El castellà es manté com la llengua materna majoritària a Catalunya

El català es fa servir més a l'escola i amb els amics, entre els més joves i a les demarcacions de Lleida i Girona. Així ho recull l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), amb dades del 2021 que també apunta la llengua inicial de la població com un factor determinant en el nivell de coneixement lingüístic de la població. Un 79% empra el català en l'àmbit laboral i educatiu, impulsat sobretot per la població de fins a 35 anys. En tot cas, l'estudi és una fotografia estàtica que no reflecteix l'evident retrocés social del català dels darrers 15 anys, sobretot entre els més joves, que organitzacions com Plataforma per la Llengua qualifiquen d'"emergència lingüística".

En contra de la creença popular, l'enquesta mostra que el català és més recurrent, i s'empra de manera menys polaritzada, en les situacions socials que en l'àmbit de la intimitat. L'Idescat apunta que mentre el 67,7% utilitza el català amb la família, almenys de vegades, el nombre de parlants puja deu punts quan és en l'entorn dels amics i la feina (al 77% i al 79%), respectivament.

Gairebé la meitat de la població té el castellà com a única llengua del seu nucli familiar, molt per sobre del terç (un 33%) que ho fa només en català. Tot i això, cal tenir en compte la sèrie de factors que expliquen les dades. Per exemple, els entorns d'amistat, laborals i sobretot de l'escola solen ser menys homogenis que els nuclis familiars.

L'estudi també conclou que la llengua inicial de la població, és a dir, la primera que van aprendre a parlar les persones a casa seva, té una forta correlació amb la competència de saber parlar bé el català. En aquest sentit, els parlants inicials majoritaris són els de castellà, que representen el 47,5% de la població, més de 15% punts per sobre dels parlants inicials de català, que són un 29,5%. Són xifres similars a les dels darrers 20 anys d'estudis, on el que ha variat és l'ús de la llengua habitual que, segons dades del 2021, s'han reduït en mig milió de parlants.


Que no sigui majoritari no comporta que el català sigui minoritari o poc vital a Catalunya: un dels indicatius rellevants és el fet de si compta o no amb una transmissió intergeneracional positiva, com és el cas de la llengua catalana al país. A més, cal tenir en compte que un 11% considera que és bilingüe i que va aprendre les dues llengües alhora.
  

Cada vegada menys gent entén bé el català 

Pel que fa a la comprensió, el 95,9% de la població de Catalunya de 2 anys o més entén el català, el 86,8% de la població l’entén bé i el 9,2% amb dificultat. Si es tenen en compte altres competències, el 89,6% de la població catalana el sap parlar, el 90,6% el sap llegir i el 82,2% el sap escriure. De l'estudi, també se'n despren que de la població que assoleix bé les competències en català, augmenta la que el sap parlar bé i escriure bé -1,8 punts i 8,8 punts, respectivament-, la que sap llegir-lo bé es manté en valors molt semblants al 2011, mentre que la que l’entén bé ha disminuït 8,3 punts.

Més del 90% de la població, en tots els grups d'edat entén el català, però pel que fa a la resta de coneixements, els infants i joves de 10 a 19 anys, amb el 99% que saben parlar, llegir i escriure en català. A l’altre extrem, el grup que té els nivells més baixos de competència en català és el de majors de 70 anys. També presenten menors percentatges de coneixement de català el grup de població de 35 a 39 anys, amb una forta proporció de població estrangera. 

En aquest sentit, la diferència principal entre la població estrangera i la que té nacionalitat espanyola és en la competència a l'hora d'escriure. Sap escriure català el 86,5% de la població amb nacionalitat espanyola i el 57,% de la població estrangera. Aquestes diferències són més pronunciades si es considera el grau de competència i es té en compte només els que assoleixen bé les habilitats lingüístiques. Entre la població estrangera, entén bé el català el 51,4%, el sap parlar bé el 31,5%, el sap llegir bé el 42,1% i el sap escriure bé el 27,6%. Els percentatges corresponents a la població amb nacionalitat espanyola són: el 92,8% entén bé el català, el 82,4% el sap parlar bé, el 84,6% el sap llegir bé i el 70,8% el sap escriure bé.

A quins municipis saben més català? 

El major assoliment de les diferents competències en català es dona a la demarcació de Lleida, on el 97,2% de la població l’entén, el 93% el sap parlar, el 92,2% el sap llegir i el 86,3% el sap escriure. D’altra banda, entre els 23 municipis més grans de 50.000 habitants, els que registren valors més alts en totes les competències són Vilanova i la Geltrú (Garraf), Girona (Gironès), Manresa (Bages) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Però també existeixen molts contrastos en el territori, sobretot pel que fa l'escriptura. Els valors més baixos es registren a Santa Coloma de Gramenet en totes les competències lingüístiques (el 91,3% l’entén, el 79,3% el sap parlar, el 81,5% el sap llegir i el 69,2% el sap escriure). Viladecans, l'Hospitalet de Llobregat o Badalona, estan en el mateix cantó de la moneda. En canvi, els valors més elevats són a Sant Cugat del Vallès, que és el municipi amb major proporció de població que entén el català i que el sap llegir (98,3% i 93,5%, respectivament), Vilanova i la Geltrú, que és on hi ha més població que el sap parlar (92,7%), i Girona, amb el percentatge més elevat dels que saben escriure en català (88,0%).


El coneixement del castellà de la població resident assoleix el 99% en dues de les quatre competències (entendre i saber parlar), mentre que el 96% de la població el sap llegir i escriure, considerant els nivells bé o amb dificultat. Pel que fa a les llengües estrangeres, destaca, en primer lloc l’anglès, que el sap parlar (amb dificultat o bé) una mica més de la quarta part de la població resident (25,3%), seguit del francès (8,9%), l’àrab (2,3%), l’italià (2%) i l’alemany (1,8%).
 

A quines comarques s'identifiquen més amb el català? 

Paral·lelament, un altre estudi, en aquest cas la publicació anual InformeCAT de la Plataforma per la Llengua, analitza, entre d'altres, quina és la llengua d'identificació de la població. Les dades mostren que el Ripollès és la comarca catalana amb més percentatge d’habitants que s’identifiquen únicament amb el català (95,2%), seguit del Montsià (89,3%) i el Baix Ebre (85,5%). D’altra banda, el Baix Llobregat (29,3%), el Vallès Occidental (30,5%) i el Barcelonès (33%) són les comarques amb menys percentatge de població que s’identifica únicament amb el català. 

Per contextualitzar aquestes dades, cal esmentar que en el global de Catalunya el percentatge d’identificació única amb el català és del 42,1%. És a dir, la diferència respecte a la comarca amb menys identificació exclusiva amb el català és de prop de 13 punts. Amb tot, el català com a llengua d’identificació té percentatges més elevats que com a llengua inicial, i d’això es dedueix que una part important de les persones que s’identifiquen amb el català tenen el castellà o altres llengües com a llengües familiars.