Cesc Sierra és el president d'una d'aquestes comunitats afectades. Viu en un bloc del carrer Campcardós i detalla que el darrer any, tenir un pis ocupat per una família conflictiva ha costat a la comunitat 3.000 euros. Els diners han servit per reparar les destrosses ocasionades pels ocupes, però també per instal·lar càmeres de seguretat i començar el procés judicial per intentar treure'ls del pis. Explica que han decidit fer aquest pas perquè tots els propietaris i inquilins hi estan d'acord, però que "hi ha moltes comunitats que no poden assumir la despesa".
[noticiadiari]2/240652[/noticiadiari]
En aquest bloc del carrer de Campcardós, segons detalla el president, el pis ocupat és propietat d'un banc, però a principis del 2020 es va cedir a la Generalitat perquè es destinés a lloguer social. En aquell moment, el va ocupar una família conflictiva. "Estem molt cansats", lamenta Sierra, que afegeix que "les baralles i els crits són constants", mentre mostra imatges enregistrades per les càmeres d'una agressió física entre la parella que hi viu. Al vídeo, l'home colpeja la dona que du el seu fill en braços. Pocs minuts després, arriba un agent de la Policia Municipal.
Comunitats que perden l'esperança
Els veïns i veïnes saben que poden trucar al 092 perquè vingui la policia quan hi ha problemes, però no sempre ho fan. "En moltes ocasions, quan marxen els agents les destrosses augmenten", relata Dalmau. Una de les veïnes d'un bloc pròxim situat al carrer Puigneulòs del barri, Mila Kataeva, relata que a vegades la presència policial calma l'ambient, però assegura que han "perdut l'esperança de treure'ls perquè encara que s'avisi la policia, no passa res".En aquest bloc hi ha quatre pisos ocupats i un d'aquests, assegura el veïnatge, és un narcopís. Kataeva es mostra convençuda que "no és cap secret" i relata que "en parlen obertament a través de l'intèrfon o des del balcó". A banda d'això, es queixa que per culpa de l'activitat de l'habitatge, l'entrar i sortir de gent és constant, igual que les baralles entre els qui l'ocupen o amb els veïns i veïnes.
Mentre Kataeva ho explica, un noi menor d'edat truca al pis i espera resposta. Ve a buscar droga amb dos gossos de raça perillosa, que no porten morrió. Veu la càmera i marxa. No sense abans deixar-ne un de deslligat una estona. Dins del bloc tot està destrossat: l'escala, la porta de l'habitació dels comptadors, algunes finestres, els panys dels habitatges ocupats... També hi ha taques de sang a les parets i, des de fa uns mesos, la porta de l'entrada està sempre oberta. "No la tanquem mai perquè ens la rebentaven i ja l'hem canviat massa vegades", confessa Kataeva.
A més a més de la despesa que suposa reparar constantment els edificis, els ocupes també es connecten irregularment a la llum de l'escala generant un consum extra i sobrecarregant la instal·lació, amb el risc que això suposa. Alguns també viuen en aquests pisos sense subministraments i en situacions d'insalubritat. Al bloc on viu la Kataeva tenen greus problemes per eliminar les paneroles, que es colen per tot l'edifici. "Les eliminem, però sempre tornen perquè aquests pisos que destrossen n'estan plens i no les treuen".
Màfies que obren els pisos i en venen la clau
La dinàmica d'ocupació al barri és sempre la mateixa. La descriu el secretari de l'Associació de Veïns de Can Gibert, Josep Maria Dalmau: "Hi ha unes màfies que es dediquen a localitzar pisos buits, obrir-los i vendre la clau o cobrar un lloguer a persones que ho necessiten". Afegeix que, d'aquesta manera, s'hi instal·len narcopisos o famílies conflictives, que provoquen un gir de 180 graus a la comunitat. "El barri és bo per viure-hi", insisteix Dalmau, que lamenta que hagi de fer front a aquesta realitat.[noticiadiari]2/255250[/noticiadiari]
Amb tot, Can Gibert del Pla reclama solucions per revertir la situació. Al bloc del carrer Campcardós han contractat un advocat que els dona suport en tot el procediment de denúncia per poder treure els ocupes que generen tant conflicte. Esperen que les imatges que recullen les càmeres de seguretat els serveixin de prova. El seu procés ha d'anar en paral·lel a la demanda de l'Agència de l'Habitatge a Catalunya, que està en conversa amb el veïnatge. "La intenció és que s'acabi desallotjant la família ocupa conflictiva com més aviat, millor", afirma el president del bloc.
L'Ajuntament actua
A més a més, des d'aquest 8 de febrer, els ajuntaments poden actuar per desnonar ocupes de pisos de grans tenidors que provoquin problemàtiques greus que alterin la convivència a les comunitats de veïns. En aquesta línia, l'Associació de Veïns de Can Gibert espera que "l'ajuntament actuï" al barri. De fet, és una llei que va promoure l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, al Parlament de Catalunya. Ella mateixa relata que és una eina que la ciutat necessitava per fer front a aquesta mena d'ocupacions, però insisteix a dir que "l'ajuntament només pot actuar si els habitatges són propietat de grans tenidors i si els ocupes generen desordres públics greus".L'Ajuntament de Girona ja ha presentat un requeriment per desnonar els habitants de dos pisos de la ciutat que compleixen aquests requisits. Ho ha fet per ordre de prioritat seguint una llista, que s'ha elaborat pel nombre d'incidències i actes policials acreditatives d'aquesta situació. "Som un ajuntament que farem aquest seguiment i ja hem començat", diu i afegeix que es fa per ordre d'avisos a la policia "per no ser arbitraris i actuar on els veïns i veïnes més pateixen". En aquesta línia, recorda que "és molt important que es denunciï sempre que passi alguna cosa, perquè en queda el registre".
[plantillavirals]
