Horror, misteri i crueltat. Un dels aspectes més foscos de la història dels Estats Units és la gran quantitat d'assassins en sèrie que ha pertorbat la calma de localitats tranquil·les i, a priori, llunyanes als alts índexs de criminalitat que acostumen a sacsejar les grans ciutats. Entre la llista dels més de 2.000 assassins en sèrie que té el gegant estatunidenc, s'amaga el nom d'Ed Gein, la història d'un home que ha inspirat pel·lícules de terror com Psicosi, El silenci dels anyells o La matança de Texas.

Edwuard Theodore Gein, també conegut com "El carnisser de Plainfield", escollia les seves víctimes a l'atzar i, un cop les havia assassinat, guardava parts del seu cos en el seu domicili. Les autoritats que el van enxampar van declarar que en registrar casa seva havien trobat el cadàver d'una de les víctimes nu, penjat del sostre pels turmells, decapitat, obert en canal i buidat. A més a més, utilitzava els cranis com a tassa, guardava les vulves en caixes i desenterrava dones ja mortes per fer-se objectes amb la seva pell, com ara cinturons. 

Pràcticament tot assassí en sèrie té una infància turbulenta al darrere. El cas de Gein no és cap excepció. Ell va néixer el 1906 a La Crosse, una ciutat de l'estat de Wisconsin, però amb set anys va traslladar-se a una granja de Plainfield, a Indiana. Des de petit va relacionar-se amb la mort, perquè era habitual que presenciés la matança dels porcs. No obstant això, el fet que va determinar la conducta serial i assassina de Gein va ser el caràcter dels pares: ell era alcohòlic i maltractador; ella, fanàtica religiosa i abusadora. 

En Gein tenia prohibit relacionar-se amb gent de la seva edat per no fer malbé la seva "puresa cristiana", motiu pel qual va desenvolupar un tarannà molt solitari. Amb la mare, Augusta, tenia una relació amor-odi molt intensa, mentre que el vincle amb el pare era inexistent. Els experts psíquics que van analitzar el perfil de Gein van determinar que "havia nascut en un ambient idoni per a la bogeria". 

El pare, George Gein, va morir el 1940, fet que va afectar la dinàmica familiar. Ed Gein no va trigar a tenir discrepàncies amb la mare, que mostrava una gran preferència pel primogènit. Casualment (o no), quatre anys més tard va haver-hi un incendi a la granja que va deixar una única víctima mortal: en Henry. Hi ha fonts policials que han considerat aquest com el primer assassinat de Gein, ja que el cos del germà estava colpejat i asfixiat. No obstant això, el cas va ser desestimat. El 1945 va ser la mare qui, per causes naturals, va morir, i aquest va ser el detonant de la bogeria i l'instint criminal de Gein que, vist des d'una òptica actual, patia la síndrome d'Èdip. 

Primer va començar profanant tombes. Robava cadàvers de dones, els portava a casa i els col·locava en diferents estances. Segons les anàlisis psiquiàtriques, era la seva forma de substituir la figura materna perduda. Dos anys més tard, va passar a l'assassinat. Van notificar-se estranyes desaparicions a Plainfield i a pobles del voltant, encara que no es van poder relacionar amb ell. La primera vegada que es creu que Gein va prémer el gallet va ser per matar Mary Hogan, propietària d'un bar amb qui no mantenia cap relació. Es creu que la va portar a casa protegit per les ombres de la nit, motiu pel qual la policia no va trobar cap testimoni que els conduís al granger.

La sort de Gein va canviar el 1957 a causa d'un error que podria considerar-se maldestre. Una nit va entrar a la ferreteria de Bernice Worden per comprar anticongelant. Va reservar-lo i l'endemà va anar a l'establiment a l'hora acordada per disparar un tret a la propietària. Els agents van anar a buscar Ed Gein en veure escrit el seu nom a la llista de clients. 

En l'escorcoll al domicili la policia va topar-se amb una autèntica granja dels horrors: cadàvers penjants, restes de pell, extremitats humanes i caps decapitats. A més a més, en un llit hi havia el cos mort de la mare, en perfectes condicions. Gein va admetre els crims de Mary Hogan i Bernice Worden i va anunciar que havia profanat tombes en diverses ocasions, quelcom que va explicar la resta de cadàvers de la casa. D'acord amb les declaracions de Gein, no va practicar canibalisme ni tenia tendències necrofíliques.

Les autoritats sanitàries van considerar que Edward Gein patia esquizofrènia i van derivar-lo a un manicomi, on finalment va morir el juliol de 1984. La seva és una història perversa i recaragolada que encara entretalla l'alè i que alimenta la imaginació més cruel de les productores de cinema.