El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va castigar els dos agents que tenien Abdelbaki Es-Satty, l'imam de Ripoll, com a confident després dels atemptats terroristes a Barcelona i a Cambrils el 17 d'agost del 2017, segons una nova informació de l'ABC. Els treballadors que obtenien informació i es coordinaven amb l'imam van ser apartats i destinats a Panamà i a l'ambaixada espanyola a Colòmbia respectivament, i una investigació interna posterior als fets va determinar que la informació que obtenien de l'imam era "anodina".

Concretament, va ser l'oficial de control que es reunia amb Es-Satty i li pagava els 500 euros mensuals pels seus serveis qui va ser desterrat a Panamà, mentre que l'agent destinat a Colòmbia era el cap de l'oficina del CNI a Girona, tal com informa l'ABC citant fonts directes dels serveis d'intel·ligència espanyols. La decisió la va signar un dels responsables de l'àrea de Contraterrorisme que aleshores dirigia Luis García Terán, actual secretari general del CNI.

La publicació de la primera notícia que informava dels pagaments del CNI a Es-Satty abans dels atemptats com a confident va fer que el grup d'ERC al Congrés anunciés el registrament d'un escrit en què demana a la mesa de la comissió d'investigació del 17-A que torni a citar l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. Roldán va comparèixer a la mateixa comissió el 26 de novembre de 2024 i va afirmar que Es Satty "mai va ser col·laborador ni informador del CNI" i va reblar que vincular els serveis secrets espanyols amb els atemptats és "una infàmia.

En la mateixa direcció es va expressar el conseller d'Interior durant els atemptats, Quim Forn, que va exigir l'assumpció de responsabilitats i també va apostar per la compareixença de Roldán i altres càrrecs implicats. "Encara que sigui per un error de deixadesa, cal que algú assumeixi responsabilitats. Per què se'l nomena fa quatre mesos secretari general del CNI?", va reflexionar en una entrevista a Ràdio Estel.