Sí, intento evitar-ho, però m’és bastant difícil no tornar-vos a parlar de Montjuïc altra vegada. Avui us parlaré d’un misteriós forn situat a la part alta del cementiri de Montjuïc, protegit per una pèrgola majestuosa i senyalitzat des de fa molts anys erròniament com a forn romà. De fet, amb aquest nom es pot trobar a Google Maps.
Aquest forn fou descobert amb les obres d’ampliació del cementiri i amb excavacions dels anys 60 es va arribar a la conclusió que era un forn dedicat a la cocció de material constructiu d’època romana. La hipòtesi tenia la seva lògica, ja que tota la zona està plena d’antigues pedreres romanes, a destacar la del Fossar de la Pedrera, de la qual ja vam parlar fa temps.
L’any 1983 es van poder fer excavacions més acurades i es va arribar a la conclusió que es tractava d’un forn de cocció de terrissa destinada a la construcció però d’època barroca. Sorprenentment, no es troba informació al respecte a la Carta Arqueològica de Barcelona, però sí que se cita el forn i les excavacions en aquesta interessant publicació del Servei d’Arqueologia de Barcelona consultable en obert.
Però per a què havien d’anar tan lluny per coure terrissa en època barroca? Doncs podríem dir que Barcelona viu des de fa anys d'esquena a Montjuïc, però aquesta muntanya és literalment la mare de la ciutat. Hi ha referències arqueològiques que apunten que aquí s’establiren els poblats ibèrics principals que predirien la Barcino romana, però, a part, aquí es va extreure el material constructiu de la ciutat des del seu naixement fins ben entrada l’època contemporània. S’hi establiren castells comtals, cementiris jueus medievals i el control del seu castell implicava bona part del control de la ciutat.
El forn barroc de Montjuïc, al detall Foto: Cedida per Dani Cortijo
Hauríem de deixar de veure Montjuïc com aquella zona allunyada i sòrdida als afores i considerar-la com el que és, un lloc ple d’història, dipositària d’una bona part del nostre patrimoni artístic, i de moment, no gaire massificada. Hauríem de redescobrir també els cementiris de la ciutat lluny de la morbositat i l’estigma que ens allunyen de valorar l’increïble valor que tenen.