ls va anomenar, ja estaven condemnats. El judici els va trobar culpables, malgrat que es van desdir de la primera declaració i es van declarar “no culpables”. Van ser condemnats a penes de presó d’entre deu i quinze anys. No va ser fins a l’any 2000 que el violador real, Matías Reyes, va reconèixer el delicte i les proves d’ADN ho van corroborar. Però “els cinc de Central Park” ja duien anys engarjolats. El cas retrata perfectament qui és Donald Trump.
Setanta anys d’excessos
Donald Trump va fer 70 anys el 14 de juny passat. Qui ha construït una candidatura de colors xenòfobs, té sang alemanya per part paterna i escocesa per part de la seva mare. El seu avi patern es deia Frederich Drumpf. Va ser el seu pare, Fred Trump, qui el va conduir pel negoci immobiliari que l’ha fet ric. L’home era un emprenedor que feia cases de lloguer per a famílies de classe mitjana, i va passar la direcció del negoci al fill. Però abans, Donald va ser un estudiant inadaptat, a qui van ingressar a l’Acadèmia Militar de Nova York per redreçar-lo quan tenia tretze anys. Pel que es veu, amb resultats magres. Més tard va estudiar en l’escola de negocis de la Universitat Wharton de Pennsilvània, on va aprendre a dirigir empreses immobiliàries. Quan es va fer amb la direcció de l’empresa familiar, el primer que va fer va ser canviar-li el nom i posar-li Trump Organization, un senyal de la vanitat que és un dels trets que el guarneixen.
Donald s’ha casat –fins ara- tres vegades. Amb Ivana Zelcnickova, una model txeca, amb qui va tenir tres fills, amb l’actriu Marla Maples. Ara està casat amb Melania Knauss i han tingut un fill. El divorci amb la primera va generar un seguit de discussions i conflictes judicials que van animar els mitjans de Nova York durant una temporada.
Trump va fer créixer el negoci, va estendre’l al sector hoteler i va construir diversos casinos pels Estats Units. Va ser un dels conqueridors urbanístics d’Atlantic City, a Nova Jersey, mentre aixecava una Trump Tower a la cinquena avinguda que s’ha convertit en un dels símbols dels seus negocis, que com tot en ell, es caracteritza per l’excés i un estil “kitsch”.
La seva imatge de guanyador està esquitxada per la polèmica i l’escàndol, que el segueixen com una ombra. En els seus negocis, ha hagut d’afrontar quatre fallides, com li van recordar els seus rivals durant els debats de les primàries republicanes: la del casino Trump Taj Mahal, el 1991, va ser la primera, i va haver de renunciar a la meitat de la seva participació. Després van venir les de Trump Castle Associates, el 1992, les del Trump Hotel&Casino Resorts, el 2004, i la del Trump Entertainment Resorts, el 2009. Va haver de sortir d’Atlantic City.
Somnis presidencials des dels anys vuitanta
Donald Trump havia insinuat les seves ambicions presidencials des de finals dels vuitanta. Sembla que també va acaronar presentar-se a governador de Nova York. Però va ser mentre conduïa el programa de reality show de la NBC L’aprenent, on un seguit de concursants competien per fer-se amb un botí de 250.000 dòlars, que va acabar de decidir-se. La barreja de plató, afany de protagonisme i manca d’escrúpols va ser un còctel que no va poder resistir. El juny del 2015 va prendre la decisió de ser candidat a la Casa Blanca. I ho faria amb el mateix estil amb què dirigia L’aprenent, on cridava "estàs acomiadat!" a cada concursant descartat.
Demagògia perillosa
Trump no ha pogut resisitir mai la temptació de la demagògia. Si va demostrar qui era en la seva campanya contra "els cinc de Central Park", el 2011 va ser un dels impulsors de la campanya contra Obama que negava que el president hagués nascut als Estats Units. Ha escollit les eleccions d’aquest any perquè ha calculat que l’escalf generat pel moviment Tea Party, populista i reaccionari, podria nodrir la seva campanya. No s’ha equivocat.
Un mur a la frontera amb Mèxic, prohibició de l’entrada de musulmans als EUA, càstig contra les dones que avortin, amenaça de no acceptar els resultats electorals... Cap excés li ha estat aliè en aquesta campanya. Donald Trump és groller, mentider i d’una egolatria malaltissa. Però ha sabut connectar amb una remor de fons, la del nord-americà crispat que busca respostes simples als problemes de la complexitat i la globalització. És també un termòmetre del malestar. Dimarts, la societat nord-americana decidirà si posa un fre a l’extensió d’un populisme perillós que ha fet niu també a Europa.
Nova York afrontava en aquells anys uns índexs elevats de criminalitat. Aquell atac va desfermar una onada d’indignació a tota la ciutat. Sectors conservadors van exigir a través dels mitjans les màximes penes contra els detinguts. Donald Trump va decidir que no podia perdre aquesta oportunitat i es va afanyar a una campanya per demanar la reinstauració de la pena de mort a Nova York. Ho va fer a través d’anuncis pagats en els principals diaris sota el títol “Retorneu-nos la pena de mort. Retorneu-nos la policia”.
Sortosament, Trisha Meili es va recuperar, però no recordava res dels fets. "Els cinc de Central Park", com se’ls va anomenar, ja estaven condemnats. El judici els va trobar culpables, malgrat que es van desdir de la primera declaració i es van declarar “no culpables”. Van ser condemnats a penes de presó d’entre deu i quinze anys. No va ser fins a l’any 2000 que el violador real, Matías Reyes, va reconèixer el delicte i les proves d’ADN ho van corroborar. Però “els cinc de Central Park” ja duien anys engarjolats. El cas retrata perfectament qui és Donald Trump.
Setanta anys d’excessos
Donald Trump va fer 70 anys el 14 de juny passat. Qui ha construït una candidatura de colors xenòfobs, té sang alemanya per part paterna i escocesa per part de la seva mare. El seu avi patern es deia Frederich Drumpf. Va ser el seu pare, Fred Trump, qui el va conduir pel negoci immobiliari que l’ha fet ric. L’home era un emprenedor que feia cases de lloguer per a famílies de classe mitjana, i va passar la direcció del negoci al fill. Però abans, Donald va ser un estudiant inadaptat, a qui van ingressar a l’Acadèmia Militar de Nova York per redreçar-lo quan tenia tretze anys. Pel que es veu, amb resultats magres. Més tard va estudiar en l’escola de negocis de la Universitat Wharton de Pennsilvània, on va aprendre a dirigir empreses immobiliàries. Quan es va fer amb la direcció de l’empresa familiar, el primer que va fer va ser canviar-li el nom i posar-li Trump Organization, un senyal de la vanitat que és un dels trets que el guarneixen.
Donald s’ha casat –fins ara- tres vegades. Amb Ivana Zelcnickova, una model txeca, amb qui va tenir tres fills, amb l’actriu Marla Maples. Ara està casat amb Melania Knauss i han tingut un fill. El divorci amb la primera va generar un seguit de discussions i conflictes judicials que van animar els mitjans de Nova York durant una temporada.
Trump va fer créixer el negoci, va estendre’l al sector hoteler i va construir diversos casinos pels Estats Units. Va ser un dels conqueridors urbanístics d’Atlantic City, a Nova Jersey, mentre aixecava una Trump Tower a la cinquena avinguda que s’ha convertit en un dels símbols dels seus negocis, que com tot en ell, es caracteritza per l’excés i un estil “kitsch”.
La seva imatge de guanyador està esquitxada per la polèmica i l’escàndol, que el segueixen com una ombra. En els seus negocis, ha hagut d’afrontar quatre fallides, com li van recordar els seus rivals durant els debats de les primàries republicanes: la del casino Trump Taj Mahal, el 1991, va ser la primera, i va haver de renunciar a la meitat de la seva participació. Després van venir les de Trump Castle Associates, el 1992, les del Trump Hotel&Casino Resorts, el 2004, i la del Trump Entertainment Resorts, el 2009. Va haver de sortir d’Atlantic City.
Somnis presidencials des dels anys vuitanta
Donald Trump havia insinuat les seves ambicions presidencials des de finals dels vuitanta. Sembla que també va acaronar presentar-se a governador de Nova York. Però va ser mentre conduïa el programa de reality show de la NBC L’aprenent, on un seguit de concursants competien per fer-se amb un botí de 250.000 dòlars, que va acabar de decidir-se. La barreja de plató, afany de protagonisme i manca d’escrúpols va ser un còctel que no va poder resistir. El juny del 2015 va prendre la decisió de ser candidat a la Casa Blanca. I ho faria amb el mateix estil amb què dirigia L’aprenent, on cridava "estàs acomiadat!" a cada concursant descartat.
Demagògia perillosa
Trump no ha pogut resisitir mai la temptació de la demagògia. Si va demostrar qui era en la seva campanya contra "els cinc de Central Park", el 2011 va ser un dels impulsors de la campanya contra Obama que negava que el president hagués nascut als Estats Units. Ha escollit les eleccions d’aquest any perquè ha calculat que l’escalf generat pel moviment Tea Party, populista i reaccionari, podria nodrir la seva campanya. No s’ha equivocat.
Un mur a la frontera amb Mèxic, prohibició de l’entrada de musulmans als EUA, càstig contra les dones que avortin, amenaça de no acceptar els resultats electorals... Cap excés li ha estat aliè en aquesta campanya. Donald Trump és groller, mentider i d’una egolatria malaltissa. Però ha sabut connectar amb una remor de fons, la del nord-americà crispat que busca respostes simples als problemes de la complexitat i la globalització. És també un termòmetre del malestar. Dimarts, la societat nord-americana decidirà si posa un fre a l’extensió d’un populisme perillós que ha fet niu també a Europa.