La visibilitat de les persones intersexuals i no binàries ha anat en augment a Europa en els darrers anys. En conseqüència, diversos països europeus estan optant per allunyar-se del binarisme amb polítiques més inclusives. Ara bé, hi ha models diferents per reconèixer les persones no binàries i intersexuals.  La tercera casella o l’eliminació del gènere als documents d’identitat encara és incipient a Europa, però en els últims anys ha començat a guanyar terreny per donar reconeixement a les persones no binàries i intersexuals.

Cianan Russell, responsable de polítiques a ILGA Europe defensa el reconeixement de “l’existència” de les persones no binàries, un pas per garantir que tenen “accés als mateixos serveis i proteccions que tothom”. Es tracta d’aconseguir que “les persones puguin participar en la vida quotidiana amb un document d'identitat que no atempti contra la seva dignitat ni les sotmeti a un escrutini o qüestionament innecessari per part de les diverses agències i institucions amb les quals han d’interactuar diàriament”, afegeix.

Exemples arreu d'Europa

A Malta des del 2018 els ciutadans poden marcar una “X” en els seus documents d’identitat. A Alemanya, a partir del novembre passat, els majors de 18 anys el poden canviar a home, dona o divers sense haver d’aportar un certificat mèdic, si bé s’han d’esperar tres mesos per obtenir el reconeixement. Àustria permet el registre d’una tercera categoria (divers, intersex o obert) i Bèlgica té en marxa una reforma que permetrà als ciutadans obtenir un document d’identitat sense el gènere.

En canvi, el Tribunal Europeu de Drets Humans per ara s’ha negat a concebre el reconeixement de les persones no binàries com a part del dret a la vida privada. A falta d'un consens europeu en aquest àmbit, el TEDH considera “apropiat” que siguin els estats els qui determinin “a quina velocitat i fins a quin punt” poden “satisfer” aquestes demandes, segons va dir el 2023 arran d’una demanda contra França per aquest motiu.

Proposta de Sumar a Espanya

Quatre diputades de Sumar van registrar a l’abril una proposició de llei al Congrés dels Diputats per crear una tercera casella de gènere al DNI: no binari. La diputada per Girona dels Comuns, Júlia Boada, explica a l’ACN que les persones no binàries van quedar “fora” de la “llei trans” aprovada l’anterior legislatura i que les persones intersexuals no havien quedat “prou protegides”.

El ministeri d’Igualtat ha passat a mans del PSOE, però Boada espera que s’obrin a la proposta per “reactivar l’agenda feminista i LGTBI”. Malgrat les dificultats de la legislatura, Sumar confia trobar el moment “oportú” per negociar amb els grups i està disposat a discutir altres models per reconèixer i protegir les persones no binàries i intersexuals.

“L'important és que aquestes persones siguin reconegudes, que s'eixamplin els seus drets, que adquireixin uns drets que ara per ara no tenen”, remarca. Per exemple, aquest reconeixement pot obrir la porta a les cures mèdiques que les persones intersexuals o no binàries necessitin, ja que ara mateix en molts països encara estan limitades a les persones transsexuals.

Persones no binàries i intersexuals

Les persones no binàries són aquelles amb una identitat de gènere que se situa fora de la classificació binària home/dona. Segons Termcat, pot ser que no s’identifiquin amb cap gènere específic (agèneres o de gènere neutre), pot ser que s’identifiquin amb tots dos gèneres alhora o amb una combinació de tots dos gèneres (bigèneres), o pot ser que tinguin una identitat inclassificable o canviant segons el moment (de gènere fluid).

En canvi, la intersexualitat es refereix a aspectes biològics del cos, independent de la identificació de gènere. És a dir, les persones intersexuals són aquelles que han desenvolupat de manera natural característiques sexuals pròpies tant dels homes com de les dones, segons Termcat. Les Nacions Unides calculen que entorn d'un 1,7% de la població neix amb “característiques intersexuals”.

Les persones no binàries i les intersexuals no necessàriament comparteixen les mateixes inquietuds o demandes. Hi ha persones intersexuals que prefereixen la reafirmació d'un determinat gènere binari, mentre que d'altres estan més còmodes amb el gènere neutre.