El gabinet de seguretat israelià ha aprovat per unanimitat un pla per "conquerir" i mantenir el control sobre la Franja de Gaza, segons informen aquest dilluns mitjans locals com The Times of Israel. La decisió s'implementarà progressivament i no entrarà en vigor fins després de la visita del president dels Estats Units, Donald Trump, la setmana vinent.

El pla, presentat pel cap d'estat major de les Forces de Defensa d'Israel (IDF), el tinent general Eyal Zamir, contempla una ofensiva ampliada contra Hamàs, amb control territorial i el desplaçament de la població cap al sud de la Franja. Segons la Corporació de Radiodifusió Israeliana (Kan), l'operació s'iniciarà en una zona i s'anirà estenent, amb previsions de mesos de combats intensos.

Zamir hauria advertit als ministres que una ofensiva a gran escala podria posar en risc la vida dels ostatges que Hamàs manté a Gaza. "Podem perdre els ostatges", hauria afirmat, tot assenyalant la dificultat d'aconseguir simultàniament la derrota militar de Hamàs i el rescat dels capturats. Actualment, es calcula que hi ha 59 ostatges, dels quals almenys 35 haurien mort, segons dades oficials.

Malgrat aquest advertiment, la decisió s'ha aprovat i, paral·lelament, també s'ha autoritzat un nou mecanisme per a la distribució d'ajuda humanitària a Gaza. Aquest nou sistema, segons The Times of Israel, preveu que organitzacions internacionals i contractistes privats reparteixin directament lots d'aliments, amb l'objectiu d'evitar que Hamàs en faci ús militar. El ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Itamar Ben Gvir, ha estat l'únic vot contrari.

Des de l'inici de la guerra el 7 d'octubre de 2023, després de l'assalt de més de 5.000 milicians de Hamàs que van assassinar 1.200 persones al sud d'Israel, la pressió militar i política no ha cessat. Netanyahu ha reafirmat que l'objectiu principal és la derrota de Hamàs, mentre que l'exèrcit manté que el retorn dels ostatges és la seva "missió suprema".

En paral·lel, segons el portal palestí Safa, Hamàs ha reinstaurat la seva antiga força de seguretat interna, anomenada "força executiva", amb uns 5.000 efectius. Aquesta reestructuració s'hauria produït per fer front al creixent desordre, robatoris i col·laboracionisme a la Franja. La situació humanitària a Gaza continua deteriorant-se, amb informes de saquejos i una greu escassetat d'aliments després de tres mesos de bloqueig total israelià sobre l'entrada d'ajuda.

En aquest context, l’UN Humanitarian Country Team ha condemnat l’intent d’Israel de desmantellar el sistema actual d’assistència, advertint que les noves propostes israelianes “contravenen principis humanitaris fonamentals” i agreujarien la crisi. Segons l’ONU, la població civil s’enfronta a una situació crítica: forns tancats, cuines comunitàries inoperatives, magatzems buits i infants passant fam.