La primera ministra britànica, Theresa May, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, es van reunir a principis d'abril a Londres per primera vegada des de l'activació del Brexit. Un dels temes sobre la taula va ser la polèmica al voltant de Gibraltar. En aquest sentit, May va subratllar que la sobirania del penyal no era "negociable" i que el Regne Unit buscaria el millor acord possible també per aquest territori. 

L'argument de May no és nou i fa segles que repeteixen els britànics, davant les insistències del govern espanyol del retorn del penyal a la seva sobirania. Tot, des d'un 24 de juliol de 1704, avui fa 313 anys i en el marc de la Guerra de Successió espanyola, quan el Regne Unit va decidir arrabassar Gibraltar a l'estat espanyol i va nomenar l'almirall sir George Rooke nou governador del penyal. 

El governador és el representant de la corona britànica al territori i, de fet, actua com un cap d'estat, sent qui nomena el ministre principal del penyal així com els membres del govern, quan es realitzen eleccions. Té les competències directes de seguretat i defensa.

El conflicte entre Gibraltar i Espanya s'ha allargat tres segles. El 16 de juny de 1779 va ser un dia important: Espanya va declarar la guerra al Regne Unit i va iniciar l'anomenat Gran Setge a Gibraltar, el tercer dut a terme des de la presa del penyal i que tenia per objectiu intentar recuperar la ja colònia britànica.

Va ser la campanya més important que es va realitzar a la zona durant el segle XVIII i va tenir com a antecedents els setges de 1704 i 1727. Durant gairebé quatre anys de bloqueig naval, bombardejos i la nova utilització de les anomenades bateries flotants, Gibraltar va ser capaç de resistir l'última acció militar espanyola sobre la ciutat.

Finalment, després d'unes negociacions en un tauler d'escacs internacional, amb les colònies com a rerefons, el 3 de setembre de 1783 es va signar el Tractat de Versalles (no confondre amb el tractat del mateix nom del 1919 posterior a la Primera Guerra Mundial). La Gran Bretanya reconeixia a Espanya la propietat de l'illa de Menorca, que havia estat conquerida poc abans, les dues Florides i zones d'Hondures i Campeche. El tractat no va contemplar, però, la cessió de Gibraltar. Tan aviat com es van haver signat els primers acords, es van enviar ordres per posar fi als enfrontaments en el setge.