El desplegament de fibra òptica a Catalunya: una polèmica que s'arrossega des de fa anys

El desplegament de fibra òptica pública a Catalunya no està sent una tasca plàcida. Des que el 2010 es va posar en marxa la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), se sumen els desacords entre aquest projecte, apadrinat per la Generalitat, i la iniciativa ciutadana Guifi.net, que denuncia tractes de favor. La CUP s'ha unit a les crítiques i demanarà responsabilitats.
 
Abans de l'estiu, la Fundació Guifi.net va posar una denúncia davant l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) perquè la Generalitat l'obligava a pagar 5.000 euros anuals d'impostos, per tirar cable de fibra òptica en 3 km de la carretera de Manresa a Castellgalí. Els denunciats eren el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, en un nou episodi de la que ja es comença a conèixer com la "guerra de la fibra". 

La Fundació Guifi.net va posar una denúncia davant l'Autoritat Catalana de la Competència perquè la Generalitat l'obligava a pagar 5.000 euros anuals d'impostos

Aquesta taxa corresponia a una llei de 2014 que deia que els operadors en actiu abans d'aquest any no l'havien de pagar. Entre aquests operadors hi havia grans empreses com Telefònica o Xarxa Oberta de Catalunya, la concessionària de la Generalitat en el desplegament de fibra òptica al país. En canvi, sí que havien de pagar la taxa bona part dels petits operadors del país, actius després de 2014.
L'ACCO va moure fitxa just quan tothom marxava de vacances i es va declarar no competent en el tema. Però va aprofitar per donar la seva opinió en la resposta a la denúncia, on diu que la taxa que volen cobrar a Guifi.net és "obsoleta" i avisa que una "mala aplicació" de la llei "podria col·locar uns competidors en una posició d’avantatge respecte d’uns altres, suposant un perjudici per a la competència". 

De totes maneres, la taxa no s'havia aplicat mai fins que la Generalitat va demanar-la a Guifi.net, que ho va denunciar perquè, diuen, "no queda més remei que denunciar quan les administracions actuen afavorint interessos de les operadores privades, posant-los per davant dels de tots". Guifi.net va descobrir llavors, tal com a confirmat l'ACCO, que la llei s'havia modificat el 2017 i actualment ningú que faci "connexions de servei públic", com ara tirar fibra òptica, ha de pagar cap taxa.  

Què és la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC)

La XOC és, com diu la seva web, una "operadora del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI)". La seva missió és connectar amb fibra òptica les seus de la Generalitat en una "xarxa neutra de gran amplada de banda" que ara mateix té 3.155 km i que la XOC lloga a operadors petits i mitjans.

L'empresa que té la concessió de la XOC fins al 2030 és el Grup Imagina de Mediapro, un gegant de la producció de continguts audiovisuals amb 27 seus en 4 continents, un volum de negoci de 1.480 milions i uns beneficis l'any passat de 141,5 milions d'euros. L'adjudicació de la XOC al Grup Imagina, l'any 2010, va aixecar polèmica per diverses irregularitats que van ser denunciades per la Sindicatura de Comptes i la CUP.
 Segons la Sindicatura, mentre era oberta la licitació del concurs públic, a la qual aspiraven tres empreses, el CTTI va canviar les condicions i això va fer que totes es retiressin menys Imagina, que va guanyar en solitari, tot i que "no complia els requisits mínims". A més, un dels funcionaris que van ser a les reunions per decidir qui guanyaria el concurs, Jordi Solé, Mediapro-Imagina el va contractar posteriorment per dirigir el projecte.

L'adjudicació de la XOC al Grup Imagina, l'any 2010, va aixecar polèmica per diverses irregularitats que van ser denunciades per la Sindicatura de Comptes i la CUP

La CUP va denunciar públicament aquesta "adjudicació a dit" que, va dir, "presenta una situació de greu corruptela que no només contravé la legalitat sinó que fa evident una greu irresponsabilitat política". El març de l'any passat, la CUP va demanar sense èxit la compareixença al Parlament dels actors implicats en l'adjudicació de la XOC. El diputat Benet Salellas ha declarat a NacióDigital que actualment segueix damunt del tema i treballa en "una interpel·lació al Parlament sobre estructures d'estat en matèria d'Internet pública, parlant d'accés, Mediapro i el CTTI".

Què és Guifi.net

Guifi.net neix el 2004 de la necessitat d'alguns pagesos de la comarca d'Osona de tenir Internet en llocs on les operadores comercials no arribaven. La iniciativa es va estendre ràpidament per tot Catalunya i més enllà, fins a crear una xarxa lliure via wifi que abasta més de 60.000 km d'enllaços i s'estén a les Illes, Madrid, Andalusia, Astúries i el País Basc.
 Actualment Guifi.net dóna accés a més de 50.000 persones, s'ha convertit en Fundació i té una llicència d'ús pròpia que garanteix que la xarxa sigui "oberta, lliure i neutral, basada en un model de comuns". El 2009 la Fundació va decidir obrir-se a una nova forma de telecomunicació: la fibra òptica. I van fer la primera connexió des d'unes granges de Gurb (Osona).

Guifi.net és un dels projectes tecnològics catalans més ben valorats a l'exterior i possiblement l'única iniciativa ciutadana que ha traspassat fronteres: els conviden a jornades, recentment a Kènia i a Mèxic, i els han donat premis, com el Best European Broadband Award 2015 de la Comissió Europea.

El 2007 la Generalitat va concedir a Guifi.net el Premi Nacional de Telecomunicacions i tres anys més tard la fundació signava un conveni amb el govern, que li cedia l'ús de dues fibres òptiques. Però el 2011 va néixer la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC) i l'acord es va esvair, segons Guifi.net.

Acusacions de favoritisme

Des que s'ha ficat en l'"aventura" de la fibra òptica, Guifi.net ha denunciat en diverses ocasions traves burocràtiques que han fet demorar els seus projectes en benefici de la XOC, així com la introducció de nous operadors que fan la competència als que ja eren al territori. Segons la fundació, aquests operadors afins a la XOC reben tractes de favor com ara la cessió de la fibra òptica instal·lada als polígons industrials, mitjançant "projectes pilot adjudicats de forma arbitrària".

Un punt culminant va ser el 2016, quan alguns operadors que treballen amb Guifi.net van rebre cartes intimidatòries. Guifi.net ens ha mostrat una d'aquestes cartes, que la Generalitat va enviar a un operador de les Terres de l'Ebre, on se l'avisa que li poden "clausurar les instal·lacions" perquè no té uns permisos. Segons Guifi.net, "aquests permisos han de tenir-los els instal·ladors de fibra, no els operadors; però si no ho saps, ja et pots imaginar l'impacte de rebre una carta amb una terminologia com aquesta".
 

La #fibraoptica de @XarxaOberta connecta el municipi de Bellpuig. https://t.co/GwjtzGYPG7pic.twitter.com/MUCDvkjeFx

— Xarxa Oberta (@XarxaOberta) 2 d’agost de 2017

Fonts de la fundació asseguren que "la Generalitat ja sabia que aquesta carta no prosperaria, igual que la taxa que ens van posar a Manresa, però l'objectiu és que cedim a les pressions, o fer-nos perdre el temps i les oportunitats". Fonts de la Secretaria de Telecomunicacions, que va enviar aquesta carta, neguen que hi hagués amenaces de "confiscació d'equips ni clausura de negoci" i asseguren que "en cap cas hi ha una voluntat de frenar el desplegament de Guifi.net ni cap altre operador".

Quant a Mediapro, l'empresa que gestiona la XOC, aquesta aclareix que "XOC no té operadors afins, tots els operadors tenen les mateixes condicions basades en un esquema de neutralitat i transparència".

El preu de la fibra

Un dels punts bàsics en aquest conflicte és el preu que ha de pagar un operador minorista per llogar punts de connexió a la XOC i tenir així Internet, que revendrà a entitats i empreses. Segons Guifi.net, cada punt costa, en total, al voltant de 1.000 euros al mes i els preus són iguals per a tothom, amb independència del nombre de persones que s'hi connectaran. Això segons la Fundació perjudica les zones rurals i pobles petits, on hi ha menys gent per repartir la despesa. Per això demanen que es puguin compartir les connexions, fet que reduiria costos i donaria entrada als petits operadors.

Fonts de Mediapro asseguren que els preus de la XOC "han estat proposats per la Generalitat de Catalunya i aprovats per la CNMC", així com el disseny del servei: "S'apliquen els mateixos preus independentment de la distància entre els punts de connexió; és a dir, un servei de Xarxa Oberta té el mateix preu a Cornellà de Llobregat que a la Seu d'Urgell".
Segons Mediapro, "XOC té 67 operadors que ja són clients i un dels punts clau és el preu en zones allunyades/zones rurals, on poden gaudir de preus molt competitius que inclús han permès el naixement de petits operadors".

Qui connecta els ajuntaments?

Un altre punt sensible són els ajuntaments, territori natural d'actuació de Guifi.net i on la XOC no pot instal·lar fibra òptica, segons el contracte que té amb el govern, però on sí que n'estaria instal·lant, segons denuncia Guifi.net. La Secretaria de Telecomunicacions ho nega: "XOC no realitza cap desplegament de fibra per encàrrec dels Ajuntaments ni té cap relació comercial amb aquests, la col·laboració amb ells queda restringida a acords de compartició d'infraestructura".

Des de la Secretaria de Telecomunicacions insisteixen en negar el conflicte i asseguren no tenir "cap limitació a l'hora de col·laborar per maximitzar l'eficiència de la inversió"

Fonts de Mediapro aclareixen que "els convenis de col·laboració són entre el CTTI i els ajuntaments, Xarxa Oberta només actua com a gestor de la xarxa, sotmetent-se a les directrius que indiqui la Generalitat, i desplega, explota o executa connexions en virtut del conveni del CTTI amb l'ajuntament".

Però a Guifi.net no ho veuen gens clar i insisteixen que la Generalitat fomenta "un model monopolístic" on no tenen lloc els projectes alternatius a la XOC, "beneficiant una empresa privada que forma part d’un important grup econòmic que, com a tal, participa de multitud d’interessos econòmics i a la que es permet actuar amb impunitat, afavorint els seus interessos". Des de la Secretaria de Telecomunicacions insisteixen en negar el conflicte i asseguren no tenir "cap limitació a l'hora de col·laborar per maximitzar l'eficiència de la inversió".

Però alguna cosa no deu anar del tot bé si la gent de Guifi.net, majoritàriament tècnics i poc amics de la paperassa, s'empesquen en presentar denúncies a l'Autoritat de la Competència i explicar les seves penes a la premsa. Caldrà fer acopi de crispetes fins al 2030?