Si ets usuari actiu d'Instagram, segurament has vist el seu rostre en alguna publicació d'algun conegut els últims dies. Si ets consumidor de televisió, també. La cara d'Anas al-Sharif, un dels periodistes més reconeguts a l'hora de cobrir la informació sobre el terreny a Gaza, ha regirat -encara més- l'ànim d'una part de la població davant el genocidi del poble palestí perpetrat per l'estat d'Israel. L'exèrcit isralià el va assassinar deliberadament, a ell i a quatre companys més del canal Al-Jazeera, aquest diumenge. Des de llavors, la comunitat palestina s'ha mobilitzat per tornar a sortir al carrer en dimecres, aquesta vegada en protesta pels crims de guerra comesos contra els qui intenten informar.

"Israel no vol testimonis del genocidi. Almenys 238 periodistes assassinats a Gaza", estableix la convocatòria que ha portat centenars de persones a la plaça Sant Jaume. La plaça, malgrat ser mitjans d'agost, lluïa força plena, els cartells habituals contra la massacre del poble palestí incorporaven noves consignes pel dret a informar i els fulletons animant a fer boicot les empreses que col·laboren activament amb l'estat israelià passaven de mà en mà.

La crida -a la qual s'ha adherit Nació juntament amb desenes de comitès d'empresa, sindicats, entitats, i mitjans de comunicació- assenyala el perill amplificat que suposa viure un conflicte bèl·lic sense ni tan sols tenir-ne informació. A banda, es recorda la manca de cap justificació, fins i tot en el context d'una guerra, per atacar periodistes que exerceixen la seves estrictes funcions comunicatives.

En el cas de l'asassinat més recent, el govern de Benjamin Netanyahu intenta vincular una dels professionals assassinats -Anas al-Sharif- al grup terrorista Hamàs. Això, però, s'ha executat sense proves i malgrat que el periodista comptava amb el reconeixement permanent d'una de les institucions periodístiques més rellevants a escala internacional, com és Al-Jazeera. Sobre la resta de treballadors morts en el mateix atac, el comunicat d'Israel no diu res.

Mentre que Reporters Sense Fronteres demana una "reacció contundent" a escala internacional davant aquests fets, les respostes populars arriben abans. A Barcelona, centenars de persones s'han organitzat per exposar una ràbia col·lectiva davant del Palau de la Generalitat. 

Una xifra de periodistes morts inèdita

Entre els organitzadors de la protesta s'ha denunciat que l'assassinat de periodistes ha estat una pràctica "sistemàtica" durant els 22 mesos que fa que dura l'ofensiva d'Israel, i que s'ha arribat a unes xifres de morts entre la professió que no s'havien registrat mai a cap conflicte bèl·lic: ni a la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial, la guerra del Vietnam o la de l'Afganistan. Mentre es denunciava aquesta realitat, de fons, emergia les cares i noms dels periodistes morts recentment, tant els d'Al-Jazeera -Anar al-Sharif, Mohammed Qreigah, Abrahim Zahir, Mo’men Alouwa, Mohammed Noufal- com el d'un treballador del mitjà palestí Sahat, Mohamed Al Khalidi.

Tot plegat s'emmarca en un moment cada vegada més cru de la guerra, amb Netanyahu ja obertament defensant l'ocupació total del territori palestí. Mentrestant, a Barcelona continuen les pressions a peu de carrer. Aquest mateix cap de setmana, més de 2.500 persones es van mobilitzar en un acte a la plaça de Catalunya per homenatjar els 18.000 nens morts a Gaza per la guerra.