El CIC està compost pels rectors de les 12 universitats catalanes. És l'organisme responsable de discutir les decisions que afecten el conjunt del sistema d'educació superior de Catalunya. A la taula també s'hi asseuen el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, el secretari d'Universitats, Arcadi Navarro, i el director general del Departament, Josep Pallarès. Ells tres han hagut d'entomar en les darreres reunions l'ira d'uns rectors que se senten "maltractats" i "poc escoltats", segons el mateix Martínez.
En l'última trobada de la junta de govern del CIC el clima de tensió va pujar tant de to que es van arribar a llençar alguns retrets en forma d'insults. Ni en l'època de les retallades, quan el llavors conseller Andreu Mas-Colell va canviar el sistema de finançament, els ànims havien arribat a estar tan caldejats. Fonts coneixedores de la reunió expliquen a NacióDigital que l'ambient es va escalfar per dues raons: la manca d'acord a l'hora de decidir com implamentar el requeriment del B2 i la presentació del nou decret de preus, que gran part de la comunitat universitària considera "clarament insuficient".
[blockquote]No totes les universitats volien bloquejar l'entrada en vigor de l'exigència del B2[/blockquote]
En el segon punt ja pràcticament no hi ha marge per a les modificacions. A principis d'aquest juliol el Govern aprovarà la nova norma, que estén les beques als màsters amb descomptes de fins a un 25% i amplia les ajudes per als estudiants de grau amb menys recursos. L'esperada rebaixa de les taxes, doncs, haurà d'esperar. Als rectors no els satisfà l'acord segellat finalment, però s'han resignat a acceptar que, de moment, aquesta és la taula de joc. Més enllà d'expressar el seu malestar, eviten tensionar encara més la relació amb Baiget i Navarro.
En canvi, en la primera de les dues qüestions plantejades a la darrera reunió del CIC, que pivotava entorn l'exigència del B2 als graduats, sí que hi ha hagut la voluntat de presentar batalla. Almenys per part d'alguns dels màxims representants de les universitats. Ara bé, la posició del conjunt dels centres en aquest debat no és unànime. N'hi ha que en la trobada eren partidaris d'exigir ja competències en una tercera llengua als alumnes que vulguessin graduar-se, com ara la UPF o la UPC. D'altres, però, s'hi han negat en rodó.
Els motius? No totes les fonts consultades per aquest diari coincideixen a l'hora d'assenyalar-los. Unes consideren que les universitats contràries a la mesura s'hi oposen perquè més de la meitat dels seus estudiants no tenen el nivell exigit, una realitat acadèmica que les deixaria en evidència. Els representants dels centres, en canvi, es defensen de les acusacions i pengen la llufa al Govern: l'acusen d'haver actuat amb precipitació i sense escoltar l'opinió de la comunitat universitària.
"El Govern exigeix més sense aportar recursos"
Entre les universitats crítiques amb la mesura, el malestar amb la Generalitat és evident. El vicerector de la UAB s'expressa amb duresa. Creu que el Govern planteja "noves exigències acadèmiques als estudiants sense oferir-los plans formatius per a poder-les assolir". "La secretaria d'Universitats primer retalla la inversió pública i després ens diu que hem de garantir que els nostres alumnes acabin la carrera amb un nivell d'anglès o d'alguna altra llengua estrangera equivalent a un B2. Doncs em sap greu, però totes dues coses no són possibles", lamenta Martínez.
El vicerector de Relacions Internacionals i també responsable de Política Lingüística de la UAB creu que incorporar l'exigència del B2 suposaria "introduir un nou factor d'exclusió" a la universitat. "Els nostres estudiants són de classe treballadora i no s'han pogut pagar acadèmies privades per aprendre anglès, com sí que fan els alumnes d'altres centres amb una massa social més benestant des del punt de vista econòmic", assenyala Martínez. De fet, segons els seus càlculs, al voltant del 60% dels estudiants de la UAB que s'han graduat aquest curs no haurien pogut acreditar el B2.
El requeriment del B2 s'ha posposat almenys fins al curs 2020-2021. Foto: Adrià Costa
El vicerector veu amb "bons ulls" la idea de condicionar l'obtenció d'un títol universitari a dominar una tercera llengua, però avisa el Govern que una mesura d'aquestes característiques no es pot prendre "de manera unilateral i sobtada". "Si es vol millorar el nivell d'anglès dels estudiants, un objectiu que em sembla perfecte, cal introduir més recursos per poder desenvolupar un programa formatiu en llengües que doti els joves de les competències necessàries", insisteix el número dos de la UAB.
[blockquote]"Es demana a les universitats que facin la feina dels instituts"[/blockquote]
En aquesta idea, Martínez coincideix amb Oriol Rivera, coordinador del Consell d'Estudiants Universitaris de Catalunya, el CEUCAT. Pel representant dels alumnes, "l'aprenentatge de l'anglès és imprescindible, però no es pot carregar a les universitats la responsabilitat de formar els joves en la situació actual". Rivera creu que haurien de ser les escoles i els instituts els encarregats de garantir que els estudiants arriben a la universitat amb un domini adequat d'una tercera llengua estrangera. "Fallen totes les etapes prèvies i es demana als rectors, que estan escanyats, que facin la feina dels altres", rebla.
Segons Rivera, l'exigència del B2 als graduats "obliga els alumnes a recórrer al sector privat, perquè la formació que necessiten per poder acreditar aquest nivell no els la pot oferir la universitat". El coordinador del CEUCAT està satisfet que el Govern hagi decidit aparcar aquest requisit i demana que la pròrroga serveixi per buscar una "alternativa consensuada amb la resta del sector". "Cal trobar una solució que doni resposta a les necessitats dels estudiants sense dinamitar el sistema", conclou Rivera, que no té el dret d'assistir a les reunions de la junta de govern del CIC, l'espai on es va discutir aquesta qüestió.
El programa Parla3 no arrenca
Ara bé, tot i que una de les queixes recurrents dels crítics amb el requiriment del B2 és la de la manca de recursos, el Departament d'Empresa i Coneixement recorda que el setembre del 2015 va habilitar un programa específic universal per a finançar la formació dels estudiants que no tinguessin aquest nivell d'anglès i que el volguessin obtenir. El programa, estructurat en tres blocs, abonava 350 euros a tots els alumnes, independentment de la seva renda, un cop havien finalitzat el curs. En el cas dels estudiants amb menys recursos, l'import es pagava abans d'iniciar el període de formació.
A més, el Parla3 -així s'anomena el programa- ofereix testos gratuïts perquè els joves puguin saber quin nivell tenen i acreditar-lo. Precisament, de l'anàlisi dels resultats d'aquestes proves orientatives se'n dedueix que entre un 20 i un 25% del conjunt d'alumnes del sistema universitari català encara no tenen el nivell B2 al començar els estudis superiors. Per Rivera, això demostra que és "el Departament d'Ensenyament qui no fa els deures". També assenyala que el Parla3 mai ha esgotat els fons que s'hi havien invertit perquè "no ha acabat d'arrencar i, en molts casos, els alumnes ni el coneixen".
Un grup d'estudiants a la sortida d'un dels campus de la UB. Foto: ACN
És raonable, però, que els estudiants no s'apuntin a un programa per obtenir el nivell B2 d'anglès si saben que, a curt termini, ningú els hi exigirà? El vicerector de Política Acadèmica i Docència de la UdG, una altra de les universitats crítiques amb el requeriment, admet que sí. "És lògic pensar que fins que no s'estableixi pròpiament l'exigència els alumnes no es bolcaran a buscar el B2", reconeix Francesc Roca. El màxim responsable de l'estratègia acadèmica de la UdG explica que, tot i el Parla3, una de les preocupacions que els feia ser poc partidaris d'implementar ja el requeriment de l'anglès era que suposés "un cost extra per als estudiants".
A diferència de la UAB, que està molt per sobre de la mitjana catalana en relació al nombre d'alumnes sense el B2, Roca assegura que els seus estudiants se situen "al nivell dels de la resta de Catalunya". Així doncs, calcula que al voltant d'una quarta part dels graduats aquest curs no haurien pogut acreditar encara un nivell d'anglès suficient. "Però el nostre compromís és ferm i hem anat adaptant els programes formatius per introduir aquesta llengua a les aules i assegurar-nos que els estudiants la dominen", indica Roca. Ara bé, el vicerector també avisa que aquest és un procés "lent" i creu que la mesura de la Generalitat era "precipitada".
Una discussió tècnica: cal modificar els programes d'estudis?
Però, més enllà del factor econòmic, Roca introdueix un altre element a la discussió: les memòries dels graus. Aquests documents són els plans d'estudis de cadascuna de les carreres i recullen totes les exigències i competències que els estudiants han de complir i assolir si volen obtenir el títol. El vicerector de la UdG sosté que per poder requerir als alumnes el B2 quan finalitzin un determinat grau cal abans haver modificat la memòria d'aquella titulació. "Si no, legalment, la mesura no està ben resolta perquè l'estudiant podria al·legar que li estem exigint una condició que no recull el programa d'estudis del seu grau", afirma Roca.
El vicerector de la UdG explica que ara la seva universitat ja pràcticament ha incorporat el requeriment a totes les memòries, però recorda que aquests documents només es revisen un cop cada quatre anys i que, per tant, tenir-los enllestits en la data prevista pel Govern l'any 2014, quan Mas Colell va decidir introduir l'exigència del B2, era "senzillament impossible". En aquest punt, Roca torna a carregar contra el que considera una decisió "poc reposada": "Per dur a terme aquest tipus de canvis cal temps i els terminis que el Govern va fixar el 2014 eren clarament insuficients".
[blockquote]Els rectors crítics creuen que demanar el B2 als graduats catalans suposaria un "greuge"[/blockquote]
El seu homòleg de la UAB coincideix amb Roca. Martínez alerta que les memòries s'han de canviar quan els estudiants als qui s'exigirà el B2 per graduar-se comencen la carrera. "Si retoquem el programa d'estudis a mig fer els estaríem canviant les regles del joc a mitja partida, i això ni és just ni és legal", reitera el vicerector de la UAB. A més, Martínez també parla d'un "greuge comparatiu" amb la resta de titulats de l'Estat. "Els nostres graus tenen validesa al conjunt d'Espanya. Per tant, afegir un requisit a la lleugera només per als estudiants catalans suposa perjudicar-los respecte a la resta", assegura.
La institució de la Generalitat que s'encarrega de validar les modificacions de les memòries és l'Agència de Qualitat Universitària, l'AQU. El cap de l'àrea d'Avaluació de la Qualitat d'aquest organisme, Josep Manuel Torres, confirma a aquest diari que, per introduir l'exigència del B2, cal modificar els programes d'estudis dels graus. Ara bé, també assegura que és un procés "molt ràpid" i recorda que el gabinet jurídic del Departament d'Empresa i Coneixement va elaborar un redactat "bàsic" que les universitats podien incorporar a les memòries per agilitzar-ne els tràmits de modificació.
"Canviar els programes de les titulacions era necessari per donar seguretat jurídica a l'establiment del requeriment del B2, però aquest no és un procés llarg ni ple de traves", assenyala Torres. De fet, el cap de l'àrea d'Avaluació de la Qualitat de l'AQU indica que "la gran majoria de graus de l'oferta pública s'han anat actualitzant incorporant ja l'exigència de l'anglès". I si una universitat va a última hora i decideix ara modificar les memòries dels seus graus per afegir-hi el requeriment del B2, que no pateixi. Segons Torres, en els dos mesos que encara falten per l'inici del curs al setembre "n'hi hauria prou per fer el canvi".
Mas-Colell: "Hi ha molt administrativisme quan convé"
L'exconseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, és l'ànima que el 2014, en la llei d'acompanyament dels pressupostos, va impulsar la mesura. Abans ja ho havien intentat altres governs, com el segon tripartit, però mai van aconseguir superar els obstacles que posaven algunes de les universitats. En una entrevista per NacióDigital, l'exconseller carrega contra els arguments dels centres que s'han oposat a introduir ja l'exigència del B2, tal i com estava previst. Recorda que moltes universitats ho tenien tot a punt i creu que aquesta "és la prova més palpable que, si es volia, es podia fer". "Era una qüestió de voluntat", afirma.
Mas-Colell denuncia que, quan "algú no té ganes de fer alguna cosa, hi ha molt administrativisme". "Tothom recorre a la burocràcia quan li convé", adverteix. Segons l'anterior titular d'Economia i Coneixement, "les universitats tenien els mitjans legals per tirar endavant el requeriment" i subratlla que, de fet, "algunes ho han anat fent de manera àgil i sense soroll". A més, l'exconseller descarta que la implementació de la mesura suposés cap greuge per als estudiants i recorda que acreditar un nivell de competències més alt en llengua estrangera "t'obre portes, no te'n tanca".
L'exconseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas Colell. Foto: ACN
"M'indigna que alguns diguin que demanar una competència extra perjudica els estudiants amb menys recursos perquè la millor manera d'ajudar-los és, precisament, oferint-los la formació necessària per avançar. Si no, continuaran sent estudiants desafavorits", assegura el també doctor en economia. Al seu parer, "les universitats han de millorar les seves competències formadores en llengües" i avisa que assolir aquest objectiu no "implica grans mitjans ni recursos, sinó la voluntat de prioritzar com toca".
Mas-Colell creu que, si finalment l'activació del B2 s'ha posposat, és perquè "a alguns centres no els agrada haver d'assumir aquesta tasca". "La majoria de rectors consideren que ensenyar anglès als alumnes ho hauria de fer l'ensenyament primari i secundari", afegeix l'exconseller, que acaba enviant un missatge a les universitats crítiques: "Jo no discuteixo que tinguin raó en la necessitat que els instituts ho facin millor, però la qüestió és: si no ens arriben estudiants ben formats en llengües estrangeres a la universitat què hem de fer? Desistir? Per mi, no. La universitat no compleix la seva missió si no ajuda els que més ho necessiten a formar-se. El seu deure és fer-ho".
