El Tribunal Suprem del Canadà ha autoritzat el suïcidi mèdicament assistit per a les persones adultes que vulguin posar fi a la seva vida. S'hi podran acollir totes les persones que tinguin malalties incurables, que els causin dolors persistents i intolerables, encara que no tinguin una malaltia terminal. De totes maneres, el tribunal ha suspès la decisió per un període d'un any, perquè els legisladors puguin revisar la llei.
L'alt tribunal ha considerat que la prohibició d'ajuda mèdica per morir que preveu el Codi Penal viola la carta canadenca dels drets i les llibertats. El debat del suïcidi assistit l'han portat a la cort suprema les famílies de dues dones de la Colúmbia Britànica afectades de malalties degeneratives incurables -que ja han mort-, amb el suport de l'Associació de les Llibertats Civils d'aquesta província de l'oest del Canadà.
La primera vegada que es va abordar aquest problema al Canadà va ser el 1993. Aleshores, el Tribunal Suprem es va pronunciar contra el suïcidi assistit (cinc jutges contra quatre) al·legant que les persones vulnerables podrien ser víctimes d'abusos. La decisió d'aquest divendres d'autoritzar-lo s'ha pres per unanimitat i posa en evidència com han canviat els valors socials en aquests anys.
Molt pocs països de tot el món permeten l'eutanàsia activa o el suïcidi assistit. Alguns permeten una cosa i no l'altra. Tot i que s'ha generat molta confusió al voltant de les diferents classificacions de l'eutanàsia, hi ha un acord general a definir l'eutanàsia activa com els casos en què el metge ajuda directament a morir -posant una injecció, per exemple-, mentre que, en el suïcidi assistit, el metge dóna els mitjans, però és el malalt qui se'ls administra.
