El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va anunciar aquest dilluns que l’exèrcit ocuparia tot el territori de Gaza, seguint amb el que és l’objectiu buscat per Tel Aviv: alliberar tots els ostatges i derrotar completament Hamàs. Alhora, va anunciar la represa de l’entrada d’ajuda humanitària a la franja. La intensificació de l’ofensiva militar -ara sota el nom de Carros de Gedeon- ha tingut també com a conseqüència un increment de la pressió internacional sobre el govern israelià. Això és el que hi ha al darrera dels darrers moviments de Netanyahu. 

El bloqueig i el risc d’una crisi de fam

Després de més de 53.000 morts des que es va iniciar l’ofensiva de les Forces de Defensa d’Israel contra el territori sota control de Hamàs -com a resposta a l’atac terrorista d’octubre del 2022-, el líder israelià va donar el 2 de març un nou gir en la política del seu executiu: el bloqueig a l’entrada de tota ajuda humanitària. Això ha generat una crisi sense precedents sobre la població palestina. 

Voluntat de tòrcer el braç a Hamàs

Continuen les negociacions entre Tel Aviv i la direcció de Hamàs a Doha (Qatar). La voluntat del govern de Netanyahu és sotmetre els interlocutors palestins forçant l’alliberament dels ostatges que resten en mans de l’organització a canvi d’un fre a l’ofensiva. Però no pas a l’objectiu d’anorrear Hamàs fins a la seva eliminació total. D’aquí l’enduriment progressiu de l’actitud de l’executiu israelià. Netanyahu, però, pot haver comès un error greu amb la decisió del 2 de març.

La pressió dels més extremistes

Encara que és difícil d’entendre, el cert és que Netanyahu també té crítics per la dreta. El líder del Likud, el gran partit conservador d’Israel, governa amb un seguit de partits d’extrema dreta i racistes. Un dels dirigents d’aquests ector és Itamar Ben Gvir, ministre de Seguretat Nacional, qui ja s’ha mostrat contrari a permetre l’entrada de cap camió d’ajuda a la franja, amb l’argument que se n’apropia Hamàs. D’aquí que Netanyahu hagi subratllat que controlaran tot el territori -de més de 2 milions de persones- el mateix dia que es posava fi al bloqueig.    

Qatargate: el front judicial per corrupció

Res del que faci Netanyahu es pot desvincular dels escàndols de corrupció que empaiten de fa anys el líder de la dreta israeliana. El darrer és el Qatargate. El cas és molt greu. Hi ha una investigació oberta pel servei secret intern, el Shin Bet, que segueix la pista d'un possible finançament de Hamàs per part de Netanyahu, a través de Qatar, per dividir el lideratge palestí. Això, en plena ofensiva contra la franja i després de l'atac terrorista de Hamàs, és dinamita. El primer ministre, irritat amb el Shin Bet, va destituir el seu cap, Ronen Bar, a finals de març. La fiscalia va ordenar la detenció de dos ajudants del primer ministre. Li serà difícil a Netanyahu aturar la pressió contra ell. Quan la guerra acabi.    

Creix la pressió internacional, ara sí 

Les imatges que venen de Gaza són colpidores i la comunitat internacional ha decidit donar un cop fort a la taula de Tel Aviv. Si més no, és inhabitual una actitud conjunta de líders de la UE com la que es va produir dilluns. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va condemnar el bloqueig: "S’ha d’aixecar immediatament". Al seu costat, el president del Consell Europeu, António Costa, va assegurar que "el dret internacional s’està infringint". Els governs del Canadà, França i el Regne Unit han amenaçat Netanyahu amb l’establiment de sancions si no s’atura l’ofensiva anunciada.

En aquest escenari, el president espanyol, Pedro Sánchez, intensifica la seva agenda internacional mirant a Gaza. Fa uns dies, va participar en una cimera de la Lliga Àrab, tot condemnant l'actuació d'Israel. Sánchez s'ha posicionat en contra de la participació d'Israel al festival d'Eurovisió. Aquest divendres viatjarà a Turquia per reunir-se amb el president Erdogan i participar en una reunió de la Internacional Socialista, que presideix.  

El factor Trump: "Estan passant coses dolentes"

Però a qui miren sempre els governants d’Israel és als Estats Units. Donald Trump ve d’una gira pels països del Golf, des d’on va criticar el risc de fam que sobrevola Gaza: “Estan passant coses dolentes”. La bona sintonia del president nord-americà amb les monarquies àrabs és vista amb recança a Israel, on tampoc els agrada la via de negociació oberta entre Washington i l’Iran. Hamàs va alliberar fa uns dies Edan Alexander, el darrer ciutadà nord-americà en mans dels terroristes, un fet que la Casa Blanca mostra com a trofeu aquests dies.