02
de novembre
de
2022, 20:43
Actualitzat:
20:50h
El pla municipal per revertir l'ús minvant del català a Barcelona, com a part del Pacte Nacional per la Llengua, ha fet revifar les dades que expliquen la situació d'agreujament progressiu que viu la llengua cooficial del país. En aquest sentit, són especialment enlluernadores les dades d'una enquesta feta el 2020 al jovent barceloní, que mostren com el català no arriba a ser la llengua predominant de la població a cap districte de la ciutat. De fet, només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a llengua més habitual, quan el 2015 ho era en més del 35% dels casos. Per contra, el castellà és la llengua preferent de cada vegada més joves. Si fa set anys ho era en el 56% dels casos, ara ja ho és per a gairebé dos de cada tres enquestats (62,1%).
En alguns casos, com a Nou Barris, la distància és gegantina. Només el 5% dels joves d'aquesta zona tenen la llengua catalana com a recurs preferent, mentre que els que escullen el castellà són el 86%. A Sarrià-Sant Gervasi, per contra, és el lloc on més s'iguala aquest balanç. Un 45% del jovent prefereix el català, i el castellà s'imposa en el 50,4% dels casos.
Aquest retrat reforça una altra de les tendències advertides pel govern municipal, que assenyala que els barris amb les rendes més baixes tenen un ús del català molt més baix que les llars més riques. De fet, els barris amb més pobresa -on la renda familiar mitjana no arriba als 33.000 euros- set de cada deu joves parlen castellà de manera prioritària i només un 14% ho fa en català. Això passa a punts com l'eix Besòs, alguns punts d'Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris. En els barris en què la renda mitjana de les llars es troba entre els 40.000 i els 100.000 euros, en canvi, aquesta tendència s'iguala molt més. Igualment, però, s'imposa el castellà. Aquesta situació es dona a punts de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, l'Eixample i Gràcia.
Les dades més enllà del jovent
Més enllà del jovent, les dades són similars. La darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població, feta l'any 2018, exposava que l'ús del català en el dia a dia era marginal a Barcelona en totes les franges d'edat. Així, es mostrava que només 3 de cada 10 barcelonins l'utilitzaven "molt" o força". En canvi, més de la meitat (53%) no l'utilitzava "mai" o ho feia "poc".
Aquesta mateixa enquesta mostrava també una xifra molt similar al que apunta la dada sobre el jovent. Així, el conjunt de la població utilitza el català com a llengua inicial en el 26% dels casos, a Barcelona, quan l'any 2013 ho feia un 29% de la ciutadania. En canvi, l'ús del castellà també havia pujat molt lleugerament entre el 2018 i la comparativa amb el lustre anterior, fins a establir-se com a llengua prioritària en el 56% dels barcelonins.
D'aquestes constatacions, que només 1 de cada 4 persones residents a Barcelona parla en català de manera habitual i que la tendència és a la baixa, ha sorgit la creació d'un grup d'experts amb unes propostes que s'han presentat aquest dimecres. Entre elles, l'apropament de creadors de contingut a les xarxes socials a les escoles, la fixació d'un Dia de la Llengua o l'increment de la formació en llengua catalana a diferents perfils professionals.
En alguns casos, com a Nou Barris, la distància és gegantina. Només el 5% dels joves d'aquesta zona tenen la llengua catalana com a recurs preferent, mentre que els que escullen el castellà són el 86%. A Sarrià-Sant Gervasi, per contra, és el lloc on més s'iguala aquest balanç. Un 45% del jovent prefereix el català, i el castellà s'imposa en el 50,4% dels casos.
Ús habitual de la llengua per districtes, entre el jovent barceloní. Foto: Ajuntament de Barcelona
Aquest retrat reforça una altra de les tendències advertides pel govern municipal, que assenyala que els barris amb les rendes més baixes tenen un ús del català molt més baix que les llars més riques. De fet, els barris amb més pobresa -on la renda familiar mitjana no arriba als 33.000 euros- set de cada deu joves parlen castellà de manera prioritària i només un 14% ho fa en català. Això passa a punts com l'eix Besòs, alguns punts d'Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris. En els barris en què la renda mitjana de les llars es troba entre els 40.000 i els 100.000 euros, en canvi, aquesta tendència s'iguala molt més. Igualment, però, s'imposa el castellà. Aquesta situació es dona a punts de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, l'Eixample i Gràcia.
Ús habitual de la llengua per barris i estrats econòmics, entre el jovent barceloní. Foto: Ajuntament de Barcelona
Les dades més enllà del jovent
Més enllà del jovent, les dades són similars. La darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població, feta l'any 2018, exposava que l'ús del català en el dia a dia era marginal a Barcelona en totes les franges d'edat. Així, es mostrava que només 3 de cada 10 barcelonins l'utilitzaven "molt" o força". En canvi, més de la meitat (53%) no l'utilitzava "mai" o ho feia "poc".
Aquesta mateixa enquesta mostrava també una xifra molt similar al que apunta la dada sobre el jovent. Així, el conjunt de la població utilitza el català com a llengua inicial en el 26% dels casos, a Barcelona, quan l'any 2013 ho feia un 29% de la ciutadania. En canvi, l'ús del castellà també havia pujat molt lleugerament entre el 2018 i la comparativa amb el lustre anterior, fins a establir-se com a llengua prioritària en el 56% dels barcelonins.
Evolució de l'ús inicial de les llengües a Barcelona Foto: Generalitat
D'aquestes constatacions, que només 1 de cada 4 persones residents a Barcelona parla en català de manera habitual i que la tendència és a la baixa, ha sorgit la creació d'un grup d'experts amb unes propostes que s'han presentat aquest dimecres. Entre elles, l'apropament de creadors de contingut a les xarxes socials a les escoles, la fixació d'un Dia de la Llengua o l'increment de la formació en llengua catalana a diferents perfils professionals.